El 1965, deu famílies del Bages es van unir per impulsar una associació que ajudés a millorar la vida dels seus fills amb discapacitat intel·lectual. Va ser el naixement de la Fundació Ampans, que gairebé 60 anys després dona feina a un miler de persones i atén més de 3.000 persones amb discapacitat, trastorns de salut mental i situació de vulnerabilitat. Tot plegat a través de residències, centres de dia, pisos tutelats, tallers, escoles, centres ocupacionals, empreses i molt més.
Al llarg dels anys s'ha convertit en un referent a la comarca per atendre aquest col·lectiu i han impulsat nombroses línies de negocis per finançar l'activitat assistencial, com els formatges Muntanyola, que han estat reconeguts a escala internacional amb premis del World Cheese Awards. En les seves diferents línies, dona feina a unes 300 persones amb discapacitat.
L'estigma i el tabú
"Les persones amb discapacitat tenien un estigma total. La gent amagava els fills a casa perquè els hi feia vergonya". Així de clar parla Toni Espinal, director de la Fundació Ampans des de fa uns 30 anys. Per Espinal, la iniciativa d'aquelles deu famílies seria avui un cas evident "d'emprenedoria social" que ja va néixer amb la voluntat d'atendre gent de tota la comarca. "Volien canviar la vida de les persones amb discapacitat del Bages", explica.
Inicialment, es van organitzar com una associació de pares i mares i, amb voluntaris coneguts i del territori, organitzaven activitats per a les persones amb discapacitat. Des del 1965 i fins a la restauració de la Generalitat, Ampans no va rebre cap mena d'ajuda pública i es van haver d'impulsar campanyes per recaptar fons.
Toni Espinal: "Gràcies a Ampans es va començar a visibilitzar el col·lectiu de persones amb discapacitat, que fins llavors estaven amagades"
Espinal en recorda una que va tenir molt èxit per donar a conèixer el projecte: recollida d'ampolles i papers pels municipis de la comarca cada 7 de gener. Així, podien aconseguir diners per impulsar projectes. "Gràcies a Ampans es va començar a visibilitzar el col·lectiu de persones amb discapacitat, que fins llavors estaven amagades. Es va assolir una base social de suport molt ample", celebra Espinal. Es va organitzar durant 25 anys.
Toni Espinal va entrar a Ampans com a voluntari fa més de 30 anys i avui n'és el director | Cedida
Els primers vint anys, Ampans va funcionar gràcies a l'impuls dels voluntaris i la col·laboració de la ciutadania i teixit social i empresarial del Bages. Amb la restauració de la Generalitat, l'entitat va començar a rebre part de finançament públic i es va poder anar professionalitzant i créixer, de manera molt important durant els anys 80 i 90. Cada vegada s'atenien més persones i les demandes de famílies amb fills amb discapacitat creixien any a any. El 2010 va fer un pas més en la seva professionalització i es va convertir en Fundació.
El primer centre
En els primers anys, Ampans funcionava en un pis de lloguer de Manresa. Fins que una família va fer una donació d'una finca, que gràcies a una recol·lecta, van poder reformar i adaptar per convertir-la en el primer centre per a persones amb discapacitat.
Ja als anys 60, Ampans havia creat l'escola La Llum, que es rebatejaria com a Escola d'Educació Especial Jeroni de Moragas. Un centre pioner que obria camí cap a un nou model educatiu i una nova sensibilitat social. Any a any, anava ampliant els serveis fins a disposar de residències, pisos, centres de dia, escoles, tallers o centres de treball.
L'entrada al món laboral
Més enllà de l'atenció social i la formació, des d'Ampans sempre han tingut clara la importància de la inserció laboral per a les persones amb discapacitat. Un fet impensable als inicis, on l'estigma era tal que fins i tot no sortien de casa. "L'objectiu era doble: contribuir a la sostenibilitat econòmica del projecte i, sobretot, crear llocs de treball per a persones amb discapacitat", explica Espinal.
Toni Espinal: "El treball ha sigut una de les eines d'inclusió més importants"
"El treball ha sigut una de les eines d'inclusió més importants, és bàsic per a la seva autoestima i realització personal, a més de tenir recursos propis", destaca el director d'Ampans. El primer negoci va ser una impremta, ja que van rebre la donació particular d'una màquina. I poc després, una secció de manipulats.
Espinal reconeix que els inicis no van ser senzills: "Va costar molt que les empreses confiessin en nosaltres. Al principi, algunes ens donaven feina per fer obra social. La nostra tasca va ser fer veure que no ens l'havien de donar perquè érem gent amb discapacitat, sinó perquè ho fèiem bé, oferíem qualitat i bon servei". I a poc a poc, ho van anar aconseguint i cada vegada més empreses de la comarca els contractava.
De la jardineria al PIB del Bages
Amb els anys, la Fundació Ampans va anar ampliant les línies d'activitat. El camí acostumava a ser sempre el mateix: primer realitzaven la feina per ells mateixos, per agafar pràctica, i després venien el servei. Així va passar amb la neteja o la jardineria. En el cas de la jardineria, es van encarregar de la seva finca i ara ja s'ocupen d'espais verds de molts pobles del Bages. I, més tard, un garden per poder proveir-se ells mateixos.
