L’any 1985, l’empresa Gráfica Renacimiento va entrar en fallida i va tancar, deixant tots els seus treballadors al carrer. Però els treballadors de la impremta no es van voler quedar de braços plegats i van decidir quedar-se amb l’empresa i muntar la cooperativa Gramagraf. “Després de mesos sense cobrar i quan vam veure que l’empresa tancava i que venien a embargar les màquines, vam optar per fer alguna cosa”, recorda Rosa Ripoll, una de les sòcies fundadores de Gramagraf i treballadora de Gráfica Renacimiento.
Davant aquesta situació, els treballadors van començar a organitzar-se de diferents formes: per una banda, una vintena d’empleats van tancar-se al local de l’empresa situat a Santa Coloma de Gramanet per evitar que s’emportessin les màquines i, per una altra costat, van començar tots els tràmits per fundar una cooperativa.
“Al final, cada un dels socis vam demanar un préstec personal al banc, amb el qual vam aconseguir fer-nos dipositaris de les màquines i obrir un nou local a Badalona on iniciar l’activitat de Gramagraf”, explica Ripoll.
Trenta anys del naixement de la cooperativa
Avui en dia, Gramagraf compta amb una plantilla de 22 treballadors, dels quals 17 són socis de la cooperativa. Gramagraf es dedica a les arts gràfiques. En els seus inicis era una impremta òfset, però amb el canvi tecnològic s’han anat incorporant noves línies de negoci, com són la impressió digital i el gran format. “L’òfset són impressions de tirades grans de revistes, llibres o fulletons, mentre que el digital és per tirades curtes i el gran format són impressions com vinils, rètols, lones o roll-ups”, explica Angela Puiggermanal, sòcia de la cooperativa.
El principal mercat de Gramagraf és Catalunya, tot i que també té clients a França, Bèlgica i Suïssa
El principal mercat de Gramagraf es troba a Catalunya, tot i que també té clients a països de parla francesa com França, Bèlgica i Suïssa. El 8% de la facturació de Gramagraf prové de l'exportació a aquests països. La cooperativa ven tant a altres cooperatives com a multinacionals que necessiten algun tipus d’impressió, siguin memòries internes de l’empresa o qualsevol impressió per publicitat. A més, també treuen profit de les fires que se celebren a Barcelona, ja que molts dels participants acudeixen a la cooperativa a imprimir fulletons per les fires.
Entre els clients més importants amb els quals compta la cooperativa es troben Transports de Barcelona, Bimbo, Miquel Alimentació, Volkswagen, l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Aquarium de Barcelona, entre d'altres.
Gramagraf va aconseguir arribar a una facturació que rondava els 6 milions d’euros. Tanmateix, arran de la crisi econòmica del 2007, la facturació va baixar fins als 1,7 milions d’euros durant els anys de recessió. “Ara estem al voltant dels 2 milions d’euros de facturació, peròveiem difícil recuperar el nivell d’abans de la crisi; el que sí que podem és arribar als 2,5 o 3 milions d’euros en els pròxims anys”, apunta Puiggermanal.
La cooperativa busca ara potenciar les línies de negoci de gran format i digital, ja que “actualment no arriba al 20% de la facturació, la majoria prové de l’òfset”, assenyala Puiggermanal. “Volem potenciar aquesta part del negoci perquè sabem que aquí hi ha recorregut”, afegeix.
Participació de tots els treballadors
“Per la meva experiència treballant en diferents empreses, treballar en una cooperativa és molt diferent: és molt propera i hi ha molta més comunicació i transparència entre els treballadors”, explica Puiggermanal. Les cooperatives tenen una gerència, igual que una empresa, i també un consell rector format per uns quants socis. El que diferencia la cooperativa és que el consell rector ha de portar les decisions a l’assemblea perquè les aprovi. “Quan són temes importants, com inversions o un canvi estratègic, es porta a l’assemblea, formada per tots els socis i on també van els treballadors”, assenyala Puiggermanal. “Nosaltres donem veu als treballadors perquè puguin donar la seva opinió, però no tenen vot a l’assemblea”, afegeix.
Puiggermanal: "Els treballadors de la cooperativa poden assitir a les assemblees, els donem veu però no vot"
En l’assemblea, cada soci té un vot, independentment de l’import que hagi aportat. Cada cop que entra una persona com a treballador, no entra directament com a soci, sinó que se’ls fa un contracte d’un o dos anys i després poden decidir si entren a la cooperativa com a soci o segueixen com a empleat. Aquest va ser el cas de l’Angela Puiggermanal, que va entrar a treballar l’any 2009 a la cooperativa i va passar a ser sòcia el 2011.