Internacionalització, sostenibilitat i transformació digital. Aquests són els tres grans reptes que afronten les empreses catalanes de l'actualitat, tres tendències de les quals la darrera és la que avança a una velocitat més vertiginosa. El que abans s'entenia simplement com tenir una pàgina web, xarxes socials o canals de venda en línia ja fa anys que ha quedat desfassat, i ara les companyies afronten un panorama en què els sistemes de planificació de recursos (ERP), els gestors de relacions amb clients (CRM) i les automatitzacions de fluxos són el pa de cada dia.
Davant d'aquest context, la Cambra de Comerç de Terrassa ha decidit posar en marxa el Digital Impulse Hub, una divisió centrada a acompanyar i guiar les empreses del territori, i especialment les pimes, en tot aquest camí de transformació digital i la IA. Nascut com una resposta a l'estratègia per crear Centres Europeus d'Innovació Digital (EDIH, per les sigles en anglès) de la Comissió Europea, el projecte ha rebut el segell d'excel·lència per part de l'organisme continental.
És per aquesta raó que la Cambra ha decidit començar a oferir aquest servei a escala privada per a les empreses catalanes, ja que en paraules del director gerent de la Cambra i líder de la iniciativa, Josep Prats, "totes les empreses necessiten orientació i un entorn de confiança en la transformació digital, i les cambres hi han de ser". Parlem amb ell sobre com s'ha gestat el projecte i sobre les diferents necessitats de digitalització que presenten les empreses del territori.
Què porta a una Cambra de Comerç com la de Terrassa a impulsar un projecte de digitalització d’empreses del qual normalment s’encarreguen altres empreses?
El que ens motiva és la necessitat de l’empresa. Al voltant del 2018 s’estableix el programa de digitalització europeu, en què es fixa el repte que el 2030 el 70% de les pimes han de fer servir la tecnologia digital avançada. A partir d’aquí, nosaltres diem: si aquesta és la necessitat que haurà d’abordar una empresa, hem de ser capaços d’ajudar-les. En aquell moment, nosaltres ja vam ser una opció a través de les oficines d’Acelera pyme que les cambres d’Espanya i Red.es van establir per ajudar la petita i mitjana empresa a fer la reflexió inicial de veure com la tecnologia impacta la seva activitat. Però la tecnologia digital avançada implica que les empreses puguin implementar tecnologia dins dels seus productes o serveis que van més enllà de les solucions tecnològiques per la gestió ordinària. Això vol dir buscar eficiència a través de solucions que s’escapen molt dels seus coneixements.
I com s’ha de fer?
Europa diu que s’han de crear unes aliances, uns ecosistemes d’innovació, configurats per les entitats que entenen les empreses, per les que tenen la tecnologia i per les administracions. En vam fer una, ens vam presentar al ministeri, ens van aprovar, ens vam presentar a Europa, ens van aprovar, i els últims tres anys hem estat identificant necessitats de tecnologia de digitalització avançada per a pimes, fent-los una proposta amb proves de concepte i buscant-los una subvenció perquè puguin incorporar-la. Aquest àmbit, com la internacionalització i la sostenibilitat, són tres eixos que en aquest moment ocupen la visió estratègica de les pimes, i especialment aquelles que tenen activitat industrial i que són de l’àmbit industrial.
"La transformació digital, la internacionalització i la sostenibilitat són tres eixos que en aquest moment ocupen la visió estratègica de les pimes"
Quan parlem de digitalització, podem estar pensant des de la creació d’una pàgina web fins a la implementació de processos d’automatització impulsats per IA. Què és el que més demanden les pimes i quines són les seves principals mancances en aquest àmbit?
La maduresa digital d’una empresa la compon la capacitat d’assimilar la tecnologia dins dels seus productes, innovant, o processos, sent més eficient. Les que tenen una visió més completa de la transformació digital són les mitjanes empreses exportadores industrials, un perfil que probablement se situa en una facturació de deu milions d’euros en endavant, amb 100-150 treballadors. En aquestes empreses, qui està al capdavant de l’empresa té identificat que la incorporació de la tecnologia és important. La capacitat de poder tenir un control del procés a través de la sensòria, les dades de la intel·ligència artificial, un sistema muntat per tenir tota la fabricació ben visualitzada... avui dia són coses que les empreses tenen molt clar que han d’abordar.
