“Els esportistes actuem com a empresaris des de petits"

L'exnedador reivindica que "l’actitud és un 80% de l’èxit i les adversitats són les que et forgen"

David Meca és exnedador i conferenciant. | Javier Funez David Meca és exnedador i conferenciant. | Javier Funez

Retirat des de fa una dècada de l’alta competició esportiva, on va ser pioner de la natació en aigües obertes, arribant a guanyar 28 copes del món després de patir acusacions de dopatge per part del Comitè Olímpic Internacional (COI), David Meca ofereix ara xerrades i conferències motivacionals en les quals comparteix els seus secrets, extrets del món de l’esport, com la resistència, l’èxit i la innovació. De les piscines a l’empresa, on està vinculat a través d’una companyia familiar de l’àmbit de la construcció i l’arquitectura. Caracteritzat per practicar reptes impossibles, com creuar tres vegades nedant l’Estret de Gibraltar o travessar els 130 quilòmetres que separen Xàbia d’Eivissa, per demostrar la seva innocència, conversem amb ell una estona abans que imparteixi una conferència a l’escola de negocis ESIC Barcelona sobre com "Nedar cap a la riba de l’èxit". Hereu d’una pràctica esportiva en què valors com els perills i anar el límit formaven part de la seva rutina diària, recomana assumir riscos en els moments més complicats i innovar deixa-t’ho tot de cap per avall. Ens llencem a la piscina.

Com neda cap a la riba de l’èxit empresarial una persona vinculada al món de l’esport?

La meva experiència, que és la que tractaré de traslladar-li als alumnes d’ESIC amb la conferència, és que a la vida per triomfar, sigui als negocis o l’empresa, primer de tot cal treballar molt fort a base de sacrificis. Més enllà del talent, que també és necessari, la mesura de l’èxit depèn de l’actitud amb la qual afrontem els reptes. De fet, la meva història vital podria ser un exemple il·lustratiu d’aquest concepte de superació constant. Com un nen de cinc anys amb sabates ortopèdiques i ferros a les cames arriba a guanyar 28 campionats del món de natació. En aquest trajecte apareixen valors com l’adversitat, el treball en equip, objectius, sort, il·lusió, que són aplicables al món de l’empresa i moments on és necessari caure al lloc més profund per aixecar-se encara amb més força.

Quin pes té l’actitud en relació amb el talent i la formació a l’hora de gestionar de forma eficient una empresa?

L’actitud suposa un 80% de l’èxit. Tant se val si la persona que tens al costat sap més anglès o està més formada, ja que si al final no mostra una il·lusió o una passió pel que fa, el talent no serveix per a gaire.

“Tant se val si la persona que tens al costat sap més anglès o està més formada, ja que si al final no mostra una il·lusió o una passió pel que fa, el talent no serveix per a gaire”

Què aporten les adversitats a l’hora de construir un projecte vital o professional?

Les adversitats són les que et forgen. Allà és on has de demostrar la teva capacitat de lluita mitjançant els objectius i els reptes que t’has marcat. Si no m’hagués trobat amb els problemes físics que vaig patir de nen o les dificultats a la meva carrera esportiva avui no seria el nedador que sóc. El fet que m’acusessin injustament de dopatge va activar el procés de lluita, que es va visualitzar a través d’uns reptes físics amb els quals jo volia demostrar la meva innocència fent el que millor se’m donava. Abans dels reptes jo mai havia sigut campió de món. Després vaig obtenir 28 títols. Encara que sembli mentida, davant d’una gran crisi et pots fer molt més fort.

Com a esportista, li va quedar l’espina clavada de no poder posar la cirereta al pastís sent campió olímpic? [La natació en aigües obertes no va ser esport olímpic fins als Jocs de Londres 2012, quan Meca ja estava retirat]

He sigut campió d’Europa i del món, però com en aquell moment no existia la disciplina al món olímpic, no ho vaig poder aconseguir. En les competicions, hauria coincidit amb els mateixos rivals, però tampoc sé com s’hauria desenvolupat. Hagués estat bonic, però no va ser possible. Tot i això, no és un fet que m’obsessioni.

Com es pot transmetre als emprenedors valors com la tenacitat, la fortalesa i la serenitat que, segons Joan Antoni Samaranch, definien la personalitat de David Meca?

Els esportistes som uns privilegiats perquè des de petits actuem com empresaris. Valors com l’esforç, el treball en equip, el lideratge, l’èxit o el fracàs els aprenem ja de nens. En aquest aspecte, les paraules de Joan Antoni Samaranch, que les va pronunciar pocs dies abans de morir, van ser importants perquè procedien d’un representant d’un organisme que va qüestionar la meva actitud i professionalitat. Aquests són els valors que m’ha donat l’esport.

David Meca i David Rodríguez
Fotografia de Javier Funez

D’aquests valors, quins són imprescindibles que adquireixi un líder empresarial?

A més de transmetre confiança i motivar el seu equip, ha de ser capaç d’eliminar barreres i ser accessible. Ser líder significa arrossegar els altres quan aquests no hi veuen sortida i volen abandonar un repte. Per mi, resulta essencial compartir aquestes experiències en xerrades com les que faig a ESIC Barcelona perquè m’estic adreçant a persones que el dia de demà seran els que coordinin empreses i gestionin projectes.

Com es difonen aquests conceptes de treball en equip des de la pràctica d’un esport, com la natació, que és individual?

En el cas dels reptes com el que vaig dur a terme nedant entre Xàbia i Eivissa, de més de 130 quilòmetres, totes les parts de l’equip són com peces d’un engranatge que si no funciona una, no es pot tenir èxit. Un sol no és capaç d’arribar a Eivissa nedant per més que vulgui.

Més enllà de l’esportista d’elit i del personatge mediàtic, com es definiria a si mateix David Meca?

M’agradaria que se’m recordés com una persona lluitadora. Des de petit, vaig intentar superar els meus problemes físics, combatre contra les acusacions injustes de dopatge... Sense tenir les coses fàcils a la vida, la meva aportació apassionant ha sigut lluitar.

“En qualsevol aventura, la passió i la il·lusió són elements primordials i necessites involucrar-te i estar sempre al peu del canó perquè els projectes funcionin”

De què li ha servit la formació acadèmica en Econòmiques i Arquitectura que va cursar als EUA?

No em considero un gran empresari ni un gran arquitecte, però sí que crec que sóc una persona emprenedora, que des de molt jove ja vaig muntar alguns petits negocis. Em va servir per comprovar que en qualsevol aventura, la passió i la il·lusió són elements primordials. Necessites involucrar-te i estar sempre al peu del canó perquè els projectes funcionin.

Com a consell pels empresaris, especialment els familiars, és necessari saber escollir el moment per retirar-se?

En el meu cas, vaig abandonar la pràctica esportiva sent campió del món. No volia seguir i seguir amb l’únic objectiu d’esprémer els patrocinadors per continuar obtenint beneficis. D’aquesta forma, quan fas balanç, et queda un bon sabor de boca de la teva trajectòria. Prefereixo anar-me’n amb un somriure i un bon record.

Com valora ara des de la distància el moment de la natació professional?

Respecte a la meva època, crec que ja no existeixen els nivells d’exigència tan brutals que hi havia. S’ha millorat en tècnica i alimentació, però no s’executa un pla d’entrenament de vuit hores diàries recorrent 25 quilòmetres. Tot i això, la majoria dels rècords que vaig establir nedant encara continuen vigents.

Més informació
La paradoxa lampedusiana
Treure les rodes de suport a la "bicicleta" econòmica
Avui et destaquem
El més llegit