Soci del Barça des que va néixer (Hospitalet de Llobregat, 1975), Jordi Farré i Muñoz és un enginyer i empresari català, llicenciat en Enginyeria Tècnica de Sistemes a la Universitat Politècnica de Catalunya. Professionalment, s'autodefineix com a empresari i si revisem l'activitat que ha desenvolupat des de fa ja bastants anys, hi podem trobar interessos molt transversals.
Participa en empreses d'enginyeria (Alten Ingeniería, Madrid), de producció d'audiovisual (En Joc Media, Barcelona) o de publicitat (Fercacompen, Barcelona). La seva última aventura empresarial és la creació ara fa dos anys d'Appeal Agrifood Group, on exerceix de CEO. Una empresa que es dedica a l'externalització de processos industrials del sector carni.
Farré s'ha declarat independentista i ha defensat que "el patrocinador de la samarreta del Barça havia de ser Catalunya"
Políticament, Farré s'ha declarat independentista i ha defensat que "el patrocinador de la samarreta del Barça havia de ser Catalunya". En aquest aspecte, el seu canvi d'opinió ha sigut radical i és que a l'estiu del 2015 afirmava que Botemania era un magnífic partner que els esportistes culés podien lluir al pit per 40 milions d'euros. Aquest era un dels reclams amb els quals volia obtenir l'aval dels socis per oficialitzar la seva candidatura a les eleccions d'ara fa cinc anys.
Parlant dels seus lligams polítics, podem dir que al grup impulsor de la precandidatura del 2015 hi havia també Joana Barbany, en aquell moment regidora del PDeCat a l'Ajuntament de Sant Cugat i molt propera al conseller Jordi Puigneró, que la va fitxar per al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública com a directora de Societat Digital.
Això va ara ser fa sis anys i actualment, Barbany és una de les cares visibles de la candidatura de Víctor Font, curiós si més no. No obstant això, la candidatura de Jordi Farré no s'ha quedat orfe de presència política i qui s'ha incorporat al seu equip durant aquestes eleccions és l'alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó, de Junts per Catalunya.
Ja ho va intentar
La precandidatura de fa cinc anys va servir per fer-se un espai a l'entorn culé. Aquest projecte comptava amb dos homes forts, els també enginyers Ramon Planas i Jordi Muñoz, i amb un eslògan, "Som gent normal", que pretenia definir el tarannà de les persones que integraven el seu grup. Aquesta precandidatura es va retirar abans de la presentació de signatures.
Segons informacions del mateix grup, en van aconseguir poc més de 2000, quedant-se així a unes 500 de les necessàries (2524). Les signatures mai van poder ser verificades i per tant, van ser destruïdes sense ser presentades. Ara bé, va deixar clar que se sentia "el loser" dels candidats, una etiqueta ara ha posat a l'esquena de Lluís Fernàndez i Alà.
De la seva precandidatura ja coneixem el claim, "Nou impuls blaugrana", i les nou mesures en les quals basa aquest nou impuls: patrocinar Catalunya a la samarreta, impulsar la Masia, revisar l'espai Barça per evitar riscos financers, integrar els jugadors del planter al primer equip, realitzar una auditoria, reforçar el control dels directius i executius, impulsar la participació del soci a través de mitjans electrònics i crear una marca de roba pròpia.
Evidentment, s'ha guardat les propostes de més impacte per a la campanya de recollida de signatures.
Sobre la directiva sortint, ha insinuat que vol demanar una acció de responsabilitat davant dels socis, un altre gir copernicà respecte a allò que deia el 2015 quan la seva intenció llavors era treure el Barça de la Ciutat de la Justícia. Sobre Messi, ha assegurat que el vol fer president d'honor quan plegui i vol crear un projecte atractiu per aconseguir que ho faci al Barça.
El primer pas per construir un equip que torni a ser referent mundial ha estat parlar amb Jürgen Klopp (diu que una persona del seu equip ja ho ha fet de manera indirecta). Sona a operació Beckham de Laporta el 2003. Seria el primer precandidat que disputa allò que els periodistes esportius catalans etiqueten com a '"ADN Barça" i els de Madrid, com a "Tiki-Taka". Li hem de reconèixer valentia.
Farré també ha declarat que Koeman podria ser l'entrenador del seu projecte sempre i quan presentés un projecte engrescador i capaç de convèncer a Ramon Planes, el seu home a la Direcció Tècnica. Suposem que ha après que respondre blanc un dia i negre al següent, li dona l'opció de fer una mica allò que li roti si finalment és escollit president i al mateix temps, podrà dir que compleix allò que promet.
Més enllà de no comprometre financerament el club, no sabem què vol fer exactement amb l'Espai Barça, l'explotació del qual era una de les palanques de creixement futur del club. Tampoc sabem quina és la seva opinió sobre el projecte Barça Corporate, que seria la segona palanca per assegurar el lideratge mundial del Barça. Tampoc parla massa de les seccions, ni de què pensa sobre la poca existència d'esport femení al Club (la secció femenina del futbol és pràcticament un oasi en l'enorme desert que és l'esport femení al Barça).
Farré insisteix que té la solidesa suficient per passar el tall de signatures de la candidatura i té motius que l'avalen, per exemple, el triomf de la moció de censura. Podria ser el candidat tapat, donar la sorpresa com ho va fer Laporta fa 17 anys. Podria ser un actiu de molt valor en una de les candidatures que surten a la pole position. I fins i tot, podria ser que tingués ja pactada la seva integració a la candidatura de Víctor Font i que el seu paper avui fos fragmentar la recollida de signatures d'aval i eliminar oponents en primera ronda.
Alguns rumors apunten a Font com a autor intel·lectual de la moció i Farré com a executor material. La realitat ens mostra, però, que hi ha elements que poden fer de pont entre els dos candidats, com podria ser la mateixa Joana Barbany que va formar part fa cinc anys de l'equip de Farré i avui integra l'equip de Font.