Osvaldo Riccardi treball al sector audiovisual com a cooperativista en la firma creaRSA SCCL, una microempresa formada per tres socis. Confessa que durant el confinament tothom treballava set dies a la setmana, les 24 hores, per a dur endavant el seu projecte. No és fàcil desconnectar en la societat de la informació, avassallats per e-mails i trucades al telèfon mòbil, estem on estem, però més encara ho és quan, mesos després del confinament, però encara en Estat d'Alarma, moltes empreses treballen a distància i, per tant, la conciliació és el repte (o la utopia) de cada dia. El temps és un be preuat avui dia.
"A nosaltres ens ha funcionat l'autoregulació, al final vam aconseguir establir un mecanisme de connexió", explica Riccardi. De dilluns a divendres es connecten seguríssim durant 3-4 hores, però després cadascú regula la seua activitat. En empreses més grans, establir unes normes ha estat cabdal per evitar la 'fatiga informàtica', un concepte que porta a col·lació Mònica Sánchez, CEO de Criteria, qui també intervé en aquesta conversa online que forma part del programa que la Barcelona Time Use Initiative (BTUI) for a Healthy Society está celebrant online aquesta setmana. El panel, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, ha comptat amb la moderació de Sònia Ruiz.
"Aquesta pandèmia malauradament ens ha ensenyat els usos que fem del temps, i des del punt de vista de la BTUI pensem que aquest és un moment per repensar els nostres horaris, mirant l'ús que es fa a Europa i plantejant-nos el dret d'ús del nostre temps i el dret a la desconnexió digital", explica a VIA Empresa Marta Junqué, co-coordinadora de la BTUI, l'antiga plataforma per la Reforma Horària.
Al debat online Sánchez insisteix en el fet que ens hem acostumat a portar-nos feina a casa, però també la casa a la feina i opina que "els departaments de Recursos humans han de treballar amb sistemes flexibles per a evitar la hiperconnectivitat i la baixa productivitat dels equips". Aposta pel 'mode avió': dret a la intimitat, regles d'ús de dispositius, evitar la fatiga informàtica i usar la informació amb sistemes de monitorització. "Surto de l'oficina, em poso mascareta; surto de l'oficina, apago el mòbil", assenyala Sánchez. "Ens hem d'acostumar".
Sánchez: "Surto de l'oficina, em poso la mascareta; surto de l'oficina, apago el mòbil"
En Henkel Ibérica també estan per la mateixa idea. De fet, abans que la desconnexió digital tingués nom oficial i regulació que l'emparara (LOGPDDD), a les oficines tancaven els llums per a "educadament" convidar a marxar cap a casa als treballadors més lents. "Era un sistema rudimentari del qual ara anomenem desconnexió, però en el nostre case ja feia temps que treballàvem això, per exemple, abans que s'imposés el registre horari cada persona s'autogestionava el seu prop horari", explica Albert Solé, labor legal advisor d'Henkel. L'empresa alemanya recomana que entre les 20.30 hores i les 7.30 hores ni es conteste ni s'atenguen trucades de feina, a excepció, això sí, de casos importants. "La urgència és una cosa i la importància és una altra, cal saber diferenciar", explica Solé.
Solé: "La urgència és una cosa i la importància és una altra, cal saber diferenciar"
Henkel, que té oficines centrals a Barcelona i un centre producció a Montornès del Vallès, pertany a la Xarxa Nust, la Xarxa d'Empreses Nous Usos Socials del Temps. Una de les seues responsables, i directora de Momentum LAB, Elisa Stinus, també ha participat en el debat recordant que el dret a la desconnexió comença a legislar-se a França en l'any 2007, quan la síndrome de bornout és ja una realitat. A l'Estat espanyol, l'article 88 de la Llei Orgánica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals reconeix el dret a la desconnexió digital en l'àmbit laboral. La norma espanyola recomana elaborar una política interna dirigida a treballadors, inclosos els que ocupen llocs directius, en la qual definiran les modalitats d'exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que evite el risc de fatiga informàtica. "En particular, es preservarà el dret a la desconnexió digital en els supòsits de realització total o parcial del treball a distància així com en el domicili de l'empleat vinculat a l'ús amb finalitats laborals d'eines tecnològiques", resa el text.
L'article 88 de la LOPDPGD reconeix el dret a la desconnexió digital en l'àmbit laboral
"A Espanya el 68% de les persones rep e-mails o trucades fora de l'horari laboral", apunta Stinus, qui anima a treballar per a combatre aquesta híper-presencialitat digital, ja que pot ser un parany per als treballadors, però també per a les dones, a causa de la desigualtat imperant en la cura dels descendents que implica una major presencialitat de la dona que de l'home i que durant el confinament s'ha agreujat especialment.