• Empresa
  • Internet ha matat "l'estudies o treballes"

Internet ha matat "l'estudies o treballes"

La comunicació a distància ha permès crear més relacions personals; però també ha forçat un canvi en la manera de presentar-nos en societat

Les relacions a Internet no són ni millors ni pitjors, simplement diferents
Les relacions a Internet no són ni millors ni pitjors, simplement diferents
29 de Setembre de 2016
Act. 29 de Setembre de 2016
Hi va haver una època on la pregunta "estudies o treballes?" era una espècie de contrasenya per iniciar el flirteig. En un moment on les discoteques es buiden i el que s'omple són les apps i webs de cites, això s'ha acabat. "A Internet no tenim paciència ni per escoltar un 'Hola'", diu Begoña Merino, periodista experta en tecnologia i relacions. "La tecnologia ha canviat la manera de festejar", evidencia. S'han acabat les llargues introduccions, ara del que es tracta és "d'agradar i atreure de seguida". Merino assenyala que malgrat que la tecnologia pugui ajudar a trobar parella, "si no sabem com comunicar a les xarxes o escollir una bona fotografia, estem condemnats al fracàs per molt que ens apuntem a tots els webs de cites".

Els canvis en les relacions personals que ha generat la comunicació a distància han protagonitzat un dels debats de la 15a Diada de les Telecomunicacions celebrada aquest dijous a Barcelona. Tot i que parlar de comunicació a distància potser és una mica contradictori quan, precisament la tecnologia, ha reduït les distàncies i ha permès crear noves relacions personals. "A través d'Internet la quantitat de relacions poden ser infinites i arribar a tot arreu", indica la degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS), Anna Parés. Arriben a tot arreu, però canvia la seva dinàmica. "Hem d'aprendre a ser interessants, atreure l'atenció i generar confiança", insisteix Merino.

Un sector especialitzat
El que va començar amb xats temàtics on desconeguts podien iniciar converses ha acabat amb una infinitat de portals i aplicacions per conèixer gent nova. "Quan som a Internet volem que ens passin coses, i això és el que fan aquests webs de cites", diu Begoña Merino. Uns portals on "la part tecnològica és clau, però que s'han de centrar a resoldre problemes dels usuaris", reflexiona. Per exemple, el de la timidesa. "És una de les coses que més juga en contra d'un mateix quan volem seduir. La seguretat en un mateix ven i atreu", diu Merino. Si l'app facilita el contacte amb una altra persona, ens ajuda.

Això és el que ha permès l'aparició de múltiples i diverses eines, cada cop més especialitzades. "És un sector que va a la màxima especialització. Nosaltres apostem per gent que es relaciona en català", diu Mariola Dinarès, CEO de QuedemOnline.cat. Aquest web, creat el 2003, ha evolucionat al mateix ritme que la tecnologia, i s'ha anat adaptant a la demanda dels consumidors, cada cop més lluny de l'ordinador de sobretaula i més a prop del mòbil.

Dinarès constata com portals com el seu atreien més d'entrada a "usuaris d'edats avançades, separats que buscaven una segona relació". Encara que pugui semblar contra intuïtiu, Dinarès té clar que aquests perfils són els "van entrar abans a lligar a Internet". Ara bé, mentre les discoteques s'anaven buidant, apps com Tinder "han entrat a un públic més jove amb ofertes més properes a la gamificació". Tot plegat, assegura, també ha acabat rejovenint els usuaris de QuedemOnline.cat; mentre apunta que un dels millors moments per anunciar-se a la televisió per aquest tipus de portals és el diumenge a la tarda...

Més relacions, però millors?
"Quan millora la comunicació, augmenten les relacions", assegura Anna Parés. Això ha passat sempre, des del primer ferrocarril català entre Barcelona i Mataró del 1848 fins a les múltiples connexions per avió. Amb Internet, evidentment, el creixement és exponencial. "La xarxa ha intensificat les relacions amb els amics i ens ha fet retrobar antigues coneixences", recorda. I avisa, "les xarxes socials són intangibles, però reals".

A la Diada de les Telecomunicacions no només parlen enginyers | PGF


Per la degana del COLPIS, "que hi hagi tantes relacions per Internet no vol dir que les presencials no siguin importants i no se segueixin produint". Al capdavall, "tot té el seu espai". De fet, destaca que les relacions a través d'Internet "són integradores, permeten a gent que no es pot moure físicament establir contacte amb altra gent. O facilita les relacions als discapacitats auditius, per exemple". Un vessant pel qual, conclou, "no hem de ser tan negatius amb elles".

Podem relacionar-nos a Internet sense exposar la intimitat?
Joaquín Muñoz, director de l'àrea de tecnologia i propietat intel·lectual d'Ontier, és advocat especialista en casos del dret a l'oblit a la xarxa. Sobre l'amenaça que aquesta pot suposar per a la nostra privacitat, assenyala de ple la responsabilitat individual: "Tot depèn de l'usuari i del que vulgui fer. Les xarxes socials han existit sempre, però ara s'ha sobredimensionat i digitalitzat en un entorn que no controlem".

Per Muñoz, "dependrà del zel de cadascú i de com comprèn l'entorn on està compartint aquesta informació. En la majoria de casos que s'exposa la privacitat hi ha un mal ús de l'usuari, que no acaba d'entendre aquest entorn". Segons l'advocat, "si no parem de dir on som i penjar fotos de tot el que fem, no estem legitimats a demanar després que s'esborri tot quan ens en penedim". Al capdavall, recorda, "quan puges alguna cosa a Internet és molt difícil d'eliminar, en perds el control".

En aquest context, Joaquín Muñoz convida a canviar el concepte que tenim de privacitat, ja que "no n'existeix una de real com sempre hem entès". Quan la majoria dels models de negoci a Internet són aparentment gratuïts i es monetitzen amb el tractament de les dades personals que obtenen dels usuaris i segmentant perfils, no sembla que tinguem alternativa. "Si utilitzem els serveis d'Internet, estem permetent que ens monitoritzin. El que hem de plantejar és un concepte més d'intimitat" diu Muñoz. És a dir, entendre que paguem els serveis amb les nostres dades, però podent exigir que se cenyeixin a "unes condicions determinades i que l'usuari pugui tenir l'opció de dir fins a on arriba aquest control".