11
de Novembre
de
2013
Act.
11
de Novembre
de
2013
La irrupció d'Internet i les xarxes socials condiciona molts sectors de l'economia i s'immisceix per complet a la vida dels ciutadans. La publicitat no està exempta d'aquests canvis i també es veu obligada a adaptar-se al nou entorn i repensar tant el model de negocicom la manera d'incidir en el consumidor.
El sector viu moments de canvi però encara el futur esperançat i convençut que el seu rol es manté intacte. "Qui vulgui vendre farà servir la publicitat perquè continuarà tenint la necessitat de comunicar-se", considera Joaquín Lorente, històric publicista i fundador de MMLB i Grupo Lorente, que es confessa seduït pel món virtual: "És una transformació absoluta i un viatge increïble".
La publicitat i Internet
Juan Campmany és un altre històric del sector. El president d'honor de DDB concep Internet com una nova eina de comunicació que conviurà amb les seves predecessores, de la mateixa manera que ho van fer els mitjans gràfics, la ràdio i, més tard, la televisió. Segons Campmany, les xarxes socials faciliten la conversa entre marques i consumidors, i ofereixen coneixement i noves oportunitats a les marques.
"El gran canvi és la velocitat. Les coses ara passen molt de pressa. Hem passat de ser emissors a conversadors", explica Miguel Ángel Furones, president de Publicis, a la taula rodona de presentació del llibre "La publicidad sí vende", dels professors de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Pablo Medina i Pilar Buil. Furones denuncia l'existència d'un cert "papanatisme" en relació amb la irrupció del món digital ja que simplement es tracta d'una nova plataforma que s'afegeix a les existents sense fer-ne desaparèixer cap.
La publicitat en temps de crisi
Pel que fa als efectes de la crisi sobre el mercat publicitari, Campmany creu que les agències han caigut a l'error de cedir davant els anunciants i perdre capacitat d'influència en el disseny de campanyes. Com que es té la concepció que la publicitat ha de permetre vendre més i ara el mercat no respon com abans, les marques tenen la temptació d'imposar una estratègia de campanya basada, per exemple, en l'anunci de rebaixes de preus.
Segons Campmany, es tracta d'un error perquè la funció de l'agència de publicitat ha de ser precisament pensar quin missatge fer arribar al consumidor i com fer-ho perquè reaccioni als nostres interessos, i no només limitar-se a descriure preu i producte, com pretenen alguns anunciants.
La creativitat al poder
Per la seva part, Xavier Oliver, president de Cognoscere, constata que ens trobem en un context de sobreinformació i acumulació de consum que genera un col·lapse en les il·lusions de consumir, i que afecta negativament la publicitat perquè dificulta l'accés als consumidors.
En qualsevol cas, Oliver reitera que totes les marques necessiten comunicar, i fer-ho bé, i que el que ha canviat els últims temps ha estat l'estructura de les agències, però no la seva funció. Quant al paper de la publicitat a les xarxes socials, Oliver explica que la inversió publicitària en nous mitjans encara és minúscula, i que el repte és fer-la rendible i explorar noves vies de construcció de marca.
El sector viu moments de canvi però encara el futur esperançat i convençut que el seu rol es manté intacte. "Qui vulgui vendre farà servir la publicitat perquè continuarà tenint la necessitat de comunicar-se", considera Joaquín Lorente, històric publicista i fundador de MMLB i Grupo Lorente, que es confessa seduït pel món virtual: "És una transformació absoluta i un viatge increïble".
La publicitat i Internet
Juan Campmany és un altre històric del sector. El president d'honor de DDB concep Internet com una nova eina de comunicació que conviurà amb les seves predecessores, de la mateixa manera que ho van fer els mitjans gràfics, la ràdio i, més tard, la televisió. Segons Campmany, les xarxes socials faciliten la conversa entre marques i consumidors, i ofereixen coneixement i noves oportunitats a les marques.
"El gran canvi és la velocitat. Les coses ara passen molt de pressa. Hem passat de ser emissors a conversadors", explica Miguel Ángel Furones, president de Publicis, a la taula rodona de presentació del llibre "La publicidad sí vende", dels professors de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Pablo Medina i Pilar Buil. Furones denuncia l'existència d'un cert "papanatisme" en relació amb la irrupció del món digital ja que simplement es tracta d'una nova plataforma que s'afegeix a les existents sense fer-ne desaparèixer cap.
La publicitat en temps de crisi
Pel que fa als efectes de la crisi sobre el mercat publicitari, Campmany creu que les agències han caigut a l'error de cedir davant els anunciants i perdre capacitat d'influència en el disseny de campanyes. Com que es té la concepció que la publicitat ha de permetre vendre més i ara el mercat no respon com abans, les marques tenen la temptació d'imposar una estratègia de campanya basada, per exemple, en l'anunci de rebaixes de preus.
Segons Campmany, es tracta d'un error perquè la funció de l'agència de publicitat ha de ser precisament pensar quin missatge fer arribar al consumidor i com fer-ho perquè reaccioni als nostres interessos, i no només limitar-se a descriure preu i producte, com pretenen alguns anunciants.
La creativitat al poder
Per la seva part, Xavier Oliver, president de Cognoscere, constata que ens trobem en un context de sobreinformació i acumulació de consum que genera un col·lapse en les il·lusions de consumir, i que afecta negativament la publicitat perquè dificulta l'accés als consumidors.
En qualsevol cas, Oliver reitera que totes les marques necessiten comunicar, i fer-ho bé, i que el que ha canviat els últims temps ha estat l'estructura de les agències, però no la seva funció. Quant al paper de la publicitat a les xarxes socials, Oliver explica que la inversió publicitària en nous mitjans encara és minúscula, i que el repte és fer-la rendible i explorar noves vies de construcció de marca.