03
de Desembre
de
2015
Act.
04
de Desembre
de
2015
La filla del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha nascut amb alguna cosa més que un pa sota el braç. El seu pare ha anunciat que donarà el 99% de les seves accions de la companyia –valorades en, aproximadament, 45.000 milions de dòlars- a causes benèfiques. Ho farà de forma gradual mitjançant la Chan Zuckerberg Initiative, des d'on controlarà que els recursos s'enfoquin de manera apropiada cap a l'aprenentatge personalitzat, la construcció de comunitats fortes o la cura de malalties.
El que segurament és l'emprenedor més famós del món se suma així al club dels milionaris filantròpics, els que han decidit cedir una part de la seva fortuna per aconseguir un impacte social positiu. Ara bé, què hi ha al darrere del concepte de filantropia?
Segons el professor d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona José Mª Gay de Liébana, la donació de Zuckerberg és un exemple de "l'ostentació caritativa" que exerceixen darrerament els multimilionaris nord-americans. "Als Estats Units cada vegada més fan gala d'aquest concepte. En comptes de comprar-me un jet o una illa el que fan és aportar a la societat, retornar el que la societat els ha donat. En aquest cas, Zuckerberg ho ha pensat amb motiu del naixement de la seva filla i ha muntat una fundació", apunta.
Gay de Liébana també destaca el context en què Zuckerberg ha fet la seva multimilionària donació. "Als Estats Units el context cal entendre-ho des de la perspectiva d'un país liberal, ja que és un país en el qual es fomenta l'economia i les empreses. Gent com Bill Gates, Warren Buffet o com va fer el senyor Rockefeller en el seu moment, patrocinen accions de lluita contra el càncer, malalties infantils, etc. pensant que la infància millori i les generacions futures prosperin. Però això també beneficia el Govern", explica l'economista. Segons el professor de la UB, "el Govern entén que això els suposarà menys despesa pública, ja que el sector privat s'assigna unes quantitats per investigar, i descarrega el sector públic. En definitiva, és la diferència entre un país i un paisito", comenta amb ironia.
La filantropia personal
Per la seva part, el professor d'Esade i director de l'Institut d'Innovació Social de l'entitat, Ignasi Carreras, distingeix d'entrada tres tipus de filantropia: la corporativa, la familiar i la personal. Zuckerberg forma part d'aquest tercer grup, on un dels grans exponents és el fundador de Microsoft, Bill Gates."Fan aportacions substancioses, i no els interessa tant aportar a la societat com aconseguir impacte social", destaca Carreras, qui manté així la tesi de l'ostentació caritativa de la qual parla Gay de Liébana.
El professor d'Esade posa com a paradigma la fundació Bill & Melinda Gates, la qual justament aquesta setmana també havia anunciat que donarien el 90% de la seva riquesa a projectes benèfics a través de la Breakthrough Energy Coalition. "Tenen una estratègia molt clara d'on volen incidir i hi posen persones molt competents. Al tenir tants recursos volen tenir un impacte important", evidencia. Carreras assegura que "s'han especialitzat i són realment bons. S'envolten de persones expertes en l'impacte social per poder canalitzar els seus recursos d'una manera molt eficient".
Els Estats Units, un món diferent
Sigui com sigui, el cert és que aquestes accions filantròpiques personals, habituals als Estats Units, costen més de veure a casa nostra. Per Carreras, la diferència amb el país nord-americà és "la imatge que tenen els emprenedors i els empresaris. Aquí està canviant a poc a poc, però en general l'emprenedor està ben vist i l'empresari no tant. Allà, en canvi, estan ben vistos tots dos". Aquest fet permet que una persona que es fa rica sigui vista com una persona d'èxit, amb una reputació empresarial. "Si fa una acció de filantropia, guanya una reputació personal addicional", apunta Carreras.
En opinió de Gay de Liébana, a diferència de l'Estat espanyol, als Estats Units "pensen amb el cap". El professor i economista declara que "aquí quan algú amb tota la seva bona intenció fa una obra altruista, doncs, ve Hisenda i diu que no, perquè aquest país, amb tota aquesta cotilla legal i burocràtica que tenim i amb la mentalitat que tenen els que governen, és un país ancorat que no va a prosperar. Si Zuckerberg fa això a Espanya, segur que al cap de cinc minuts ja té a una brigada d'inspectors d'Hisenda per acorralar-lo i perseguir-lo".
Ara bé, sovint aquestes donacions es veuen amb desconfiança, apuntant a una cara oculta més enllà de l'impacte social. "Per mi el que és rellevant és com ha aconseguit els diners aquesta persona. Si ho ha fet d'una forma honesta, amb productes interessants per a la societat, respecte als drets fonamentals i al medi ambient; i després vol fer filantropia, perfecte", diu Carreras. I afegeix, "prefereixo una acció filantròpica que es quedi els diners a la butxaca, sobretot si l'acció filantròpica és intel·ligent".
