La història d'IVI, l'institut que ha ajudat a nàixer a 200.000 nadons

L'Institut Valencià d'Infertilitat forma part del grup IVIRMA, el més gran de tot el món amb 65 clíniques en 11 països, ara estudia eixir a Borsa

El professor Remohí, fundador de l'IVI | Cedida El professor Remohí, fundador de l'IVI | Cedida

L'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) és líder en el sector i tota una referència mundial. Fa poc vam conéixer la notícia de què IVIRMA -la fusió d'IVI i RMA New Jersey que es va tancar en 2017- es plantejava eixir a Borsa en un termini de dos anys, amb la intenció de "trobar un soci econòmic que adquirisca una part minoritària" del seu capital. Si en 2017 era el grup de medicina reproductiva més gran de l'Estat espanyol i amb més presència d'Europa, la unió els va ajudar a convertir-se en el grup més gran a escala mundial, amb 65 clíniques en 11 països (com Regne Unit, Portugal, Itàlia, Chile, Argentina, Panamà, el Brasil, Emirats Àrabs i Omán).

Tenen 2.400 treballadors, dels quals el 83% són dones i han ajudat a néixer a 200.000 nadons. L'eixida al mercat financer pot ser ara un pas més endavant en la història del rei de la reproducció assistida, que ha evolucionat molt durant els seus 30 anys de vida. Repassem la trajectòria de l'empresa de la mà del seu fundador i co-president, el professor valencià José Remohí.

Amb estalvis i ajuda familiar: un inici amb dos anys sense salari

Retrocedim a 1990. Aleshores Remohí i el seu soci, Antonio Pellicer, treballaven com a residents a Ginecologia de l'Hospital Clínic de València. Els joves, fora de la feina, feien investigacions pel seu compte amb animals en un pis llogat. "L'esterilitat era una àrea de la medicina molt inicial. Als Estats Units estava guanyant importància la reproducció assistida, s'estaven desenvolupant les tècniques de fecundació in vitro que a Espanya estaven, encara, en un estat molt inicial", recorda el professor. Per això, en terminar els estudis, van creuar l'oceà per fer un fellowship en l'especialitat de reproducció assistida.

Instal·lacions de l'IVI a València | Cedida
Instal·lacions de l'IVI a València | Cedida 

Inicialment es van finançar amb els seus estalvis i amb l'ajuda de les seues famílies. "Passaren més de dos anys sense que poguérem cobrar cap mena de salari i seguírem mantenint la inversió en investigació. Sempre hem tingut una visió d'estar lligats a la universitat, per això, tot i que estàvem en un sector privat de la sanitat, no ens vam desvincular mai d'ella", assegura. Ara bé, van identificar que no s'invertia prou en la via pública en reproducció assistida, i per això es van decidir a crear una estructura privada similar a la qual van conéixer als EUA. Hui dia Remohí subratlla que encara s'inverteixen molts més recursos a la sanitat privada que a la pública.

El fundador d'IVI apunta que "els laboratoris són encara artesanals perquè el factor humà no està automatitzat"

El professor explica que la reproducció assistida "ha evolucionat moltíssim en aquests 30 anys", sobretot "gràcies a la investigació": "És una feina essencial per a nosaltres, igual que compartir després els nostres coneixements". No obstant això, afirma que els laboratoris "són encara artesanals", ja que "el factor humà no està automatitzat" i en l'actualitat continua sent "imprescindible". A més, diu que la qualitat dels laboratoris marca "la diferència entre unes clíniques i altres", encara que "els pacients no ho veuen". Sosté que una de les claus del seu èxit és eixa "modernització" dels espais: "Fa que tinguem més embrions i de millor qualitat. Ens permet transferir només u; no com abans, que es transferien dos o tres. Com a resultat, tenim millors taxes d'embaràs múltiple".

Quin seria el tractament "estrella" d'IVI? Remohí conta que els últims anys han vist un augment de la demanda dels tractaments amb estudi genètic, de preservació de la fertilitat –que atribueix al "retard en l'edat de la maternitat"-, i els tractaments amb òvuls donats -pel mateix motiu-. "Hem de recordar que, com més gran és una dona, pitjor és la seua reserva ovàrica, el que fa que sovint l'única solució siga recórrer a la donació", explica el ginecòleg i afegeix: "Preservar la fertilitat és un dels avanços que ens canviarà la vida. Nosaltres vam ser els primers a introduir-lo a Europa i hui no hi ha cap clínica en el món que no desenvolupe les nostres tècniques".

Més info: Maternitat ajornada, a costa de l'empresa

Hui IVI rep uns 20.000 pacients a l'any a l'Estat espanyol, una xifra que veuen créixer cada any "de manera prou sensible": "És un indicador que demostra que la reproducció assistida és una realitat social cada vegada més present quan les parelles decideixen buscar l'embaràs. És molt significatiu també l'augment de tractaments en dones que es plantegen una maternitat en solitari".

Remohí: "La gestació subrogada hauria de ser legal, amb una forta regulació sobre la mare per evitar la seua comercialització"

Parlem dels canvis morals i ideològics de la societat, ja que són importants en el sector de la reproducció assistida. No és el mateix parlar d'infertilitat ara que als anys 90. Així ho explica Remohí: "La percepció social ha canviat molt. Fa 20 o 30 anys els pacients venien a les nostres clíniques amb reserves, no volien trobar-se amb cap conegut a les clíniques... hi havia una certa vergonya. Hui dia, malgrat existir encara un poc de tabú, la reproducció assistida s'ha convertit en una cosa molt més normalitzada. Això ha estat també gràcies als mitjans de comunicació".

Un dels laboratoris de l'IVI | Cedida
Un dels laboratoris de l'IVI | Cedida

Ara, aquest sector s'hi troba amb noves polèmiques socials. Una d'elles és el debat de la maternitat subrogada, hui prohibida per la llei i rebutjada pel moviment feminista. El professor es manifesta a favor: "És una cosa que amb el temps arribarà també a Espanya; de fet, ja està sobre la taula de molts debats polítics. El nostre objectiu és oferir solucions als pacients amb dificultats per concebre respectant la legalitat vigent. Considerem que la gestació subrogada hauria de ser legal, amb una forta regulació sobre la mare per evitar la seua comercialització. Ens agradaria que la llei canviés per poder ajudar a les parelles que no tenen una altra possibilitat de tenir un fill propi".

I ara, cap a on mira IVI, més enllà de la possible eixida a Borsa? "L'objectiu general d'IVI és mantenir la nostra posició líder en reproducció assistida. És la nostra essència, la base de la nostra activitat. Per a això hem de millorar, avançar en investigació, no podem pensar que el nostre treball ja està fet. Hem aconseguit molts avanços científics i grans resultats, però sempre aspirem a més. Hem de perfeccionar els nostres tractaments, la selecció d'embrions. Ara apliquem tècniques d'intel·ligència artificial, sempre amb la intenció d'obtenir l'èxit al costat dels nostres pacients", sosté el professor Remohí.

Més informació
Ivary, el test de fertilitat femenina per fer a casa
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit