La revolució tecnològica no s’atura. Els grans avenços de la societat han vingut determinats per certs invents que han condicionat i millorat el dia a dia de les persones. I en les últimes dècades, aquest procés no ha fet res més que accelerar-se de manera exponencial. Internet va fer el que era impensable, que dues persones es poguessin comunicar simultàniament més enllà que un estigués a Barcelona i l’altre, a Sydney. Aquí també entra com han canviat les relacions, de dir-nos les coses a la cara, a fer-ho darrere d’una pantalla, i el fet de conèixer noves persones a través del mòbil. Aplicacions de cites, com Tinder, han protagonitzat nous amors, noves traïcions i uns quants ensurts, i Netflix ha volgut traslladar tot aquest còctel a L’estafador de Tinder (The Tinder Swindler, 2022).
El documental relata la història de tres dones (Cecilie Fjellhoy, Pernilla Sjöholm i Ayleen Charlotte) que han estat estafades per un mateix home, Simon Leviev. Ell es feia passar per un empresari d’èxit, dedicat al negoci dels diamants i utilitzava les xarxes socials per ostentar una vida amb tota mena de luxes.
Des de restaurants d’estrella Michelin i hotels de cinc estrelles fins a viatges amb jet privat. Aquest era el dia a dia de Leviev, que mostrava amb orgull a través d’Instagram. La seva via per conèixer noies era per Tinder i es guanyava la seva confiança mostrant-se atent, detallista i romàntic. Era només una careta que s’imposava ell mateix per seguir amb el seu objectiu. Cal remarcar que la part econòmica sempre jugava un paper cabdal en la història.
El punt d’inflexió arriba amb uns missatges al mòbil en els quals Leviev diu que han estat atacats pels seus enemics i que necessiten urgentment que els prestin diners
Les dones ho detallaven, al principi, com una vida de somni, fins que la truita es girava per complet. El punt d’inflexió arriba amb uns missatges al mòbil en els quals Leviev diu que han estat atacats pels seus enemics i que necessiten urgentment que els prestin diners. I no parlem d’un bizum de 50 euros… Són xifres que s’apropen els 10.000 euros com a mínim.
L’israelià aconseguia el que volia i espremia el suc fins a deixar la fruita sense cap gota més a oferir. Les targetes anaven a nom de les dones, així que l’endeutament era per elles mentre que ell ja pensava en la pròxima víctima. El cercle viciós de luxe no tenia fi i la calculadora no deixava de sumar zeros al compte. Es calcula que podria haver estafat deu milions d’euros durant tots aquests anys.
El relat a la premsa
Desesperada per no saber com afrontar aquests deutes, Fjellhoy va acudir a la premsa per donar a conèixer aquest personatge. VG, el diari més important de Noruega, publica la història el 2019 i a partir d’aquí tot es desencadena. La valentia de Fjellhoy va suposar el primer pas perquè més víctimes parlessin i contextualitzessin al públic general sobre l’abast de la situació.
Finalment, les autoritats el van condemnar a 15 mesos de presó, però el van alliberar quan només portava cinc mesos per bon comportament i per la política de buidar els centres penitenciaris com a conseqüència de la covid-19. Shimon Yehuda Hayut, el seu nom real, segueix voltant pel món, però amb un historial que li pot esclatar a la cara ben aviat.
Des del 2019 té denúncies de set països diferents entre Anglaterra, Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Alemanya, entre altres. I ara s’ha sumat a la llista Espanya, que ha ordenat una cerca i captura per un incident amb un Maserati a Tarifa.
La facilitat per manipular a través del mòbil i la immediatesa de les xarxes socials, entre les principals conclusions del film
Què diu Shimon Yehuda de tot plegat? Que ell és empresari i que va invertir en bitcoin el 2011. No es pot negar la capacitat que té d’inventar-se relats… Però, al final, la justícia caurà pel seu propi pes. Un dels moments claus del documental és quan Charlotte ven tota la roba de luxe de l’israelià i es queda amb els diners com a revenja de l’estafa que ha patit. A més, recentment, una dona va estafar 6.000 dòlars a Shimon assegurant que podria verificar el seu compte d’Instagram i el de la seva nòvia, la model Kate Konlin. Aquesta dona es va fer passar per treballadora de Meta, la companyia dirigida per Mark Zuckerberg, i el va enganyar amb la promesa de verificar el compte. L’israelià no es va adonar fins a l’últim moment que havia rebut de la seva pròpia medicina, segons va recollir el portal nord-americà TMZ.
L’estafador de Tinder ha estat tot un èxit a Netflix i les conclusions que ens deixa són diverses. La facilitat per manipular a través del mòbil, la immediatesa de les xarxes socials, deixar-nos guiar més per sentiments que pel cap, la pandèmia, el luxe desmesurat i els diners. Que una persona actuï amb aquesta impunitat (només passant cinc mesos a presó i sense tornar els diners a les víctimes) genera impotència. A més, provoca una sensació d’estar sempre en alerta per culpa d’uns pocs energúmens. Cal contundència i duresa davant d’aquestes persones, que no només afecten la part econòmica, sinó una de més important, que són les seqüeles mentals que deixa en la víctima i que no sempre es tenen en consideració.