28
de Desembre
de
2013 - 09:37
Les indústries culturals es troben en un moment de canvi profund, amenaçades per les retallades i la dificultat per trobar finançament, però també pels canvis de model en el consum cultural. Una situació que obliga les empreses culturals a replantejar la seva funció, definir nous objectius i enfocar-se cap a nous públics.
Així van coincidir a apuntar-ho els tres gestors culturals reunits pel Club Indústries Culturals ESADE Alumni en un debat sobre el futur del negoci cultural. Hi van participar Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Salvador Sunyer, director del Festival Temporada Alta de Girona i Javier Fernández, director de Cinesa, que van donar algunes pistes sobres les accions que es poden dur a terme per garantir la viabilitat de les indústries culturals. I la màxima és clara: renovar-se o morir.
Plantejar nous reptes
"Pensar que un museu és un contenidor i que ha de tenir un únic relat per a un únic públic és molt del segle XIX i fins i tot pretensiós. A un museu s'hi hauria d'entrar amb dues preguntes i sortir-ne amb deu". Així és com descriu Pepe Serra el seu ideal per als museus del segle XXI, que entén que s'han de convertir en espais "experiencials i vivencials". Una renovació de concepte que, no obstant, "ha de tenir clara la naturalesa del lloc i la seva filosofia".
Més enllà del seu rol com a aparador de les principals produccions teatrals catalanes i internacionals, des del Festival Temporada Alta també s'està treballant en el projecte 'La ciutat del teatre', amb el que es vol dotar Girona "d'una personalitat diferent i única" relacionada amb les arts escèniques. Entre d'altres iniciatives, es preveu crear un premi de teatre amb ressò internacional i portar l'educació teatral a les escoles. És una mostra de la implicació del festival amb la ciutat que l'acull però també dels objectius de futur marcats pels seus responsables.
Buscar diners per noves vies
Una de les principals preocupacions que comparteixen els gestors culturals avui és la recerca de finançament. "El directors de museus som programadors, però sobretot, fundrisers", afirma Serra, tot remarcant la importància de captar nous recursos privats i patrocinis.
Al Temporada Alta actualment exploren noves vies de finançament i cerquen fórmules per augmentar els ingressos privats, que avui representen un 26% del total del pressupost del festival. Per això han impulsat iniciatives com el "club del mecenatge" o l'assessorament d'empreses per trobar finançament. En aquest sentit, Salvador Sunyer destaca la importància del retorn econòmic que el festival té en les ciutats que l'acullen, especialment en l'àmbit de l'hosteleria i la restauració.
Cap a nous públics
"Al públic li has de donar el que vol i més. I si no venen, l'has d'anar a buscar oferint-li alguna cosa nova". La recepta de Salvador Sunyer és compartida per la majoria de gestors culturals que, avui, són conscients que cal conèixer les peculiaritats del públic per oferir-li una experiència personalitzada. "S'ha de conèixer el públic que tens, però també el no-públic", diu Pepe Serra, conscient que hi ha "múltiples minories" amb les quals "s'han de crear vincles estrets, però no banalitzant, sinó generant instruments perquè cadascú pugui tenir la seva pròpia experiència".
Cinesa, amb un milió de socis, ha trobat la manera de connectar amb les seves "múltiples minories" a través dels mailings i les xarxes socials, mitjans des d'on poden conèixer els hàbits dels seus espectadors i fer-los recomanacions i ofertes a mida. La cadena de cinemes, a més, també aposta per anar a buscar espectadors al "núvol" amb iniciatives com Zomvi, una de les moltes plataformes de Video on Demand (VOD) accessibles actualment.
El cinema té futur
Les línies d'actuació que Cinesa està aplicant amb força èxit demostren que l'exhibició cinematogràfica, si es replanteja, pot tenir futur per davant. Futur que passa per la projecció digitalitzada, que permet no només passar pel·lícules sinó retransmetre concerts, òperes i altres esdeveniments. I per un replantejament de preus. Fa unes setmanes, la festa del cine va portar a les sales més de 3'5 milions d'espectadors en els tres dies en què es venien entrades a preus molt reduïts.
El rol de l'administració
Les indústries culturals han mantingut sempre una relació d'amor-odi amb l'administració que s'intensifica amb les retallades en els pressupostos de cultura. "Hem de reivindicar la cultura és un element de primera necessitat i discutir quin espai ocupa als pressupostos de la Generalitat", considera Pepe Serra, per qui "el problema és que no hi ha una governança professionalitzada de les institucions culturals. El tipus de governança està obsoleta, el management a l'administració pública és una calamitat".
