Josep Pagès i Alícia Llanos van obrir una gelateria a l’Escala el 2006. No tenien cap experiència i coneixement sobre la manera de fer gelats, però van veure l’oportunitat i van decidir llançar-s’hi. Disset anys després mantenen aquella botiga, però la qualitat dels seus productes els va permetre ampliar el seu negoci i començar a vendre a altres gelateries, restaurants i botigues gurmet. Així han construït Gelats D’liri, que s’ha convertit en un dels referents a l’Empordà.
Gelaters de casualitat
Josep Pagès treballava gestionant el personal en una cadena de gelateries amb quatre botigues, totes elles a l’Empordà. “Encara que em perjudiqués perquè podria perdre la feina, vaig dir als propietaris que tres de les quatre botigues no funcionaven i s’havien de tancar”. I així va passar: van deixar obert només l’establiment de l’Escala i Pagès va perdre la feina.
Un any després, passejant amb la seva dona, va veure que la gelateria de l’Escala es traspassava: “No ho entenia, perquè el negoci funcionava”. I, sense haver fet mai un gelat, va decidir agafar el negoci i fer-se’n càrrec amb la seva dona i el seu fill de 16 anys. La batejar com a Zucchero.
Josep Pagès: “N’aprens ràpid, però a base de garrotades”
“N’aprens ràpid, però a base de garrotades”, explica Pagès sobre el procés per fer gelats. Tenien clar que volien fer productes de qualitat, que agradés a la gent i els clients repetissin. Molta qualitat, bon servei i preu ajustat eren les premisses que volien impregnar al negoci. I amb Josep Pagès com a responsable d’elaborar els gelats.
Un objectiu que van assolir: “No només per estar davant de la platja ja pots cobrar molt per un gelat que no estigui bo. Nosaltres sempre hem intentat fer les coses el màxim de bé possible. I la gent repeteix i és agraïda”.
Pagès: “Un negoci de temporada no és senzill”
I la gelateria va funcionar i era el negoci que permetia guanyar-se la vida als pares i als dos fills: “Sempre et pots equivocar, però vam veure que era viable. Un negoci de temporada no és senzill, perquè quan no treballes, estàs tranquil, però a la temporada és molt intens, són les 24 hores”.
I un dia de pluja a ple mes d’agost podia fer caure la facturació de manera important. Però el gelat agradava i van obrir una segona botiga a l’Escala.
El salt endavant
Fins aquí pot ser la història de molts comerços locals a qualsevol indret de Catalunya, on fan les coses ben fetes i tenen una bona resposta dels clients. Però la família Pagès va decidir anar una mica més enllà. La filla del Josep, l’Alícia, ho explica: “Acabes coneixent molts clients, gent que treballa en molts sectors diferents. I molts hostalers ens deien que els hi agradaria comprar els nostres gelats pel seu restaurant, que els hi agradaven molt”.
“Si t’ho diu una persona, no t’ho creus. Però t’ho van dient i repetint i, al final, ho veus clar”, afegeix Alícia. I van decidir fer el pas l’any 2020, quan la pandèmia era a punt d’esclatar i esgarrar bona part de la temporada turística. Van deixar una de les dues botigues i van traslladar l’obrador en una nau industrial a Serra d’Aró.
El deliri dels gelats
Aquest va ser el germen de Gelats D’liri: “Vam posar-li deliri per l’any que ho vam fer, el de la pandèmia, i perquè els nostres gelats són una passada”. Una paraula que també pot explicar la seva història i com una família sense cap experiència fent gelats, n’aprèn i aspira a fer els millors. A més, van voler desmarcar-se de la marca Zucchero i apostar per un nou nom per aquesta línia.
Alícia Pagès: “No sacrifiquem mai la qualitat i no hem canviat”.
Van equipar la nau, sempre apostant per una producció artesanal i a la seva mida: “No sacrifiquem mai la qualitat i no hem canviat”. “El tipus de gelat que fèiem al principi, el mantenim. Ara fem molta més quantitat, però amb el mateix sistema de treball”, insisteix el Josep. Aquesta qualitat és el que defensen per diferenciar-se de tanta competència.
I de manera pràcticament immediata van passar de fer gelats per dues botigues pròpies a elaborar-ne per més d’una vintena de clients entre restaurants i altres gelateries, havent d’ampliar també la plantilla a l’obrador.
L’amor pel gelat
La família Pagès té clar que la qualitat és la seva gran arma: “El procés és artesanal, pràcticament els gelats surten un a un”. Per això tenen aposten per un creixement paulatí i calmat i han hagut de dir no a molts nous clients que volien els seus gelats. “Volem créixer de manera molt controlada per no haver de sacrificar el producte, és el que ens ha portat fins aquí”, ressalta l’Alícia.
La seva passió pel gelat que fan els porta a voler controlar tot el procés, fins i tot l’enviament, que fan ells mateixos. “Volem donar el millor servei i també explicar personalment als clients com han de tractar els nostres gelats”, relata l’Alícia. Tot i això estan aconseguint creixements anuals del 10%.
El gelat d’anxova o de xuixo
I el deliri no només es veu en l’aventura empresarial, sinó també en l’originalitat d’algunes de les seves propostes. Cada any aposten per innovar i treure nous sabors, alguns de sorprenents. Un gelat de pastanaga ecològica d’Albons, un de vermut, un de pa amb tomàquet i anxoves de l’Escala, un de xuixo, un de coca de Sant Joan o de brunyols de l’Empordà són només alguns exemples que els han fet guanyar encara més fama.
Alguns es fan per ocasions especials i altres, com el de xuixo, es queden a la carta i triomfen entre els visitants. “És el bonic de fer-ho artesà, que pots provar nous gustos. Quan provem un postre que ens agrada molt, l’intentem fer en gelat”.
Així és com Gelats D’liri s’ha fet un nom a l’Empordà, amb una història de valentia i amor pel gelat d’uns nouvinguts en aquest sector. I que han construït el seu projecte envoltats de dificultats: van néixer poc abans de la crisi financera del 2008 i el gran salt del negoci el van fer en plena pandèmia. Però el deliri continua.