Sota els subtítol de Claus per sobreviure i créixer, els economistes Oriol Amat i Pilar Lloret analitzen què han fet bé determinades companyies de sectors molt diversos. L'objectiu? "Detectar les fórmules que fan que una empresa no només es mantingui viva, sinó que demostri vigor econòmic", argumenta el catedràtic d'economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, en una entrevista amb VIAempresa.
Vostè és dels que veu el got mig ple?
En tot aquest llarg període de crisi el got mig buit només el vaig veure l'any 2008, fins que el G-20 va prendre mesures com ara incrementar el fons de garantia de dipòsits. Sense aquelles mesures el món caminava cap a una fallida com la del crac del 1929. Aquell any, l'activitat econòmica va caure un 30%. El 2009, el pitjor any de la caiguda, el PIB va decréixer un 4%. Sí que hi ha aspectes molt negatius com l'atur o l'endeutament públic però, enlloc d'espantar la gent, he preferit posar granets de sorra donant missatges positius. Per això amb la meva dona ens hem passat quatre anys treballant en aquest llibre identificant empreses que van bé i buscant les seves característiques comunes.
Quines són aquestes característiques?
A tots els sectors hi ha empreses que van bé i empreses que van malament tot i que no és el mateix estar en la construcció o en el turisme. El primer que cal és una persona que fa de líder. És fonamental. Moltes empreses no serien el que són sense aquesta figura. Aquest lideratge ha de ser potent i s'ha de tenir passió pel que es fa. Aquestes persones són humils, fet que es demostra amb la seva capacitat per pactar i amb el tracte amb els seus col·laboradors.
Què més cal?
Valors! Les empreses que porten molts anys funcionant durant dècades tenen ètica i respecte a les persones. Això ha d'anar acompanyat de la cultura d'empresa.
Què vol dir cultura d'empresa?
Que quan algú marxa de l'empresa allà hi quedi alguna cosa seva. Això marca l'ADN d'una empresa. És també la manera de fer i d'actuar de l'empresa. I analitzats aquests aspectes (lideratge, valors i cultura d'empresa) cal fixar-se en el model de negoci.
Bàsic!
No és altre cosa que detectar una necessitat i crear una proposta de valor que deixi satisfets els clients, que sigui rendibles pels accionistes i que faci contents els treballadors.
Posi'm un exemple.
En les aerolínies, per exemple, tenim Ryanair; una empresa on primava el preu i no els importava dir que el client era bestiar. Ells donaven preu i puntualitat. En canvi, Vueling tracta al client una mica millor. Dóna preu i puntualitat però també altres coses. El model de negoci és la suma de dacions preses per dissenyar aqueta proposta de valors. Això va des dels avions que compres fins a com vesteixes els pilots passant per la publicitat.
Quins factors fan que una empresa no vagi bé?
Hi ha factors externs que no depenen de l'empresa i factors interns. Entre els externs hem de comptar que hi ha una administració que posa molts problemes. A Catalunya s'han intentat canviar coses però es topen amb la legislació estatal i l'Estat espanyol és país antiempresa. No ho dic jo, ho diu qualsevol estudi que parli de les facilitats per muntar una empresa. Però tot i això, hi ha empreses que se'n surten i un tema clau és no tenir un excessiu endeutament.
Què més causa la mortalitat d'una companyia?
El deute és el més important però també hi ha la innovació. Per exemple, l'any 2007 Desigual feia roba per a noies joves. Ara fan complements, roba d'home, de nens, bijuteria, banyadors... Hi ha empreses que no han fet innovació i això les deixa enrere. Una altra causa de mortalitat seria no adaptar-se al que vol el client. Mirem la cadena Nostrum que ha baixat els preus i ha multiplicat les vendes dels seus plats preparats. Resumint, la manca de flexibilitat i adaptació als canvis del mercat és tòxica per les empreses. I encara et diré una causa més: la baixa qualitat de producte o servei. O sigui, no buscar l'excel·lència.
Caldrà prendre nota!
