Artur Simón, el 1916, va obrir una botiga de lampisteria a Olot, a la comarca de la Garrotxa. Amplià el negoci en iniciar-se les instal·lacions elèctriques a les cases. Les dificultats de subministrament per la Primera Guerra Mundial el van portar a fabricar artesanalment portalàmpades i interruptors per a autoconsum. En veure’ls, un representant li va fer una comanda de 100 unitats. Va començar a industrialitzar-ho. La seva esposa portava l'administració "de ganxo". Van tenir tres fills: Ricard Simón i Pere Simón, que heretarien el negoci, i Rosa Simón, patrimoni. Després de la Guerra Civil, el progenitor va cedir tota la responsabilitat als fills i, al cap de pocs anys, la propietat.
Al final dels anys 50, la necessitat de mà d’obra porta l’empresa i la família a la capital catalana. S’hi incorporen sengles "secretaris d’organització", que van acabar convertint-se en una espècie de directors generals amb dos propietaris constantment "bufant-los darrere de l’orella".
En la tercera generació hi va haver cinc dones i un home, que s’incorpora a l’empresa. Posteriorment, ho anirien fent diversos gendres. Es van adonar que no anaven pel bon camí i, a principis dels 70, van veure que havien d’externalitzar totalment la direcció executiva, mantenint la família el coneixement profund del negoci i el seguiment i control últims. Es crea un comitè de vigilància del negoci, format per quatre membres de la família, amb dedicació a temps complet a l’empresa, però sense cap poder executiu. La mort prematura de Pere va provocar que Ricard traspassés la propietat als seus descendents.
La quarta generació (14 integrants) viu molt de prop l’empresa dins la llar. La defunció prematura d’un dels gendres dona peu al fet que es convidi el seu fill (Sergi Vives, actual president del grup) el 1993 a incorporar-se al consell d’administració, deixant la seva feina en una multinacional. La cohabitació amb els predecessors facilita l’aprenentatge. Aquests avancen la seva sortida, escalonada en cinc anys, per facilitar la incorporació dels continuadors.
Al consell d’administració hi ha 10 integrants, 4 dels quals familiars que formen el comitè executiu. Tenen llibertat per a acompanyar qualsevol directiu en qualsevol visita per tenir coneixement de primera mà. Pregunten per informar-se, però els dubtes els resolen sempre amb la direcció general. Intervenen en la selecció del primer nivell executiu.
Trimestralment, el comitè executiu es reuneix amb els tres integrants de la tercera generació per informar-los i recollir les seves opinions. També es reuneixen els familiars majors d’edat per fer una presentació de l’evolució de l’empresa. Hi assisteixen les parelles estables, ja que es considera que la seva alineació és important per a la involucració de la cinquena generació.
Anualment, tota la família empresària acudeix a una visita a un centre de producció, a una reunió on es demana a un directiu que faci una presentació, a la junta general d’accionistes amb el director general i a una reunió lúdica a l’estiu.
"El dividend és el millor antídot de problemes familiars." Tenen previst el repartiment d’una part fixa baixa que s’actualitza amb l’IPC, una altra en funció dels resultats i una tercera quan la caixa supera uns límits conservadors. "La família s’ha de trobar a gust amb la política d’aplicació de resultats."
Als anys 90 es van rebutjar ofertes de compra indecents, ja que la família estava molt unida i veia difícil efectuar inversions alternatives igual de rendibles i conegudes.
A l’oficina familiar treballen vuit persones, que fan tasques de gestoria per a la família i d’administració del patrimoni externalitzat. S’ha acabat creant una SCR (Bota 2004) amb uns fons propis de més de 28 milions el 2022, amb l’objectiu que la família pugui viure amb independència del negoci base. S’ha decidit que les inversions directes les realitzi cadascú de manera independent per evitar que siguin motiu de discussió. Hi ha una fundació a la qual es destina part dels beneficis, portada per dues persones de la quarta generació, centrada en l’educació.
Als anys 90 es van rebutjar ofertes de compra indecents, ja que la família estava molt unida i veia difícil efectuar inversions alternatives
Es fan jornades de formació per als 27 integrants de la cinquena generació, sobre temes d’empresa i perquè es coneguin. Preocupa l’augment del frec entre els membres de les següents generacions; entre cosins segons i tercers hi ha poc frec espontani.
El fet dels successius traspassos de la propietat en vida fa que "l’empresa no es consideri heretada, sinó manllevada dels continuadors." "L’organització ha estat per evolució darwiniana, no per disseny."