L'aventura de Katia amb el món de la llana es remunta als anys de la Guerra Civil. L'àvia de Sònia Castelló tenia una petita botiga de llana i el seu marit, agafant aquesta idea, va fundar més tard una empresa d'aquest teixit al voltant de Manresa. Era el naixement d'Hilaturas Génesis, el 1951. Va ser l'embrió de Katia, que va néixer com un producte de fil de l'empresa i ha acabat sent el buc insigne, convertint-se en un dels referents a Europa a l'hora de vendre fils i materials de textura i manualitats a una cinquantena de països d'arreu del món.
La indústria i Inditex
"La indústria tèxtil llavors tenia molta importància", explica Sònia Castelló, tercera generació i actual consellera delegada. Hilaturas Génesis va iniciar la seva activitat venent especialment a botigues especialitzades en la costura i, ràpidament, es va introduir en el sector del teixit industrial.
"Al principi no ens coneixia ningú. Anàvem a les fires amb cotxes, ho portàvem tot entre nosaltres. Hem picat molta pedra, ens hem donat a conèixer i hem fet una molt bona atenció al client", destaca Castelló. Finalment, es van fer un lloc com a proveïdors de la indústria tèxtil, arribant a vendre fins i tot a Inditex. Aquest salt es va produir amb la segona generació, que també va portar els productes d'Hilaturas Génesis més enllà de les fronteres catalanes.
Els orígens de Katia
Per vendre al sector industrial, necessitaven un fil més especialitzat i van crear tres nous productes. Un d'ells va tenir un gran èxit i el seu nom era Katia. Aquest és l'origen de la marca, que després agafaria vida pròpia.
La marca pròpiament dita va sorgir als anys 80 amb la vocació clara de dirigir-se al públic que cosia i teixia a casa seva, ampliant mercat més enllà de la indústria: "En el mercat de llanes hi havia moltes empreses i totes eren d'articles molt bàsics. Katia va voler diferenciar-se i fer fils de fantasia, que sortien del normal i estaven vinculats a les modes".
A més, van fer una aposta que també va ser tota una innovació en el sector: oferien un servei complet. Venien la llana i els fils, però també els patrons, perquè els clients es poguessin inspirar i agafar idees. Així, van començar a publicar revistes de costura: "Va ser molt revolucionari".
La gran crisi del tèxtil
Sense saber-ho, l'aposta per Katia va acabar sent el salvavides del negoci familiar. Als anys 90, el sector tèxtil comença a viure una forta crisi, en part produïda per la deslocalització. Les grans marques comencen a mirar cap a Àsia per estalviar-se costos i la indústria local pateix un cop gairebé mortal.
"Quan Xina entra amb força al tèxtil, molta gent se'n va a produir fora. I les fàbriques, com la nostra, han de decidir tanca i deixar només les oficines o tancar completament", recorda Castelló. En el seu cas, van optar pel tancament total d'Hilaturas Génesis, després de més de cinquanta anys de vida. Es va materialitzar el 2007. Un any, explica l'actual consellera delegada, en què també va morir el seu pare, que havia estat tota la vida vinculat a Génesis.
La salvació de Katia
El negoci, però, va sobreviure gràcies a Katia i l'aposta pel sector dels treballs manuals tèxtils. Mentre molta indústria local tancava portes i abandonava el sector, Hilaturas Génesis va trobar el seu relleu en Katia. "Ens agradaria que ens veiessin com un referent en manualitats tèxtils, que sàpiguen que oferim moltes alternatives diferents, per als grans i pels petits, dels moderns als tradicionals. Oferim creativitat", relata Castelló.
Una creativitat que han portat a més d'una cinquantena de països i que ha triomfat, sent l'empresa líder a Espanya i una de les referents a Europa del sector. Una prova d'això són els més de 150.000 seguidors que tenen a Instagram. I és que per Katia, la comunitat és clau: abans estava a les botigues, ara a la xarxa. I igual que abans van ser pioners en oferir fils i patrons, ara comparteixen el seu coneixement a internet.
El salt a Estats Units
La internacionalització de Katia ve de lluny. A través de representants o distribuïdors propis, han obert mercats a França, Bèlgica, Holanda, Alemanya o Itàlia, que són els principals. El seu objectiu és ara assaltar els Estats Units. I, per fer-ho, han optat per la venda online directament al consumidor final, sense deixar de banda les botigues. "Molta gent ja ens coneix i ara els hi volem vendre directament", explica Castelló.
La Covid com una oportunitat
El 2020 va arribar la Covid i el món va trontollar. Moltes cadenes de subministrament es van trencar i el sector tèxtil va ser un dels més perjudicats. Però no va ser el cas de Katia. Igual que la població va recuperar les cuines per fer pa i menjars de tota mena, molta gent també va recuperar antigues aficions com teixir i els treballs manuals tèxtils. "La gent va teixir molt més, les manualitats van crear un gran benestar i va ajudar molt a les persones".
Sònia Castelló és una gran defensora de la costura: "En una època on tothom està connectat tot el dia a la pantalla, fer coses amb les mans val la pena, va molt bé i genera molt benestar". De fet, tenen un projecte amb escoles, el Minicrafter, on ofereixen llanes gratuïtament per activitats extraescolars: "Saber que pots fer cosa amb les mans, genera autoestima i autonomia". Deixar el món virtual i recuperar els nostres orígens, ni que sigui per uns moments, i reconnectar.
El creixement de vendes
En els últims anys, Katia havia anat augmentant el seu catàleg i va passar de ser una empresa de llanes a oferir tot allò necessari per a les manualitats tèxtils. I tot i que els inicis van ser complicats, la covid ha suposat un punt d'inflexió. En els últims tres anys, el comerç electrònic ha augmentat un 130% i les seves vendes globals han crescut un 20%. "El nostre objectiu és ser referent en manualitats tèxtils", emfatitza la consellera delegada.
I per fer-ho es mantenen en els tres pilars que sempre han defensat: creativitat, comunitat i benestar. Així, Katia ha passat de ser un producte d'una empresa tèxtil a convertir-se en una referència en les manualitats tèxtils i la salvació d'un negoci familiar. Amb una facturació d'uns 30 milions d'euros anuals i un centenar de treballadors, la majoria a la seva planta de Castellbell i el Vilar.