També en la part comercial, que ha canviat radicalment. L’altre dia parlava amb un empresari que em deia que abans, quan anava a un altre país, anava a l’hotel, agafava la guia telefònica, arrancava les fulles on veia empreses i es dedicava a trucar-les perquè li donessin entrevistes. Ara tota aquesta prospectiva comercial es fa amb eines digitals: s’identifiquen uns clients, es geolocalitzen, es fa una entrevista prèvia en línia, i després, quan hi ha base, es viatja. La part de relació humana no queda substituïda, però l’eficiència de poder arribar a un client amb vertader potencial, començat amb quinze o vint anys enrere, no té res a veure.
Hi ha un perfil d’empreses que tot això ho fan servir a tota la cadena de valor i veuen que és possible. Quina és la seva dificultat? Prioritzar, perquè les oportunitats d’aplicacions són tantes, que identificar bé la solució, el seu retorn, la recuperació de la inversió i la continuïtat i compatibilitat de les tecnologies que incorpora sí que és un maldecap. I aquí és on veiem que sí que hi ha necessitat d’ajuda.
Però no totes les pimes es troben en aquesta etapa.
Si ens n'anem a l’altra banda del món de la petita i mitjana empresa, el de l’empresari individual més petit, estem en una fase en què la incorporació de la tecnologia bàsica encara té molt de recorregut. Tot el que són ERP, CRM, fer servir eines que l’ajuden a tenir informació estructurada sobre el negoci i els clients, saber quines oportunitats té per fer campanyes, com pot interactuar més eficientment amb els clients… Aquí ja no estaríem parlant de digitalització avançada, parlem d’unes tecnologies més madures. A cada perfil d’empresa i el moment en què es troben, la incorporació de tecnologia es produeix de formes diferents.
"A cada perfil d’empresa i el moment en què es troben, la incorporació de tecnologia es produeix de formes diferents"
Treballeu en aquest àmbit des del 2018, però no heu aconseguit captar el finançament públic del projecte. Com ha anat exactament?
El 2018, Europa diu: Vull muntar una xarxa europea de centres d’innovació digital, i poso un llindar necessari per formar-ne part. Havies de tenir un projecte, unes capacitats i una potencialitat amb un consorci, que són avaluats per tres experts independents. Nosaltres, tant quan vam presentar el projecte el 2021 com ara, el 2025, que hem presentat una renovació, sempre hem tingut una avaluació per sobre del llindar necessari, i hem estat identificats i escollits com un European Innovation Digital Hub que forma part d’aquesta xarxa. Això és un dret que no ens treu ningú.
A partir d’aquí, la Unió Europea té uns diners per destinar a cada estat, i del rànquing, fa una assignació del 50% d’aquells projecte que volen impulsar, i els que no rebin finançament, però tinguin la valoració, els identifica amb segell d’excel·lència. Aquestes assignacions econòmiques no es van fer per ordre de puntuació, ja que hauríem d’haver estat dins dels deu que rebessin finançament. Però l’Estat va atribuir uns criteris territorials, i va decidir que n’hi hagués un a cada territori, i com que ja n’hi havia un a Catalunya, ens van saltar.
Davant d'aquesta situació, heu optat per oferir el servei a escala privada.
Ja ens va passar l’altra vegada, quan l’Estat va posar un ordre d’ajuts per a les pimes, el Programa de Apoyo a los Digital Innovation Hubs. Aleshores vam gestionar fins a 160 projectes de digitalització avançada, dels quals en vam presentar 41 i 29 van tenir finançament. I els que no en van rebre, no ho van fer perquè es van acabar els fons. Per tant, ara se’ns obre una primera etapa per veure com el ministeri i la Generalitat articulen els fons que té destinats a projectes de prioritat STEM perquè nosaltres puguem fer projectes per a les empreses, i que aquestes tinguin una part d’aquest cofinançada o finançada en bona part.
Però mentrestant, hem decidit tirar endavant a escala de servei privat. Primer, perquè la necessitat de l’empresa hi és. Segon, perquè en formar part d’aquesta xarxa, ja es pressuposa que la UE no finança tot això i que els Estats no tenen prou diners per pagar-ho tot, i se’ns exhorta que la part d’aportació de valor que es pugui fer a escala privada es dugui a terme.
Amb aquesta aposta, en quin moment us trobeu actualment?
En els dos darrers anys, en els quals ens hem pogut llançar obertament a oferir serveis de tecnologia digital avançada, hem pogut treballar en projectes que han sorgit de les mateixes empreses. Ara, ho hem de continuar oferint en el context privat, i això vol dir anar a buscar un perfil d’empreses amb més estructura, recorregut i convicció, i no tant exploradores.
