Un dels últims 30 Minuts de TV3 va ser l'exitós Penjats a Internet, que relatava la relació de diversos joves amb les xarxes socials. En un dels testimonis, una estudiant de comunicació explicava com gestionava els seus set perfils socials i deixava anar la frase que va encendre Twitter. "Sense les xarxes socials, als joves no ens queda res". Al moment va haver d'aclarir que la frase es referia a la promoció personal per qüestions laborals, i no pas a les seves relacions personals. Però, realment les xarxes són l'única via de promoció?
"Si ens presenten una persona que només arribar a casa actualitza les seves xarxes socials i es comunica a través de whatsapp i per mail de seguida pensem en una freaky, però no sempre és així; en aquest cas veig a una persona que ha trobat un canal de comunicació que domina amb excel·lència", explica la professora de Personal Branding de l'IE, Arancha Ruiz. La tutora reconeix que "cal anar amb compte amb el que es diu a les xarxes socials", pel perill de ser malinterpretats, però considera que la hiperactivitat 2.0 d'aquest cas transmet missatges positius. "Gestionar set xarxes socials amb continguts diferents no és tan fàcil, i jo el que hi veig és una persona àgil i amena".
Saber canalitzar el missatge
Tenir potencial no significar saber-lo aprofitar, per això Ruiz recomana reflexionar sobre l'activitat que es duu a terme a les xarxes socials per crear un missatge coherent. "La major part dels usuaris utilitzen els seus perfils socials com a hobby o com a canal per explicar-se al món, però jo els recomano que pensis en tot allò que reben, no en el que emeten; són un testimoni intel·ligent de la realitat que es mou a les xarxes socials", explica.
La professora considera que tota aquesta informació és una font de valor per qualsevol director de màrqueting. "Perfils com els que va mostrar el documental són caçadors de tendències en potència", conclou.
Una pedrera
El gran dubte és saber si realment les empreses estan pendents de les xarxes socials o si l'activitat 2.0 cau en l'oblit. Ruiz no té cap dubte. "Les companyies veuen les xarxes socials com la seva pedrera des de fa molt de temps; la gent creativa ha trobat el seu canal de promoció a la xarxa, i els CEO's de les marques més importants estan atents al que es mou".
La professora de l'IE, però, explica com hi ha professions més clàssiques on és més difícil sobresortir per Internet, tot i que sempre hi ha excepcions. "Expansión va incloure entre els advocats tecnològics d'Espanya un noi de 27 anys que havia obert un blog i que té més de 7.000 seguidors a Twitter". Per ella, la clau és trobar la manera d'arribar a un públic al que no arribaries pels canals tradicionals.
Com sobresortir
I la manera de fer arribar el missatge és aportant valor. Fàcil dir-ho, però no tant aplicar-ho. La primera clau per aconseguir-ho és respondre a dues qüestions: què saps fer i qui pot interessar. Si tens la sort de ser el primer a la xarxa en parlar d'un tema tindràs el camí lliure, però seràs responsable d'una pesada evangelització.
Però el més probable és que hi hagi milers d'internautes parlant sobre un mateix tema, i aquí comença la jungla per sobresortir. "Hi ha usuaris que es passen de creatius i no entenen que cal ser més persuasiu que no pas donar la nota; el més important és captar què vol el client, ser consistent i aportar un contingut rellevant i diferent", recomana Ruiz. De fet, la professora considera que els típics vídeos per cridar l'atenció simplement serveixen com a presentació. "Després cal passar els processos de selecció pertinents i demostrar que ets el que vens".
Google no menteix
Pels usuaris que no es prenen les xarxes socials com una plataforma de promoció, la informació que emet Google sobre la seva persona pot sembla injusta, però la coach considera que el buscador no menteix. "Tot el que apareix a Google és el que has posat tu mateix", explica. Per Ruiz, l'èxit està en aconseguir que la imatge que es vol donar coincideixi amb el que transmet la xarxa. "Una cosa és la percepció que tenim sobre nosaltres mateixos i una altra és el que percep la resta; si s'aconsegueix que les dues variables coincideixin, el treball a les xarxes estarà ben fet.
Posar l'audiència per sobre
El problema de l'ús promocional de les xarxes és establir el límit de la pedanteria. No és estrany trobar perfils amb elogis continus al propi treball que poden arribar a generar rebuig. "Als Estats Units, això està ben vist, però en una cultura com la nostra l'excés d'ego i d'autoelogi es castiga molt", considera Ruiz, que dóna un últim consell. "Cal posar sempre l'audiència per sobre d'un mateix; què li interessa, com de bo ets o el què has fet?".