A més, també va suposar un canvi: "Era molt bo treballar a l'aire lliure. Al principi, fèiem activitats d'espais tancats i això va servir per visibilitzar i mostrar la capacitat de les persones amb discapacitat". I és que Toni Espinal té clar que l'objectiu és aconseguir la inserció en l'empresa ordinària, sent conscients que en alguns casos és molt difícil.
Toni Espinal: "Tothom té capacitats diferents i, per això, hem d'oferir feines diferents"
Per això, han anat obrint nous negocis replicant en certa manera el teixit empresarial del Bages: automoció, serveis, sector agroalimentari... Així, ara també disposen de dos restaurants i dos supermercats amb persones amb discapacitat. I, recuperant la seva campanya de recollida de paper i ampolles, van muntar l'àrea de recollida selectiva el 2000, que ara fan a tots els pobles del Bages, a més de gestionar 17 deixalleries, una de les quals ha rebut un premi estatal per la seva gestió.
"Hem intentat diversificar, i en crisis i pandèmia hem vist que ajuda molt. I, sobretot, donar moltes més opcions a les persones amb discapacitat per trobar una feina que els encaixi. Tothom té capacitats diferents i, per això, hem d'oferir feines diferents", resumeix Espinal. Entre altres, també produeixen quadres elèctrics per a torres d'aires condicionats o lluminàries de trens o màquines recreatives. Tot plegat per donar feina a unes 300 persones amb discapacitat.
Els millors formatges del món
Ampans va arribar al món dels formatges de casualitat. El 2006, el matrimoni format per Joan Vila i Dolors Isern els dona una finca de 120 hectàrees a Sant Salvador de Guardiola a canvi de tenir cura dels seus dos fills amb discapacitat, d'un tiet amb mobilitat reduïda i d'ells mateixos fins al final. Una finca que tenia vaques i vinyes abandonades.
Toni Espinal: "Vam veure que era una bona oportunitat i vam canviar les vaques per cabres"
"Vam veure que era una bona oportunitat i vam canviar les vaques per cabres", recorda Espinal. Així, van començar a elaborar llet de cabra i, amb la voluntat d'oferir un valor afegit, també formatge. Va ser llavors quan una de les formatgeries artesanals més històriques de Catalunya, la Muntanyola, es va jubilar i van traspassar el negoci a Ampans, després d'un any d'aprenentatge. Amb un equip format per persones amb discapacitat, han aconseguit mantenir la qualitat i rebre diversos reconeixements en els World Cheese Awards. L'últim, el 2022, quan el seu semicurat de cabra va rebre la medalla d'or i va ser reconegut amb el millor formatge del món en la seva categoria.
I així van assolir l'objectiu de fer veure a la societat la capacitat d'aquest col·lectiu: "Ningú ens compra el formatge perquè som socials, ens el compren perquè són molt bons. Les empreses que ens compren, ho fan perquè ho fem bé. Intentem buscar l'excel·lència. Tenim excel·lents professionals i la gent amb discapacitat pot fer la feina com qualsevol altre. Si cometem un error, no és perquè la gent sigui discapacitada".
L'orgull i l'exemple
Així, aquests reconeixements internacionals són un "orgull" i una "demostració" de la capacitat real de les persones. "Si es fan les coses bé, pots competir amb qualsevol amb qualitat i preu. És també un exemple per les altres empreses", insisteix Espinal, recordant que l'objectiu és la inserció en l'empresa ordinària. Cada any, col·loquen al voltant de 200 persones amb discapacitat en negoci del Bages, ja que també formen molta gent.
En aquella mateixa finca hi havia vinyes abandonades, que també han recuperat per elaborar vi, algun dels quals també ha rebut reconeixements. I ara, estan col·laborant amb altres cellers i entitats per recuperar varietats autòctones del Bages.
El Bages al cor
En gairebé 60 anys, Ampans ha passat de ser una associació de pares i mares a una Fundació que atén més de 3.000 persones amb discapacitat i col·lectius vulnerables. De fet, ara també ofereixen formació i suport a joves migrants que arriben sense cap xarxa familiar. Tot plegat, els ha convertit en un referent a la comarca: "Podem atendre pràcticament a tothom amb discapacitat del Bages". "La vinculació amb la comarca i el territori és essencial", insisteix el director.
"El nostre objectiu és transformar la societat i la vida de les persones, amb gent de totes les edats, nivells i necessitats de suport", reivindica Espinal. I és evident que la feina d'Ampans ha estat fonamental per trencar estigmes i permetre que en poques dècades, les persones amb discapacitat hagin passat d'estar amagades a casa a fer vida social, laboral, d'oci... Tot i que encara hi ha passos a fer, el canvi ha estat molt important: "Si fa més de 30 anys m'ho pregunten, hagués pensat que la realitat seria pitjor".
I és que Toni Espinal reivindica el paper d'Ampans, recordant alguns eslògans: "Som diferents, som iguals. Fem una feina de sensibilització i conscienciació de la societat". I, tot plegat, amb línies de negocis d'èxit, reconegudes i que generen molta confiança.