La cara oculta?
En aquest punt, Carreras torna a assenyalar la tasca de Bill Gates i la seva fundació. "Ha marcat referències positives, s'ha concentrat en uns quants temes i a part d'aconseguir resultats, ha provocat que administracions públiques i altres empresaris d'èxit se sumessin a aquestes causes amb recursos ben orientats", indica.
Pel professor d'Esade, "el component fiscal, si no hi ha rentat de diners, no és alguna cosa que els surti a compte. Els beneficiaria més quedar-se els diners que donar-los". Al seu entendre, "la cara oculta seria si la forma de generar els diners no ha estat l'adequada i la filantropia té l'objectiu de fer un rentat d'imatge. Però caldria analitzar casa per cas".
Tal com explica Gay de Liébana, és cert que als Estats Units les fundacions gaudeixen d'un règim fiscal molt protector: "Per tant, el que ell vagi donant, s'anirà reduint de la seva base d'impostos, perquè l'impost sobre la renda és més fàcil que aquí a Espanya. Sí que és cert que ell traspassarà els diners a una fundació seva i de la seva dona, per tant, no hi haurà un cop de timó des de la perspectiva de l'accionariat perquè seguirà sent el mateix propietari, però a través d'una fundació". En resum i a llarg termini, els 45.000 milions de dòlars dels quals es despendrà gradualment rebaixaran la seva càrrega tributària.
Filantropia corporativa
No només els empresaris d'èxit aposten per la filantropia. Les empreses també hi participen com a part de la seva responsabilitat social corporativa (RSC), normalment a través de fundacions o programes d'acció social. "Amb això volen compartir amb la societat una part dels seus beneficis", diu Carreras. En el cas de les companyies de l'Ibex 35, el percentatge sobre els beneficis nets destinat a aquesta funció acostuma a vorejar l'1%.
"Cada cop més es concentren a projectes propers al posicionament estratègic de la companyia, de tal manera que hi poden aportar alguna cosa més que diners, com el seu coneixement", destaca Ignasi Carreras.
Ara bé, distingeix el fet que "la RSC vol aconseguir que la forma d'operar de la companyia sigui responsable, i per tant té més a veure a com es generen els beneficis que no a com es comparteixen". En canvi, "la filantropia es troba més en les iniciatives que incideixen en la societat i que es financen a partir dels beneficis de la companyia". I què n'obtenen les empreses? "Esperen obtenir impacte social, visibilitat, reputació, marca i sentit de pertinença", aclareix el professor d'Esade, que destaca la tasca en aquesta línia d'empreses com DKV, Natura Bissé o Grífols.
El que segurament és l'emprenedor més famós del món se suma així al club dels milionaris filantròpics, els que han decidit cedir una part de la seva fortuna per aconseguir un impacte social positiu. Ara bé, què hi ha al darrere del concepte de filantropia?
Segons el professor d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona José Mª Gay de Liébana, la donació de Zuckerberg és un exemple de "l'ostentació caritativa" que exerceixen darrerament els multimilionaris nord-americans. "Als Estats Units cada vegada més fan gala d'aquest concepte. En comptes de comprar-me un jet o una illa el que fan és aportar a la societat, retornar el que la societat els ha donat. En aquest cas, Zuckerberg ho ha pensat amb motiu del naixement de la seva filla i ha muntat una fundació", apunta.
Gay de Liébana també destaca el context en què Zuckerberg ha fet la seva multimilionària donació. "Als Estats Units el context cal entendre-ho des de la perspectiva d'un país liberal, ja que és un país en el qual es fomenta l'economia i les empreses. Gent com Bill Gates, Warren Buffet o com va fer el senyor Rockefeller en el seu moment, patrocinen accions de lluita contra el càncer, malalties infantils, etc. pensant que la infància millori i les generacions futures prosperin. Però això també beneficia el Govern", explica l'economista. Segons el professor de la UB, "el Govern entén que això els suposarà menys despesa pública, ja que el sector privat s'assigna unes quantitats per investigar, i descarrega el sector públic. En definitiva, és la diferència entre un país i un paisito", comenta amb ironia.
La filantropia personal
Per la seva part, el professor d'Esade i director de l'Institut d'Innovació Social de l'entitat, Ignasi Carreras, distingeix d'entrada tres tipus de filantropia: la corporativa, la familiar i la personal. Zuckerberg forma part d'aquest tercer grup, on un dels grans exponents és el fundador de Microsoft, Bill Gates."Fan aportacions substancioses, i no els interessa tant aportar a la societat com aconseguir impacte social", destaca Carreras, qui manté així la tesi de l'ostentació caritativa de la qual parla Gay de Liébana.
