Institut Marquès, reproducció assistida quasi des de casa

La innovació és una part essencial de la clínica, a la qual s’ha incorporat la quarta generació familiar i que completa més de 3.000 tractaments anuals a Barcelona

La doctora Marisa López Teijón, directora de la clínica de reproducció assistida Institut Marquès | Cedida La doctora Marisa López Teijón, directora de la clínica de reproducció assistida Institut Marquès | Cedida

“Ja tenim el telesemen i el teleembrió; només falta la reproducció assistida des de casa”. Si una cosa intenta la clínica Institut Marquès és adaptar-se als nous temps i ho fan a través de la innovació. Fa 97 anys, el ginecòleg Vicens Marquès la va fundar a Barcelona; ara, la quarta generació de la família ja hi ha començat a treballar i tenen dos centres a Irlanda, un al Regne Unit i dos a Itàlia, a més de les seus de Barcelona i Sabadell. A la capital catalana, cada any hi fan més de 3.000 tractaments de reproducció assistida. El coronavirus ha afectat el negoci, però el repte dels Marquès no ha canviat: fer el procés de quedar-se embarassada el més senzill possible i arribar al 100% d’efectivitat en els tractaments.

L’actual directora, Marisa López-Teijón, se’n fa creus de com ha evolucionat el sector des que ella hi va començar a treballar: “No creia que els meus néts veiessin mai funcionar un embrió congelat... Imagina’t!”. La doctora ha liderat una etapa al capdavant de l’Institut marcada per la innovació i la internacionalització de la companyia. “La innovació és una forma de ser basada en l’inconformisme; en el nostre cas és constant i molt fàcil”, assegura. Com es fa?

Tot i que hi ha un equip de persones de la plantilla que s'hi dedica, la directora de la clínica sempre ha volgut encarregar-se'n personalment. Plantejar-se el perquè de convencions establertes és bona part de la seva tasca, i López-Teijón ho explica amb un parell d’exemples: “Hem patentat un mètode perquè els homes congelin el semen a casa i ens l’enviïn, el freezekit, i també hem començat a enviar mostres a altres centres de semen liofilitzat, en pols”.

Una de les fites que més destaquen de l’etapa que porta la doctora al capdavant de l’empresa és el llançament del Babypod, un altaveu intravaginal per estimular els fetus a través de la música. La recerca sobre com la música pot millorar la fecundació in vitro els ha valgut algun reconeixement internacional.

El coronavirus ha obligat l'Institut Marquès a aplicar un ERTO a part dels 150 treballadors que té, ja que molts pacients són estrangers

Però la tecnologia també s’utilitza per apropar més els pares al procés de la reproducció assistida. Un dels canvis que ha vist López-Teijón al llarg de la seva carrera és en el paper de l’home, però també en el de la dona. Tot i que avisa que “els rols encara estan molt marcats”, afegeix que ara "la maternitat és un dret, no una obligació". A més, “abans els homes no venien a la clínica ni acceptaven que ells eren part del problema de l’esterilitat, un em va intentar tirar per la finestra quan li vaig dir que els seus espermatozoides no estaven bé; ara, l’home reclama la paternitat com un projecte personal”.

Per aconseguir-ho, cal implicació, i l’Institut Marquès vol donar als seus pacients totes les eines necessàries. A través del telèfon mòbil, els pacients poden veure com va evolucionant el seu embrió. És una eina que han anomenat Embryoscope, una incubadora amb càmera incorporada.

Sense ‘baby boom’

El coronavirus ha obligat l’Institut Marquès a aplicar un ERTO a part de la seva plantilla, que encara dura. Molts dels seus pacients provenen d’altres països per fer-se tractaments de reproducció assistida. En el seu programa d’adopció d’embrions, per exemple, hi han participat dones de més de 124 països diferents. De fet, la doctora s'autoproclama la inventora del concepte turisme reproductiu, tot i que no li agrada. Les limitacions de la mobilitat i les quarantenes que encara estan vigents, però, no ho permeten ara mateix. Tot i així, López-Teijón creu que la incertesa i la crisi econòmica tiren enrere moltes persones que pensaven ser pares aviat.

La seu de l'Institut Marquès a Barcelona | Cedida

La seu de l'Institut Marquès a Barcelona | Cedida

Tot i les circumstàncies adverses, l’activitat no ha parat. Segons López-Teijón, un dels seus principals objectius com a directora de l’Institut Marquès és que els 150 treballadors que en formen part siguin feliços a la feina. “Quan algú em diu que els pacients han de sortir feliços de la clínica jo els dic que a mi el que m’importa és la felicitat dels treballadors; si nosaltres estem feliços, la resta ve sol”, afirma. Una de les claus perquè sigui així, considera, és la filosofia de la companyia.

“El nostre repte és sobreviure en un món cutre en què les clíniques controlades per capital risc vénen a reduir despeses i mentir en els resultats”, diu Marisa López-Teijón. "L'esterilitat és una malaltia" i, com a conseqüència, rebutja fermament qualsevol frivolització: "Mai no m'ha vingut una persona i m'ha dit 'vull un nen ros'". Defensa, en contra, el model d’empresa familiar de la qual prefereix no revelar les dades econòmiques.  

El secret per haver arribat a la quarta generació és, primer de tot, “la sort que els teus fills siguin igual de vàlids que tu”. Borja Marquès, el seu fill i del doctor Leonardo Marquès, el seu exmarit, “va mamar l’ètica des que era petit i, per sort, ha tingut vocació”. La situació actual fa que no tingui l'expansió al cap de cara al futur. La continuïtat de l’empresa familiar, però, està assegurada.   

Avui et destaquem
El més llegit