La banca catalana progressa adequadament

Les primeres reaccions davant el test d'estrès a la banca europea no preveuen facilitar la concessió del crèdit fins d'aquí a dos mesos

El "progressa adequadament" i el "necessita millorar" s'han convertit en el baseline dels informes d'avaluació del sistema financer espanyol. "La fotografia de la banca posa de manifest que les entitats poden augmentar el crèdit però això ho hem de combinar amb altres mesures". Aquesta és la principal conclusió que extreu Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra, davant els resultats de les proves de resistència a la banca realitzades per l'Autoritat Bancària Europea (EBA) i el Banc Central Europeu (BCE). Una valoració que també comparteix Jordi Fabregat, professor de Finances d'Esade Business School, que qualifica la situació de la banca espanyola de "bon estat".

Segons els resultats del test d'estrès les entitats afronten el futur amb balanços sanejats i una posició de solvència. "No és un aprovat just, però aquestes proves no són infal·libles, depenen en part del context econòmic", comenta Amat. El professor d'economia recorda que l'any 2010-2011 també es van fer unes proves i algunes entitats que en aquell moment van aprovar, després van tenir problemes. 

La radiografia de la banca catalana, situa CaixaBank amb un superàvit de capital del 9,3%, al Sabadell del 8,3%, i a Catalunya Banc del 8%. Els bancs espanyols que compten amb més superàvit de capital i per tant més solvència són Kutxabank, amb un 11,9 %; Bankinter, 11 %; i BFA-Bankia, amb un 10,3 %.

Invitació al crèdit?
"L'aprovat general encara no facilitarà la concessió del crèdit", afirma Fabregat. Segons el professor, "les condicions ofertes pel Banc Central Europeu (BCE) són immillorables, així que el que cal esperar és que l'economia torni a créixer i, amb ella, la demanda de crèdits per a projectes solvents". Per a això, "els tipus d'interès s'han de normalitzar i allunyar-se del zero, un escenari pel qual encara falten alguns semestres". A partir d'aquí, i gràcies a la "bona salut dels bancs, es podrà revitalitzar el mercat interbancari i l'emissió de deute per part de les entitats financeres", ha aclarit.

Segons Amat, "les entitats volien sortir bé a la fotografia del 31 de desembre i una de les maneres de sortir bé era reduint la morositat i controlant molt el crèdit, potser més del compte". En aquest sentit, el professor d'economia creu que abans d'acabar l'any veurem "moure el crèdit", ara bé, sense perdre de vista el deute: "L'estat està molt endeutat, tant en l'àmbit públic com en l'àmbit privat i en conjunt, encara hi ha d'haver un desendeutament".

En aquest sentit, Amat creu que les empreses que aconseguiran crèdit més fàcilment tenen dues característiques: són empreses prudents, sense excés d'endeutament, i amb projectes viables, és a dir, de futur.

La unió bancària
Segons la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), els resultats dels test d'estrès "avalen la reestructuració realitzada en el sector" i permeten "encarar amb garanties el desafiament de la unió bancària". Hi coincideix Fabregat: "Hem pujat el primer graó en la reforma del sistema financer a Europa, ara cal avançar en el següent procés, el Mecanisme Únic de Resolució i fixar els criteris a seguir en els casos de fallida d'una entitat financera".

A partir del 4 de novembre, els bancs espanyols passaran a ser supervisats pel BCE. "Ja no hi haurà bancs francesos o alemanys, espanyols o italians", sinó que hi haurà bancs europeus", conclou el president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), José María Roldán.
Avui et destaquem
El més llegit