El professor d'Esade posa com a paradigma la fundació Bill & Melinda Gates, la qual justament aquesta setmana també havia anunciat que donarien el 90% de la seva riquesa a projectes benèfics a través de la Breakthrough Energy Coalition. "Tenen una estratègia molt clara d'on volen incidir i hi posen persones molt competents. Al tenir tants recursos volen tenir un impacte important", evidencia. Carreras assegura que "s'han especialitzat i són realment bons. S'envolten de persones expertes en l'impacte social per poder canalitzar els seus recursos d'una manera molt eficient".
Els Estats Units, un món diferent
Sigui com sigui, el cert és que aquestes accions filantròpiques personals, habituals als Estats Units, costen més de veure a casa nostra. Per Carreras, la diferència amb el país nord-americà és "la imatge que tenen els emprenedors i els empresaris. Aquí està canviant a poc a poc, però en general l'emprenedor està ben vist i l'empresari no tant. Allà, en canvi, estan ben vistos tots dos". Aquest fet permet que una persona que es fa rica sigui vista com una persona d'èxit, amb una reputació empresarial. "Si fa una acció de filantropia, guanya una reputació personal addicional", apunta Carreras.
En opinió de Gay de Liébana, a diferència de l'Estat espanyol, als Estats Units "pensen amb el cap". El professor i economista declara que "aquí quan algú amb tota la seva bona intenció fa una obra altruista, doncs, ve Hisenda i diu que no, perquè aquest país, amb tota aquesta cotilla legal i burocràtica que tenim i amb la mentalitat que tenen els que governen, és un país ancorat que no va a prosperar. Si Zuckerberg fa això a Espanya, segur que al cap de cinc minuts ja té a una brigada d'inspectors d'Hisenda per acorralar-lo i perseguir-lo".
Ara bé, sovint aquestes donacions es veuen amb desconfiança, apuntant a una cara oculta més enllà de l'impacte social. "Per mi el que és rellevant és com ha aconseguit els diners aquesta persona. Si ho ha fet d'una forma honesta, amb productes interessants per a la societat, respecte als drets fonamentals i al medi ambient; i després vol fer filantropia, perfecte", diu Carreras. I afegeix, "prefereixo una acció filantròpica que es quedi els diners a la butxaca, sobretot si l'acció filantròpica és intel·ligent".
La cara oculta?
En aquest punt, Carreras torna a assenyalar la tasca de Bill Gates i la seva fundació. "Ha marcat referències positives, s'ha concentrat en uns quants temes i a part d'aconseguir resultats, ha provocat que administracions públiques i altres empresaris d'èxit se sumessin a aquestes causes amb recursos ben orientats", indica.
Pel professor d'Esade, "el component fiscal, si no hi ha rentat de diners, no és alguna cosa que els surti a compte. Els beneficiaria més quedar-se els diners que donar-los". Al seu entendre, "la cara oculta seria si la forma de generar els diners no ha estat l'adequada i la filantropia té l'objectiu de fer un rentat d'imatge. Però caldria analitzar casa per cas".
Tal com explica Gay de Liébana, és cert que als Estats Units les fundacions gaudeixen d'un règim fiscal molt protector: "Per tant, el que ell vagi donant, s'anirà reduint de la seva base d'impostos, perquè l'impost sobre la renda és més fàcil que aquí a Espanya. Sí que és cert que ell traspassarà els diners a una fundació seva i de la seva dona, per tant, no hi haurà un cop de timó des de la perspectiva de l'accionariat perquè seguirà sent el mateix propietari, però a través d'una fundació". En resum i a llarg termini, els 45.000 milions de dòlars dels quals es despendrà gradualment rebaixaran la seva càrrega tributària.
Filantropia corporativa
No només els empresaris d'èxit aposten per la filantropia. Les empreses també hi participen com a part de la seva responsabilitat social corporativa (RSC), normalment a través de fundacions o programes d'acció social. "Amb això volen compartir amb la societat una part dels seus beneficis", diu Carreras. En el cas de les companyies de l'Ibex 35, el percentatge sobre els beneficis nets destinat a aquesta funció acostuma a vorejar l'1%.
"Cada cop més es concentren a projectes propers al posicionament estratègic de la companyia, de tal manera que hi poden aportar alguna cosa més que diners, com el seu coneixement", destaca Ignasi Carreras.
Ara bé, distingeix el fet que "la RSC vol aconseguir que la forma d'operar de la companyia sigui responsable, i per tant té més a veure a com es generen els beneficis que no a com es comparteixen". En canvi, "la filantropia es troba més en les iniciatives que incideixen en la societat i que es financen a partir dels beneficis de la companyia". I què n'obtenen les empreses? "Esperen obtenir impacte social, visibilitat, reputació, marca i sentit de pertinença", aclareix el professor d'Esade, que destaca la tasca en aquesta línia d'empreses com DKV, Natura Bissé o Grífols.