La dècada dels vuitanta del segle passat va començar, a Espanya, amb una crisi industrial de gran magnitud. L’augment dels preus de l’energia després de les crisis del petroli de 1973 i 1979, la inflació, la caiguda de la demanda i l’obsolescència d’una part important de l’aparell productiu van posar en evidència les debilitats d’un model industrial construït durant el franquisme sota fortes polítiques proteccionistes.
La voluntat i les exigències per entrar a la Comunitat Econòmica Europea, que finalment es va produir l’any 1986, va accelerar la reconversió industrial. El mercat europeu exigia una indústria més competitiva, capaç d’afrontar la competència internacional sense els aranzels i les barreres que fins aleshores havien sostingut molts sectors de forma artificial.
Tanmateix, la reconversió industrial va ser traumàtica i va afectar especialment sectors com la siderúrgia, la mineria, la construcció naval, el tèxtil, la metal·lúrgia i determinades activitats manufactureres. Tancaments, expedients de regulació, acomiadaments i una profunda transformació del teixit productiu, sense precedents.
És en aquest context quan emergeixen, amb força, les cooperatives de treball i les societats laborals. Davant la retirada dels propietaris o la fallida de moltes empreses, grups de treballadors van decidir convertir-se en protagonistes del seu propi futur i, els governs i sindicats, ho van afavorir activament. Mitjançant les indemnitzacions, les prestacions d’atur capitalitzades o els seus propis estalvis, molts treballadors van aportar capital per adquirir maquinària, mantenir l’activitat i conservar llocs de treball que, d’altra manera, s’haurien perdut.
La reconversió industrial va ser traumàtica i va afectar especialment sectors com la siderúrgia, la mineria, la construcció naval, el tèxtil, la metal·lúrgia i determinades activitats manufactureres
Tot i que la forma jurídica societària preexistent, més coneguda i de llarga trajectòria, era la cooperativa de treball associat, es va promoure un nou model: la societat laboral, una SA en què els treballadors tenien la majoria del capital i eren, alhora, treballadors i accionistes. Aquesta darrera va ser impulsada, especialment, pels sindicats, que podien, així, mantenir la representació sindical i aplicar els convenis col·lectius sectorials. En la cooperativa de treball, això no hi tenia cabuda, atesa la naturalesa societària indissoluble de la figura del soci-treballador, sense relació laboral per compte d'altri.
No obstant això, més enllà de la fórmula jurídica escollida, totes aquestes experiències compartien una mateixa idea: preservar l’ocupació, retenir el coneixement acumulat i mantenir viu un teixit productiu arrelat al territori.
Moltes d’aquestes iniciatives, malauradament, no van sobreviure a les dificultats inicials. La manca de finançament, la necessitat d’adaptar-se a nous mercats de forma accelerada i la inexperiència en la gestió empresarial, sovint, van ser obstacles difícils de superar. No obstant això, algunes van aconseguir consolidar-se i esdevenir exemples d’èxit què han reeixit fins als nostres dies.
És així com, cap a l’Any 1980, Talleres Alá S.A. dedicada a la indústria auxiliar de l’automòbil i ubicada al Vallès Occidental, entra en una profunda crisi i s'acumulen, impagaments de salaris, proveïdors i cotitzacions socials. Alhora, veient que el propietari comença a retirar maquinària i actius de la fàbrica, els treballadors inicien una mobilització per evitar el desballestament de l’empresa.
I és després de dos anys de lluita, mantenint de forma rudimentària l’activitat i la producció, sense cobrar salaris i amb un enorme sacrifici, que una part dels treballadors decideix crear una cooperativa de treball associat l’any 1982, que neix sota el nom de Mol-Matric, combinant les paraules "motlles" i "matrius" i definint clarament la seva activitat principal.
Més de quaranta anys després, Mol-Matric continua activa i competitiva en un dels sectors més exigents del món: l’automoció. La cooperativa ha sabut adaptar-se als canvis tecnològics, a les transformacions de les cadenes de subministrament i a les successives crisis econòmiques. També ha diversificat la seva activitat cap a sectors com el ferroviari, les energies renovables i la maquinària industrial de gran tonatge.
Ens podem preguntar quines han estat les claus de l’èxit d’aquesta experiència, que, d’entrada, ho tenia quasi tot en contra. Com els socis fundadors de Mol-Matric, amb una forta cultura sindical, assumeixen l’aparent contradicció de reflotar i gestionar una empresa que hi havia al peu del precipici i se’n surten?
Com els socis fundadors de Mol-Matric, amb una forta cultura sindical, assumeixen l’aparent contradicció de reflotar i gestionar una empresa que hi havia al peu del precipici i se’n surten?
Segurament els cooperativistes tenien algunes coses bàsiques molt clares. El seu propòsit era, en una primera fase, defensar i mantenir els llocs de treball a llarg termini i en un futur crear-ne de nous, deixant el millor llegat possible a les futures generacions de cooperativistes. I per això calia disposar d’una empresa cooperativa competitiva. Sense competitivitat no hi ha ocupació a preservar.
L’autogestió demana responsabilitat i això és el que van assumir els treballadors, alhora també propietaris i gestors. Treballar molt i reinvertir els resultats en lloc de repartir-los, per capitalitzar el projecte i apostar per la innovació permanent i diversificar cap a nous sectors.
I, sens dubte, el paper de referents de les primeres generacions de socis, que van exercir un lideratge amb autoritat moral, a partir de la credibilitat guanyada primer com a líders sindicals i després cooperatius.
Salvant les distàncies, seguint una mica l’esperit que va impulsar les cooperatives industrials de Mondragón a la dècada dels cinquanta del segle passat: crear empreses cooperatives sòlides i rendibles per generar ocupació de qualitat i ser sostenibles a llarg termini.
Aquesta és, probablement, la gran aportació de Mol-Matric: demostrar, quasi la quadratura del cercle, reconvertint una empresa industrial decadent en una cooperativa exitosa a partir del lideratge de sindicalistes compromesos amb el manteniment de l’ocupació a llarg termini.