Amb la compra l’any 1962 d’una màquina excavadora per anivellar les terres a una localitat de la comarca de l’Urgell i la posterior ubicació a Tàrrega, va arrencar l’aventura empresarial de José Llorens. Nascut a Sedó, un nucli de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra, més de sis dècades després, Llorens gestiona Grup Llotor, un hòlding global i de caràcter familiar, amb una presència destacada a Llatinoamèrica. Darrere d’aquesta expansió, es troba la figura de José Llorens, reconegut per la revista Forbes com l’home més ric de Lleida.
Aquesta consolidació a l’elit empresarial global s’ha forjat a través del seu posicionament en sectors com l’agricultura, el mercat immobiliari i, especialment, a l’àmbit del moviment de terres i el lloguer de maquinària. Aquest darrer suposa el 89% dels ingressos de la companyia, que l’any passat va facturar 1.007 milions d’euros, repartits entre els 527 milions d’euros del mercat llatinoamericà, 220 d’Austràlia i 147 d’Àfrica. En total, al grup Llotor hi treballen més de 6.000 persones.
La firma participa també a Maxam Prill, societat luxemburguesa especialitzada en explosius per a voladures en projectes miners i d’obra civil. A part, ha invertit més de 10 milions d’euros a Boysep Investment, una societat d’inversió lliure espanyola, controlada també per la família Llorens. Tot i el seu perfil internacional, fonts del sector empresarial lleidatà indiquen que José Llorens continua estiuejant als pobles de la Segarra on es va criar. De fet, la família pertany als anomenats com a ricos silenciosos, figures amb una gran activitat, però escassa exposició mediàtica.
Tot i el seu perfil internacional, fonts del sector empresarial lleidatà indiquen que José Llorens continua estiuejant als pobles de la Segarra on es va criar
Durant la seva trajectòria, Llorens es va establir a Tàrrega l’any 1962. Posteriorment, es va traslladar a Madrid, on ha constituït el seu imperi empresarial. Segons la Llista Forbes, la fortuna de Llorens superava els 1.400 milions d’euros l’any 2025, situant-se al lloc número 34 de l’estat espanyol, sis posicions per sobre del rànquing de 2024 i incrementat el seu patrimoni en 300 milions d’euros més. A més, manté l’honor de ser l’home més ric de Lleida.
Aliances empresarials
L’arrel del patrimoni de Llorens procedeix de dues firmes: Llotor i Epsa. La primera, de la qual és l’accionista majoritari, controla més de 80 societats. La segona, dedicada al sector de la construcció, es dedica a prestar serveis de moviment de terres per a projectes miners i d’infraestructures “amb la voluntat de liderar el sector i mantenir el màxim respecte possible pel medi ambient, les persones i les comunitats a les quals dona servei”, tal com asseguren els seus impulsors. Amb Epsa, el salt al mercat internacional es va fer l’any 1975, estant present ara a països com Portugal, Irlanda, l’Índia, Xile, el Perú, Mèxic, Colòmbia, el Brasil, l’Argentina i l’estat de Florida als EUA. El creixement del grup es va avançar als anys vuitanta del segle XX, quan les firmes del hòlding estaven presents en grans projectes d’obra civil a l’estat espanyol. Més endavant, es va produir el salt a Llatinoamèrica.
Amb Epsa, el salt al mercat internacional es va fer l’any 1975, estant present ara a països com Portugal, Irlanda, l’Índia, Xile, el Perú, Mèxic, Colòmbia, el Brasil, l’Argentina i l’estat de Florida als EUA
Més enllà d’aquestes companyies, Llorens ha apostat per les aliances empresarials. Fa poc temps, es va convertir en el contractista de la firma minera australiana de Stanmore Resources. Un altre moviment que li ha permès incrementar el seu patrimoni de forma considerable ha estat la venda de 20 hectàrees de terreny a Amazon, a la localitat madrilenya d’Alcalà de Henares, on el gegant del comerç electrònic hi ha instal·lat un magatzem logístic. L’operació va superar els 35 milions d’euros i Amazon va adquirir la propietat de la superfície, que fins a l’any 2022 estava arrendada pel mateix Llorens.
Societats d’inversió de capital variable, les conegudes com a sicav, negocis en el món ramader o la propietat de centres comercials formen la resta del conglomerat empresarial de José Llorens, que també patrocina entitats esportives de la Segarra, la comarca lleidatana on va néixer. Malgrat que la seu corporativa de Llotor es troba a Madrid, les arrels lleidatanes es mantenen en diversos projectes: a Bensa, dedicada a l’explotació agrària i ubicada a la Sentiu de Sió (la Noguera); l’enginyeria Epsa Projectes, a Lleida; i les empreses hoteleres Feldespat, amb seu a Garòs (la Vall d’Aran), i Jorsu Catalana, propietària de l’Hotel Barcelona Airport, situat a prop de l’aeroport del Prat.
Un dels darrers projectes de Llorens és Casmar, presentat fa tres anys per la Junta de Castella-la Manxa, i que preveu el desenvolupament d’una plataforma logística de 2,5 milions de metres quadrats en terrenys de Seseña (Toledo). La inversió prevista s’aproxima als 1.000 milions d’euros i els promotors estimen que podria generar uns 12.000 llocs de treball, entre directes i indirectes. Aquesta xifra el convertiria en un dels desenvolupaments logístics més grans projectats actualment a l’Estat. Al darrere de la iniciativa, hi ha la societat Casmar Gestión Urbanística, vinculada al grup empresarial de la família Llorens.
Partint del negoci del moviment de terres i la mineria, expandint les branques per l’agricultura, l’immobiliari i les inversions i les aliances, el perfil de Llorens s’ha consolidat com el d’un director d’orquestra d’un hòlding diversificat, amb vocació de creixement internacional i global, però reservant alguna partitura per la música d’arrels lleidatanes.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat