La Xixonenca, la gelateria catalana de sang valenciana

L'empresa creada en El Vendrell per naturals de Xixona ha rebut ofertes de supermercats per fabricar "milions i milions de litres" però sempre les ha rebutjat perquè va contra la seua filosofia

El director general de la Xixonenca, José Abad
El director general de la Xixonenca, José Abad

Malgrat el nom, La Xixonenca és una empresa catalana: va néixer el 1968 al Vendrell. Bé, matisem; es va crear a Tarragona però els seus impulsors eren 19 gelaters artesans oriünds de Xixona. Igual que feien els valencians en altres sectors (com en l'arròs o la taronja), pujaven any rere any a fer l'estiu i vendre gelats per tota la costa catalana amb els seus icònics carrets. Un dia van decidir que junts arribarien més lluny que anant cadascú per la seua banda i van conformar Industrias Jijonenca SA (INJIHESA). Funciona com una espècie de cooperativa (sense ser-ho) i és l'única gelatera de l'estat que no fabrica marques blanques i manté la seua filosofia empresarial de servir només productes fets artesanalment. Comentem les claus de l'èxit amb el seu director general, Pepe Abad.

Les claus de l'èxit: la unió i la perseverança

Diuen que la unió fa la força. I aquesta és la primera clau a la qual apunta Abad: "Es van unir per fabricar gelats d'una manera més lògica, amb més mitjans, però sempre de forma artesana i ajunten les receptes tradicionals de cadascú. Així van muntar la fàbrica en El Vendrell". "Una gelateria no pot oferir 30 o 40 sabors si ets artesà, ja que has de fer-te la fruita, el torró, la melmelada... necessitaries un magatzem enorme i una maquinària que no et podries permetre", explica.

Mantenir l'essència del gelat artesà i no fer marques blanques són les claus de l'èxit de La Xixonenca

La segona clau assegura que ha estat "perseverar": "Som conscients de qui som i què volem. Ací ningú ha volgut facturar mai molts milions ni tenir molts beneficis". "L'èxit va ser tan gran" que van anar sumant-se nous socis a la primitiva societat fins a arribar als 700 socis i les 900 gelateries que tenen en l'actualitat. De la marca depenen uns 4.500 treballadors, 130 dels quals estan en la fàbrica.

A mig camí entre empresa a l'ús i cooperativa

La Xixonenca té un funcionament peculiar. No és una empresa familiar a l'ús (ja que cada gelater és amo del seu establiment), però tampoc és una cooperativa. El director general, Pepe Abad, és economista i no pertany a cap de les famílies gelateres dels inicis, que hui van per la tercera generació.

La propietat dels locals és de cada soci, i això explica perquè a vegades trobem pels carrers gelateries amb altres noms (Llorens, Sirvent...), que dins venen la marca La Xixonenca; és una associada més. Amb els anys, aquesta característica ha estat un gran avantatge per a l'empresa. Si alguna vegada algú s'ha preguntat com és possible que la marca estiga present en els carrers cèntrics de les ciutats més turístiques de la costa, és molt senzill: tot i que l'empresa té 50 anys, la major part dels gelaters que la conformen treballen des de fa més de 100 anys. "Hui seria impossible comprar un local on estem ara", assegura Abad.

La fàbrica del Vendrell va passar a la història fa uns anys perquè l'expansió urbana li impedia créixer més i van decidir concentrar tota la producció a Xixona. Allà es va ajuntar amb la fabricació de neules i torró (tot artesanal, de fet, és l'única gelatera que continua fent les seues pròpies salses, melmelades, fruites, torrons, etc., per incorporar al gelat). També tenen un centre logístic i de distribució en La Roda (Sevilla) i un altre en la Bisbal del Penedès, que van inaugurar en 2018.

Com passava en els seus orígens, Abad detalla que hui el principal consumidor de l'Estat dels seus gelats són els catalans, seguit dels andalusos, i en tercer lloc estarien els valencians. També han obert alguna gelateria en França i Portugal i exporten "molt poc de volum" i "productes molt seleccionats" a xicotets supermercats d'Europa. La idea és tenir més presència en les zones hui més "abandonades", com el centre i nord peninsular obrint 100 nous punts de vende (l'ull està posat, sobretot, al País Basc), però no tant internacionalitzar-se. "No busquem volum. I de moment així no ens ha anat malament", apunta el director general.

La Xixonenca ha preferit mantenir la seua filosofia a créixer amb gelats industrials als supermercats, malgrat haver tingut l'oportunitat

Tot i gestionar uns beneficis d'1,7 milions i una facturació de 16 milions d'euros que s'ha mantingut estable en els últims anys ("i sense apujar els preus"), Abad fa gala de la modèstia innata dels sectors tradicionals. Remarca que la filosofia de l'empresa es manté fidel als orígens, no treballar amb marques blanques ni grans supermercats, malgrat haver tingut "l'oportunitat" de fer-ho i amb "ofertes de milions i milions de litres". "Mai hem volgut, tot i que és el sector que més ha crescut. Volem continuar amb la qualitat, aniria en contra de la nostra filosofia de la gelateria artesanal. Si alguna vegada hem fet alguna cosa per a algun supermercat, ha estat molt especial i puntual", sosté Abad.

Tradició i artesania no significa immobilitat. Ho sap bé La Xixonenca, i quan s'acaba la temporada d'estiu, les màquines humanes no paren de desenvolupar nous productes. Enguany han afegit a la seua oferta, entre altres productes, sorbets de sucs naturals ecològics. També treballen en línies sense sucre o amb baix contingut i en nous sabors. "Intentem anar per davant de les tendències del mercat", comenta el director general.

Més info: La Jijonenca celebra 50 anys amb l'obertura d'una planta a Tarragona

Parlem d'estacionalització, el taló d'Aquil·les dels gelats. Pepe Abad assegura que han fet "moltes campanyes" però cap d'elles "ha tingut èxit". Al voltant d'un 90% del producte es ven d'abril a setembre, i el 10%, la resta de l'any, però ho tenen assumit. Tampoc és que li preocupe massa a l'empresa perquè no els hi sobra molt de temps; els dos o tres mesos justets per preparar la següent campanya, fer manteniment de la maquinària a la fàbrica i que els treballadors marxen de vacances. Abad explica que als països nòrdics el gelat és un producte que es consumeix tot l'any com a postres perquè sempre hi ha hagut un "excés de lactis que havien de consumir, mentre que a l'Estat espanyol hi havia molta varietat de fruita tot l'any".

Com en tota empresa amb una llarga trajectòria d'èxits, La Xixonenca també ha vist alguna presa de decisió no massa encertada. Abad cita la compra d'una fàbrica de torró a Xixona per complementar el gelat, un producte d'estiu. "No pots terminar la campanya del gelat en octubre i, quan has d'estar desenvolupant la pròxima, posar-te a fer torró. Crec que va ser una errada", afirma. Ara tenen clar que el futur de La Xixonenca passa, com no podia ser d'una altra manera, pels gelats artesans. Objectiu, la costa nord: mar Cantàbric.

Avui et destaquem
Comentaris