Ara estem en un moment de rellançament; tenim molt clar que el nostre contacte continuat i diari amb les empreses ens porten cap a aquesta necessitat existent de donar-los solució. Si bé ara, en aquesta allau de Next Generation, hi ha hagut molta oportunitat de subvencionar això, ara ja no és tan clara, però la necessitat d’implementar hi és. De fet, l’efecte que aquests fons volien era que l’empresa ho provés i s’hi llencés, però que un cop ja ho haguessin provat, no fessin marxa enrere. I ara han de ser capaces d’anar-ho integrant. L’empresa ha de ser conscient que, quan decideix fer un pas, el fa amb seguretat, i aquí és on volem estar.
"Ara, les subvencions per la transformació digital no són tan clares, però la necessitat d'implementar hi és"
Quines activitats concretes duen a terme els Centres Europeus d’Innovació Digital com el vostre?
Aquests Digital Innovation Hub fan cinc tipus d’activitat. Una és la consultoria tecnològica i de maduresa digital per identificar oportunitats, que és la que nosaltres, com a cambra, tenim coneixement. La segona és la implementació de projectes tecnològics, en els quals tenim coneixements especialitzats a través d’universitats i empreses privades que ens han acompanyat en aquest viatge. La tercera és veure com les teves inversions en tecnologia poden connectar amb les línies d’ajuts a l’R+D+I, siguin projectes CDTI, de la Generalitat o europeus. La quarta és la formació, perquè la implementació d’aquesta classe de tecnologies demana que les persones de dins l’empresa tinguin una sèrie de coneixements. I l’última pota d’activitat és la de crear ecosistema, fomentar que hi hagi interrelació entre les empreses en el context de conèixer com les tendències tecnològiques evolucionen.
Tot això està avui molt vinculat a la intel·ligència artificial, que ha irromput en molts productes i serveis, però que s’ha d’anar assimilant. No es pot fer d’avui per a demà, i es dona la paradoxa que nosaltres, com a persones, podem fer anar aquestes eines, fins i tot en el context laboral, però l’empresa té dificultats per ordenar com ha de gestionar tot això.
Quins són els socis amb els qui heu posat en marxa el hub i de quines activitats s’encarreguen?
De base, comptem amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb La Salle-Universitat Ramon Llull (URL), amb la Universitat de Girona (UdG) i també amb algunes spin-offs d’aquestes universitats que s’han creat perquè hi ha una tecnologia ja molt pròxima a la seva implementació. Però alhora, en el context d’avançar en necessitats que sovint no estan dins de l’entorn directe, hem fet un procés d’homologació de col·laboradors que han participat en el procés, amb un entorn d’empresa privada que ens permet arribar a solucions molt més directes i ràpides que les que venen de l’entorn universitari.
Temeu que un servei així pugui ser acusat de competència deslleial per part d’alguna de les empreses del sector, atès l’abast que teniu com a Cambra de Comerç?
Les cambres de comerç tenen una naturalesa jurídica i un entorn legal que les emparen per existir i per actuar en els camps on actuen. A nosaltres ens emparen una Llei de Cambres que ens atorga una naturalesa jurídica d’entitat publicoprivada, que és exactament igual que la que tenen els col·legis professionals. Existeixen perquè es pressuposa que un col·lectiu, amb el pas del temps i l’esdevenir de la seva activitat, té uns reptes d’adaptació, de transformació, de canvi i d’assimilació de contextos que algú els ha d’orientar. I en aquest moment, tal com als anys 70 i 80 Espanya entra en la Comunitat Econòmica Europea i se li obre una perspectiva d’activitat internacional, la transformació tan general que l’entorn empresarial havia de tenir en aquest camp justifica que puguem ser capaços de donar un entorn de confiança i acompanyament fins a un determinat nivell, prou perquè l’empresa pugui fer aquest procés.
La transformació digital afecta totes les empreses, des de la més petita a la més gran, i per poder-la fer necessiten orientació i entorn de confiança, i en això, les cambres hi han de ser. No tenim benefici ni afany de lucre, reinvertim tot el que entrem, per tant, el fet que l’empresa en nosaltres trobi fins a un nivell d’orientació que li permet prendre decisions fa que estiguem fent bona feina. Que després hi hagi qui, a escala privada, la faci a un nivell d’excel·lència o de compromís, o que l’empresa necessita una solució d’una altra naturalesa, perfecte. Però el sol surt per tothom cada dia.