Per Javier Fernàndez, de Cinesa, cal que l'administració es posi les piles i destini diner públic a preservar les sales de cinema, perquè sinó "aniran tancant sales, l'oferta serà cada vegada més petita, basada en pel·lícules de gran impacte comercial i en llocs amb un gran públic potencial".
Així van coincidir a apuntar-ho els tres gestors culturals reunits pel Club Indústries Culturals ESADE Alumni en un debat sobre el futur del negoci cultural. Hi van participar Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Salvador Sunyer, director del Festival Temporada Alta de Girona i Javier Fernández, director de Cinesa, que van donar algunes pistes sobres les accions que es poden dur a terme per garantir la viabilitat de les indústries culturals. I la màxima és clara: renovar-se o morir.
Plantejar nous reptes
"Pensar que un museu és un contenidor i que ha de tenir un únic relat per a un únic públic és molt del segle XIX i fins i tot pretensiós. A un museu s'hi hauria d'entrar amb dues preguntes i sortir-ne amb deu". Així és com descriu Pepe Serra el seu ideal per als museus del segle XXI, que entén que s'han de convertir en espais "experiencials i vivencials". Una renovació de concepte que, no obstant, "ha de tenir clara la naturalesa del lloc i la seva filosofia".
Més enllà del seu rol com a aparador de les principals produccions teatrals catalanes i internacionals, des del Festival Temporada Alta també s'està treballant en el projecte 'La ciutat del teatre', amb el que es vol dotar Girona "d'una personalitat diferent i única" relacionada amb les arts escèniques. Entre d'altres iniciatives, es preveu crear un premi de teatre amb ressò internacional i portar l'educació teatral a les escoles. És una mostra de la implicació del festival amb la ciutat que l'acull però també dels objectius de futur marcats pels seus responsables.
Buscar diners per noves vies
Una de les principals preocupacions que comparteixen els gestors culturals avui és la recerca de finançament. "El directors de museus som programadors, però sobretot, fundrisers", afirma Serra, tot remarcant la importància de captar nous recursos privats i patrocinis.
Al Temporada Alta actualment exploren noves vies de finançament i cerquen fórmules per augmentar els ingressos privats, que avui representen un 26% del total del pressupost del festival. Per això han impulsat iniciatives com el "club del mecenatge" o l'assessorament d'empreses per trobar finançament. En aquest sentit, Salvador Sunyer destaca la importància del retorn econòmic que el festival té en les ciutats que l'acullen, especialment en l'àmbit de l'hosteleria i la restauració.
Cap a nous públics
"Al públic li has de donar el que vol i més. I si no venen, l'has d'anar a buscar oferint-li alguna cosa nova". La recepta de Salvador Sunyer és compartida per la majoria de gestors culturals que, avui, són conscients que cal conèixer les peculiaritats del públic per oferir-li una experiència personalitzada. "S'ha de conèixer el públic que tens, però també el no-públic", diu Pepe Serra, conscient que hi ha "múltiples minories" amb les quals "s'han de crear vincles estrets, però no banalitzant, sinó generant instruments perquè cadascú pugui tenir la seva pròpia experiència".
Cinesa, amb un milió de socis, ha trobat la manera de connectar amb les seves "múltiples minories" a través dels mailings i les xarxes socials, mitjans des d'on poden conèixer els hàbits dels seus espectadors i fer-los recomanacions i ofertes a mida. La cadena de cinemes, a més, també aposta per anar a buscar espectadors al "núvol" amb iniciatives com Zomvi, una de les moltes plataformes de Video on Demand (VOD) accessibles actualment.
El cinema té futur
Les línies d'actuació que Cinesa està aplicant amb força èxit demostren que l'exhibició cinematogràfica, si es replanteja, pot tenir futur per davant. Futur que passa per la projecció digitalitzada, que permet no només passar pel·lícules sinó retransmetre concerts, òperes i altres esdeveniments. I per un replantejament de preus. Fa unes setmanes, la festa del cine va portar a les sales més de 3'5 milions d'espectadors en els tres dies en què es venien entrades a preus molt reduïts.
El rol de l'administració
Les indústries culturals han mantingut sempre una relació d'amor-odi amb l'administració que s'intensifica amb les retallades en els pressupostos de cultura. "Hem de reivindicar la cultura és un element de primera necessitat i discutir quin espai ocupa als pressupostos de la Generalitat", considera Pepe Serra, per qui "el problema és que no hi ha una governança professionalitzada de les institucions culturals. El tipus de governança està obsoleta, el management a l'administració pública és una calamitat".
Per Javier Fernàndez, de Cinesa, cal que l'administració es posi les piles i destini diner públic a preservar les sales de cinema, perquè sinó "aniran tancant sales, l'oferta serà cada vegada més petita, basada en pel·lícules de gran impacte comercial i en llocs amb un gran públic potencial".