El tercer Baròmetre Europeu de l'Empresa Familiar, realitzat per KPMG en col·laboració amb les Associacions Territorials vinculades a l'Institut d'Empresa Familiar, posava de manifest la bona salut de les empreses familiars. Concretament, segons l'informe, 2 de cada 3 empreses familiars tenen perspectives econòmiques positives per al primer semestre de 2015. "L'empresa familiar ha aguantat la crisi millor que d'altres tipus de companyies", assegura Juan Corona, catedràtic d'Economia Aplicada i director de l'Institut d'Empresa Familiar (IEF).
En una entrevista amb VIAempresa, Corona ha assegurat que les empreses familiars han capejat millor la crisi per la seva capacitat d'estalvi, de sacrifici i per la seva visió del negoci a llarg termini. El Director de l'Institut d'Empresa Familiar participa aquesta setmana en la segona trobada el Cornellà Creació Fòrum, per parlar del El passat, present i futur de l'empresa familiar.
Quina és la salut de l'empresa familiar?
Després de set anys en què tot ha estat un desastre ara podem dir que la salut de l'empresa familiar és bona, es troba en un moment previ d'un creixement molt important. El motiu és que ha aguantat la crisi molt millor del que s'esperava i millor que d'altres tipus d'empreses. Ara tenim indicadors que ens fan veure que la crisi ha acabat i que s'ha revertit la situació, es crea feina i es pot accedir al crèdit.
Hi ha moltes persones que encara no ho veuen així...
És important que repetim que hem sortit de la crisi perquè l'economia és molt com un estat d'ànim i, si no ens creiem que estem en plena recuperació, tindrem un problema. De la mateixa manera que abans, basant-nos en unes dades macroeconòmiques, dèiem que estàvem en crisi, ara podem dir que les coses van prou bé.
Però encara no es nota al mercat laboral...
No es nota gaire perquè veníem d'una situació d'atur molt espectacular però el cert és que s'està creant ocupació i aquest any encara hi haurà més treball. La situació no és que sigui bona, sinó que tenim una bona base per poder començar a treballar.
Quina és aquesta bona base?
Doncs precisament les empreses familiars, que representen el 70% del Producte Interior Brut (PIB) espanyol. Si les empreses familiars van bé, l'economia va bé, però si aquestes fallen, ja pots fer el que vulguis que tindràs un problema.
Per què les empreses familiars han aguantat més bé la crisi?
Hi ha un argument estratègic i un financer. Les empreses familiars, per definició, tenen un plantejament a llarg termini perquè volen que el seu negoci passi de generació en generació i per tant no es plantegen resultats a curt termini, prioritzen la continuïtat per sobre dels resultats a curt termini. Si aquests anys han hagut de fer un esforç important baixant marges de benefici, baixant resultats o fins i tot una reducció de la remuneració dels empresaris ho han fet. D'altra banda, la crisi ha tancat l'aixeta del crèdit però les empreses familiars es caracteritzen per ser molt conservadores i, en gran mesura, dedicar els beneficis de l'empresa a capitalitzar-la, els beneficis es reverteixen en fer més forta la mateixa empresa. Això ha fet que aquestes empreses hagin pogut sobreviure, diríem, amb aquests estalvis un cop es va tancar l'aixeta del crèdit. És cert que no totes han pogut superar la crisi, la més greu després del crack del 29, i que no sabem quan haurien pogut aguantar d'altres si aquesta hagués durant una mica més.
La mida de l'empresa és determinant?
Aquest és un punt feble. De la mateixa manera que s'ha vist la força de les empreses familiars també ha quedat demostrat que un dels seus problemes és la seva mida, que, comparat amb la resta de països desenvolupats, és massa petit. A Espanya una empresa familiar, de mitja, pot tenir uns 4 o 5 treballadors, la meitat que a Alemanya o quatre vegades menys que als Estats Units. Una empresa petita si opera en un mercat tancat, com l'espanyol abans del 75, pot sobreviure però el 2015, amb mercats oberts i globalitzats, cal que tingui una dimensió adequada.
Per què aquí les empreses familiars són més petites?
Per un motiu legal i un altre cultural. La normativa fa que a les empreses de més de cinc treballadors les coses se'ls compliquin, requereixen més documentació i tràmits o fins fa poc fins i tot pagaven més impostos. I, a més, a Espanya no hi ha una cultura de generar activitat econòmica, la gent el que vol és tenir un lloc de treball segur i ben remunerat.
El món educatiu ajuda?
El món de la universitat i el de l'empresa en aquest país fins fa poc vivien enfrontats i ara només hem aconseguit que visquin de manera paral·lela. La culpa és que cada quatre o vuit anys, amb cada canvi de govern, es fa també un canvi en la política educativa. Històricament, el sistema educatiu espanyol s'ha basat en les universitats públiques i això suposa una cultura de tipus funcionarial vers una cultura empresarial, un extrem basat en un ordre i un altre centrat en la creació, la innovació i la improvisació. Això ho hem de canviar perquè totes les innovacions empresarials vénen de les universitats.
Ara s'està fent molt d'èmfasi en els emprenedors...
És un error diferenciar entre un empresari i un emprenedor perquè un empresari és un emprenedor de fa anys al que li han sortit bé les coses i s'ha pogut mantenir en el temps. Avui dia els llocs de treballs els estan creant, per aquest ordre, les grans empreses, les mitjanes empreses, les petites empreses i els emprenedors. Això no vol dir que no s'hagi de tractar bé als emprenedors ni donar-li suport, però cal recordar que els empresaris d'avui són els emprenedors de fa anys, els hem d'ajudar a tots perquè al final el gran beneficiat és la societat.
Diu que un dels principals problemes de les empreses familiars és la seva mida. Com poden créixer?
El creixement pot ser orgànic, dins del seu propi mercat clàssic; mitjançant fusions, que té un important factor cultural que a Espanya no es dóna perquè cal posar en comú la manera de fer de dues famílies diferents; i la internacionalització, que és la millor sortida i de fet és com han crescut a Espanya les empreses els darrers vuit anys i això és fantàstic perquè aconseguim que arribin diners de fora que vénen a reforçar el nostre PIB. La nostra recomanació a les empreses familiars és que s'internacionalitzin però que ho facin amb seny i després de fer un pla estratègic que ens diu, per exemple, on ens hem d'expandir i no deixar-nos portar per les modes. Ara, per exemple, està de moda expandir-se al mercat xinès, que és el més gran de món, però potser per una determinada empresa no seria el més recomanable per la competència o pels costos de fabricació. Cal tenir-ho molt ben estudiat abans de prendre la decisió i ho ha de fer una empresa amb una infraestructura i una capacitat suficient. En aquest punt tornem al mateix punt: en fan falta empreses familiars més grans i més internacionalitzades.