Juan Ignacio Solera era físic de formació i treballava al sector industrial, amb màquines de raigs X pel control d'aliments. Passava moltes hores a la carretera i va pensar que podria aprofitar aquelles hores mortes per aprendre a través d'àudios sobre història i personatges importants. Així se li va ocórrer crear una plataforma que agrupés i oferís programes de tota mena. Va ser el naixement d'Ivoox, que 15 anys després i amb seu a Sant Cugat del Vallès és la plataforma líder del pòdcast en castellà i català amb milions d'arxius i usuaris.
Juan Ignacio Solera: "Mai he estat un emprenedor"
"Volia aprofitar el temps escoltant coses que m'interessessin", explica Solera. Era el 2008 i en aquell moment ni ell mateix coneixia el concepte de pòdcast. Va ser un amic seu quan, en conèixer la seva idea, li va explicar que als Estats Units aquella indústria començava a emergir. "Mai he estat un emprenedor, però vaig sentir una necessitat i vaig veure l'oportunitat", reconeix. I es va convertir en emprenedor i, també, en visionari.
El 2008 van programar el projecte i el 2009 van llançar una versió beta, en forma de pàgina web. Els telèfons intel·ligents no havien arribat i la idea era que la gent es descarregués els àudios i els escoltés en format MP3. "Veia que tothom anava amb un Nokia a la butxaca i ja permetia reproduir MP3", explica. I també va incloure alguns programes de ràdio amb acords amb emissores com la SER
El YouTube dels pòdcast
En aquell moment, ja hi havia pòdcast que es podien trobar per internet, però no estaven agrupats i tot era molt més amateur. Hi havia el servei d'iTunes, però calia subscriure's a cada pòdcast per poder-los escoltar. Així, la idea de Juan Ignacio Solera va ser agrupar tots aquells programes que ja existien a Ivoox. Llavors, YouTube començava a expandir-se, amb una filosofia molt similar. "El nostre concepte va ser molt similar", detalla.
Juan Ignacio Solera: "Era la democratització de la ràdio"
"Els pòdcasts a Espanya ja existien, però estaven molt escampats i era complicat de trobar-los. Nosaltres ho vam facilitar, amb una interfície similar a YouTube. Vam posar ordre i els vam fer aflorar", sintetitza. Així, durant els primers anys la seva feina va ser anar recopilant tot aquell material i parlant amb els creadors, que no havien de pagar res per ser-hi. De fet, Ivoox continua sent gratuït pels creadors, com també ho és pels usuaris.
"Era la democratització de la ràdio", destaca el fundador, que tenia l'objectiu d'oferir als usuaris un contingut a demanda sobre els seus interessos o aficions. I van anar creixent, especialment a través del boca-orella. Juan Ignacio Solera recorda que la ràdio sempre ha sigut molt escoltada a Espanya: "Ho havíem de fer molt malament per no créixer de forma natural".
Els telèfons intel·ligents
Tot i que els pòdcasts anaven creixent, un punt d'inflexió va ser a partir de 2011, quan els telèfons intel·ligents es van començar a popularitzar. "L'escolta d'àudios ja serà en mobilitat, al gimnàs, anant a la feina, netejant la casa... No era un format per escoltar segut", recorda. Així, van treballar en una aplicació, que primer va ser per Nokia i, després, per Android i IOS.
Tot i que la seva expansió, els pòdcasts durant els primers anys de la dècada del 2010 tenien un component molt amateur. Però anava canviant: "A partir de 2016 ja vam veure que el sector demanava una professionalització i hi havia interès per la monetització entre els creadors més seguits".
Els primers beneficis
I és que mentre YouTube ja repartia beneficis, a Ivoox encara era vocacional. Per això, van decidir llançar una opció de micromecenatge perquè els oients poguessin fer petites aportacions als seus creadors preferits. Des de llavors han generat més de tres milions d'euros. "Els creadors són apassionats del seu tema i, si poden crear una comunitat i generar retorn, perfecte", destaca Solera.
Hi ha casos en què s'ha convertit en la seva professió, com el cas d'Antonio Runa, creador d'un dels programes de més èxit a Ivoox, La Órbita de Endor, un pòdcast sobre fantasia i ciència-ficció. Químic de professió, que va demanar una excedència per impulsar el programa i va acabar deixant totalment la feina.
Días Extraños de Santiago Camacho, La Contracrónica de Fernando Villanueva, Causas Beli o Iker Jiménez són alguns dels pòdcasts que actualment tenen més èxit a la plataforma.
La popularització del pòdcast
Quan va néixer Ivoox, ni el mateix Juan Ignacio Solera coneixia el concepte. Quinze anys després, és un format que s'ha popularitzat i estès entre la societat. "Cada vegada està més present a la societat", explica.
Solera destaca que un dels motius és l'entrada d'Spotify en el sector, que ha acostat el pòdcast sobretot entre els més joves. També les ràdios tradicionals s'hi han endinsat. Tot i ser una competència directa, des d'Ivoox ho veuen amb bons ulls, ja que ha crescut l'audiència. I malgrat que cada vegada hi ha més plataformes, Ivoox es consolida com a líder en llengua espanyola.
"La clau és haver-nos avançat a tots", celebra Solera, que afegeix algunes de les innovacions que han anat incorporant: "Vam ser la primera plataforma al món a incorporar la microdonació o a tenir un contingut original". A més, destaquen pels seus continguts més divulgatius: "Tenim una mitjana d'edat superior a Spotify i es nota. Els continguts que millor funcionen són els divulgatius o de ciència, història o misteris. De fet, per aquest motiu vaig crear Ivoox".
La innovació en publicitat
Ivoox és gratuït pels creadors i usuaris i la seva principal font de finançament és la publicitat i els ingressos d'aquelles persones que es decideixen fer prèmium. A més, ara han tornat a fer un pas més en el món i estan treballant en un marketplace per publicitat nativa pels pòdcasts, on volen connectar les marques amb creadors per crear les aliances més profitoses. Així els creadors també podran obtenir més beneficis i les marques arribar al seu públic.
Tot plegat, per seguir nodrint el món del pòdcast, cada vegada més estès entre la ciutadania. A Ivoox acumulen més de 4 milions d'usuaris únics al mes i a la seva biblioteca pot haver-hi uns cent milions de pòdcasts, tot i que és una xifra complicada d'afinar. El que va començar com una necessitat per aprofitar el temps en viatges i embussos en el cotxe fins a arribar a mig món.