Ahir a l’hora de dinar, quan encara no ens havíem refet de la jornada negra de dilluns, va saltar la sorpresa a les torres també negres de la Diagonal: el primer executiu de CriteriaCaixa, el braç inversor de la Fundació Bancària La Caixa, havia estat substituït de manera imprevista del tot per un home de la casa. Posant-hi noms, Ángel Simón Grimaldos (1957), amb passat a Agbar, i que havia estat un dels nomenaments estel·lars del 2024, va ser destituït fulminantment i com a nova cara visible del hòlding es va nomenar Francisco Reynés Massanet (1963), un home que fa força anys que orbita per diferents empreses del grup industrial de la Caixa. Per cert, el comunicat va sortir des de les torres cap al ciberespai exactament a les 12:42 hores, gairebé un dia exacte després que la xarxa elèctrica peninsular es fongués com un terròs de sucre.
El comunicat de l’entitat catalana va ser molt parc en paraules: simplement es feia saber que Simón deixava de pertànyer al consell de CriteriaCaixa i que, en conseqüència, abandonava el càrrec de conseller delegat. A continuació es deia que per cobrir aquesta vacant al consell es nomenava Reynés, amb el propòsit d’investir-lo amb el càrrec de vicepresident executiu en les pròximes setmanes.
Precisament, el Nadal passat l’única vicepresidència que formava part de la comissió executiva (n’hi ha una altra, la vicepresidència segona, que no és executiva i que està ocupada pel Comte de Godó) va quedar lliure per la baixa de qui l’ostentava, el notari i tertulià Juan José López Burniol (1945), que no va donar públicament cap raó per a la seva sortida. En aquell moment alguns mitjans van assegurar que les raons calia buscar-les en el nomenament de Josep Maria Coronas Guinart (1959) com a director general de la Fundació, amb el consegüent disgust de López Burniol que, segons s’explica, ja es veia exercint aquest càrrec.
A Reynés se’l coneix fa temps en el món de La Caixa perquè entre 2007 i 2009 va ser primer executiu de Criteria CaixaCorp, una companyia precedent de la CriteriaCaixa de la que serà aviat vicepresident. Abans, aquest enginyer industrial havia treballat al grup Volkswagen, a Johnson Controls-Eurosit i havia tingut el primer càrrec de gran responsabilitat a la tèxtil Dogi, on va entrar el 1999. A partir del 2002 va ser el conseller delegat de la cimentera Uniland, de les famílies Fradera i Rumeu, i d’aquí va passar fugaçment per la direcció de recursos humans de Gas Natural, en el que va ser la seva porta d’entrada a l’univers Caixa abans d’accedir al càrrec esmentat a Criteria CaixaCorp. Posteriorment, va ser primer executiu d’Abertis (2010-2018) i en acabar, president i conseller delegat de Naturgy, el càrrec que ocupa en l’actualitat.
En l’àmbit personal, Reynés està casat en segones núpcies amb Cristina Valls-Taberner Muls, filla de Javier Valls-Taberner Arnó, que fou president del Banco Popular —juntament amb el seu germà Luis— entre el 1989 i el 2006. La mare de Cristina Valls-Taberner és Cristina Muls Delassue, la germana de la qual, Chantal, està casada amb Enrique Lacalle Coll.
Alguns mitjans van assegurar que Simón havia actuat amb un excés d’independència en l’operació Celsa, motiu pel qual el procés d’adquisició ha quedat encallat
Tornant a la sortida inesperada de Simón, cal recordar que el 2 d’abril d’enguany Criteria va anunciar als quatre vents que adquiriria un 20% de la siderúrgica catalana Celsa, però amb el pas de les setmanes l’operació no s’ha arribat a tancar i l’acord continua amarat de provisionalitat. Alguns mitjans van assegurar que Simón havia actuat amb un excés d’independència en l’operació, motiu pel qual el procés d’adquisició ha quedat encallat i també podria haver danyat la seva relació amb Isidro Fainé Casas (1942), president de la Fundació La Caixa i master que mou els fils de tot l’entrellat. Tampoc cal oblidar que Simón té un passat molt destacat en l’àmbit públic, on va mostrar sempre una relació molt estreta amb el PSC.
Quan, el gener passat, Simón va ser nomenat conseller delegat del hòlding inversor, molts observadors van interpretar-ho com el pas previ d’aquest enginyer de camins per acabar essent elegit, en un futur, com a president de la Fundació La Caixa un cop Fainé abandonés el càrrec. Les càbales d’aquests analistes ara han saltat pels aires i ja es formulen noves travesses sobre el nom de l’hereu al capdamunt de la Caixa: alguns aposten per un conseller actual de Criteria amb passat a la política, mentre que d’altres pensen que l’home escollit pot ser un antic alt responsable de l’escola de negocis IESE amb experiència a consells d’administració rellevants, o fins i tot, un alt directiu de CaixaBank unit a Fainé pels orígens geogràfics.
En tot cas, caldrà tenir paciència perquè la característica d’incombustible de Fainé (i potser, també, d’immortal) és fàcil que provoqui angoixa entre els qui malden per ser els seus hereus, un sentiment -el de l’angoixa- que pot portar a cometre errades estratègiques que tirin per terra una tasca abnegada d’anys i anys.