Probablement, no hi ha emblema més conegut al món de l’oci nocturn i banal que les dues cireres bessones de color vermell brillant que representen la discoteca Pacha. Un imperi de la nit de llarguíssima trajectòria que, durant la fase més dura de la pandèmia, va ser notícia perquè -com moltes altres empreses- va haver de rebre un rescat públic per poder sobreviure, i és que el sector de l’oci nocturn va ser un dels més perjudicats per les restriccions aplicades a la vida social.
Cap al nadal del 2021 es va saber que l’Estat havia aprovat el rescat de Pacha per un import de 18 milions d’euros. En aquell moment el grup ja pertanyia als fons d’inversió Trilantic, que acompanyat pels altres fons GPF i MCH, havia adquirit Pacha al seu fundador quatre anys abans pagant uns 300 milions d’euros. Això sí, el propietari original s’havia quedat un petit paquet accionarial que li va permetre continuar des de dins el dia a dia de la companyia amb els nous amos.
L’Estat va aprovar el rescat de Pacha per un import de 18 milions d’euros
Els compradors en aquell 2017, Trilantic Capital Partners, és un fons amb dues capçaleres independents, una a Europa i una altra als Estats Units. Va néixer el 2009 com a escissió del negoci de banca d’inversió de LehmanBrothers, que havia fet fallida arran de la crisi financera encetada l’any anterior. Per la seva banda, GPF Capital i MCH són fons d’inversió espanyols; el primer d’ells, fundat per antics executius de firmes rellevants de les finances com Goldman Sachs o Lazard. També de Madrid, MCH és un vehicle inversor fundat per Jaime Hernández Soto (procedent de Lazard, entre d’altres) i José María Muñoz (amb passat a McKinsey & Company i Andersen Consulting), i que gestiona 1.300 milions d’euros.
El grup Pacha havia estat fundat molt abans, el 1967, quan un membre de la burgesia barcelonesa va decidir obrir el seu primer local d’oci, a Sitges (Garraf). Aquest emprenedor de la nit és Ricardo Urgell Martí (1937), besnet del pintor paisatgista ModestUrgellInglada (1839-1919). La primera aposta va sortir tan bé, que en el següent mig segle el negoci no deixaria de créixer fins a superar les cent discoteques escampades per arreu del món, al que cal sumar un parell d’hotels, tot plegat per donar a feina a més de 1.500 treballadors.
Ara hem sabut que la trajectòria de Trilantic haurà finalitzat només sis anys després d’haver-se encetat, perquè el fons d’inversió ha tancat la venda del grup Pacha a un nou inversor. De fet, l’any 2022, després d’un estiu de molta activitat de negoci, el fons d’inversor angloamericà va posar al mercat el grup de discoteques, amb l’expectativa de cobrar 500 milions d’euros d’una eventual transacció. Al final, sembla que el preu de venda ha estat sensiblement inferior als desitjos de Trilatic, situant-se al voltant dels 320 milions d’euros, que un cop tornat el rescat a l’Estat, comportarà una xifra força semblant a la que van pagar per adquirir el negoci ara fa sis anys. El fundador, Ricardo Urgell, mai es va sentir gaire còmode amb la manera de gestionar el grup d’oci que tenien els executius del fons d’inversió.
El preu de venda s'ha situat al voltant dels 320 milions d’euros
Per cert, el nou comprador és de l’Índia i es diu Kabir Mulchandani. És un empresari establert a Dubai especialitzat en el sector immobiliari que gestiona els seus negocis a través del grup FIVE Global Holdings. També és reconegut per la seva intensa activitat filantròpica. Tant de bo Urgell es trobi més satisfet amb aquest nou propietari que amb els anteriors, que no van parar de donar-li disgustos per la seva gestió més financera que no pas tècnica.