La Generalitat mobilitza 45,7 milions d'euros "al servei de la reindustrialització de Catalunya"

Segons el departament d'Empresa i Treball, la mesura consolidarà 19.295 llocs de treball i, a la vegada, activarà 1.424 noves contractacions

El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent | ACN El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent | ACN

El departament d’Empresa i Treball ha mobilitzat 45,7 milions d’euros en ajuts per a projectes d’inversions en l’àmbit industrial. “Es tracta de la major línia d’ajuts d’aquestes característiques que mai ha fet la Generalitat”, ha descrit Roger Torrent. En una compareixença davant dels mitjans de comunicació, el conseller d’Empresa i Treball ha assegurat que l’objectiu principal de l’administració “és crear oportunitats al servei de la reindustrialització”. Vehiculades a través de la direcció general d’Indústria, les ajudes formen part de l’estratègia del Govern de Pere Aragonès, recollida dins del Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025, per tal que la indústria, l’any 2030, representi el 25% del PIB català. “No busquem qualsevol reindustrialització, l’aposta és la transformació verda i digital”, manifesta Torrent. 

Un total de 205 firmes, majoritàriament petites i mitjanes empreses, s’han vist beneficiades per l’activació dels recursos públics. Segons càlculs de la Generalitat, aquesta mobilització de diners comporta la consolidació de 19.295 llocs de treball i 1.424 noves contractacions. 50 empreses han estat excloses de la convocatòria per situacions relacionades amb la morositat o la duplicitat de projectes. Inicialment, la despesa dels ajuts era de 10 milions d’euros que, posteriorment, s'ha ampliat, “amb recursos propis del departament”, a causa de l’alta demanda de les empreses. Les aportacions als projectes van des d’un mínim de 250.000 euros a un màxim de 3 milions, fins a cobrir un 20% del projecte d’inversió. 

En clau de context, Roger Torrent també ha destacat com les ajudes donen cobertura a les problemàtiques generades per fets com la guerra d’Ucraïna. De mitjana, les empreses que han accedit als ajuts han experimentat un increment de plantilla d’un 7,3%. En paral·lel a Empresa i Treball, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català d’Energia, ha destinat 44 milions d’euros en ajuts per l’estalvi i l’eficiència energètica en la indústria. Des de l’any 2019 fins a l’actualitat, aquesta línia ha mobilitzat 150 milions d’euros, una xifra que ha generat un impacte directe en 736 projectes arreu de Catalunya. 

Més info: La indústria farmacèutica, un sector "estratègic" pel futur d'Europa

Inversió “tractora” i la relació amb proveïdors locals

El conseller apunta que les empreses beneficiàries dels recursos públics hauran d’impulsar “inversions tractores i amb un impacte en el seu ecosistema”. En aquest sentit, Roger Torrent defensa el paper dels proveïdors locals en tot el circuit dels ajuts. “Cal capacitar tot el nostre teixit industrial per capitalitzar les noves oportunitats de negoci”, expliquen des de la Generalitat. El Barcelonès (3,2 milions), el Baix Llobregat (5 milions), el Vallès Occidental (7,9 milions) i el Vallès Oriental (4,4 milions) són els territoris amb una major recepció de fons, tot i que Osona (3,1 milions), el Bages (2,8 milions) i l’Alt Penedès (2,3) també gaudeixen d’un cert protagonisme. A la cua del rànquing apareixen el Tarragonès (192.576 euros), el Baix Empordà (135.895 euros) i el Montsià (82.442 euros). “Un símptoma de la vitalitat del sector industrial del país”, ressalta Torrent. 

Sobre com s’han dut a terme els treballs previs dels ajuts, el director general d’Indústria, Oriol Alcoba, ha detallat “un treball proactiu amb associacions empresarials i un contacte directe amb les empreses pels canals habituals”. De cara a futures convocatòries, Torrent ha vinculat qualsevol novetat a la configuració dels pressupostos de la Generalitat per l’any vinent. Pel que fa als sectors, els àmbits que han rebut més ajudes són la indústria de productes alimentaris, la fabricació de productes metàl·lics i la indústria química. Entre els criteris de valoració que s’han tingut en compte per assignar els diners públics hi ha la dimensió de l’empresa, la generació d’ocupació, l’impacte de la inversió en proveïdors establerts a Catalunya, l’aplicació d’energies renovables, criteris d’economia circular i l’impacte territorial. 

El conseller se ha reunido con representantes del tejido industrial catalán | ACN - Maria Asmarat
El conseller s'ha reunit amb representants del teixit industrial català | ACN - Maria Asmarat

Per visibilitzar l’impacte real de les mesures adoptades, Torrent ha cedit l’altaveu de la roda de premsa a Janina Borrell, directora de Recursos Humans de Copiral. Amb seu a la població d’Agramunt (l’Urgell), aquesta empresa agafa subproductes alimentaris per transformar-los en matèries primeres del sector animal. “L’ajut de la Generalitat contribueix a una inversió de 3,5 milions d’euros, destinat principalment a la construcció d’una nova fàbrica”, explica Borrell. “L’equipament ens permet incrementar la nostra capacitat productiva i 20 nous llocs de treball amb la voluntat de reforçar l’arrelament al territori”, defensa la dirigent empresarial. 

Més informació
La producció industrial baixa un 4,6% a Catalunya
Israel-Gaza, incertesa controlada (de moment) per al mercat català
Avui et destaquem
El més llegit