I no es pot perdre l'ambició. Si et relaxes... Malament. Hi ha competidors que estaran atents si t'acomodes. Hi ha molt poques empreses que siguin exitoses durant més de tres o quatre anys i, igual que en el món de l'esport, si et relaxes els rivals et poden passar al davant.
Vaja... com al Barça.
El cas del Barça és poc freqüent. Com passa amb les empreses, els cicles d'èxit no duren tant de temps. I si has jugat la Champions no motiva jugar la Copa del Rei. Amb les empreses quan vens d'anys bons hi ha qui oblida el client, no el cuida, no mima els treballadors...
Fins a quin punt la internacionalització és clau?
És molt important! Sobretot per compensar la caiguda del consum intern. A més, podem afegir que a Catalunya també hi ha el boicot i això fa que baixi el nombre de clients. Per això exportar és determinant.
Vostè és dels que veu el got mig ple?
En tot aquest llarg període de crisi el got mig buit només el vaig veure l'any 2008, fins que el G-20 va prendre mesures com ara incrementar el fons de garantia de dipòsits. Sense aquelles mesures el món caminava cap a una fallida com la del crac del 1929. Aquell any, l'activitat econòmica va caure un 30%. El 2009, el pitjor any de la caiguda, el PIB va decréixer un 4%. Sí que hi ha aspectes molt negatius com l'atur o l'endeutament públic però, enlloc d'espantar la gent, he preferit posar granets de sorra donant missatges positius. Per això amb la meva dona ens hem passat quatre anys treballant en aquest llibre identificant empreses que van bé i buscant les seves característiques comunes.
Quines són aquestes característiques?
A tots els sectors hi ha empreses que van bé i empreses que van malament tot i que no és el mateix estar en la construcció o en el turisme. El primer que cal és una persona que fa de líder. És fonamental. Moltes empreses no serien el que són sense aquesta figura. Aquest lideratge ha de ser potent i s'ha de tenir passió pel que es fa. Aquestes persones són humils, fet que es demostra amb la seva capacitat per pactar i amb el tracte amb els seus col·laboradors.
Què més cal?
Valors! Les empreses que porten molts anys funcionant durant dècades tenen ètica i respecte a les persones. Això ha d'anar acompanyat de la cultura d'empresa.
Què vol dir cultura d'empresa?
Que quan algú marxa de l'empresa allà hi quedi alguna cosa seva. Això marca l'ADN d'una empresa. És també la manera de fer i d'actuar de l'empresa. I analitzats aquests aspectes (lideratge, valors i cultura d'empresa) cal fixar-se en el model de negoci.
Bàsic!
No és altre cosa que detectar una necessitat i crear una proposta de valor que deixi satisfets els clients, que sigui rendibles pels accionistes i que faci contents els treballadors.
Posi'm un exemple.
En les aerolínies, per exemple, tenim Ryanair; una empresa on primava el preu i no els importava dir que el client era bestiar. Ells donaven preu i puntualitat. En canvi, Vueling tracta al client una mica millor. Dóna preu i puntualitat però també altres coses. El model de negoci és la suma de dacions preses per dissenyar aqueta proposta de valors. Això va des dels avions que compres fins a com vesteixes els pilots passant per la publicitat.
Quins factors fan que una empresa no vagi bé?
Hi ha factors externs que no depenen de l'empresa i factors interns. Entre els externs hem de comptar que hi ha una administració que posa molts problemes. A Catalunya s'han intentat canviar coses però es topen amb la legislació estatal i l'Estat espanyol és país antiempresa. No ho dic jo, ho diu qualsevol estudi que parli de les facilitats per muntar una empresa. Però tot i això, hi ha empreses que se'n surten i un tema clau és no tenir un excessiu endeutament.
Què més causa la mortalitat d'una companyia?
El deute és el més important però també hi ha la innovació. Per exemple, l'any 2007 Desigual feia roba per a noies joves. Ara fan complements, roba d'home, de nens, bijuteria, banyadors... Hi ha empreses que no han fet innovació i això les deixa enrere. Una altra causa de mortalitat seria no adaptar-se al que vol el client. Mirem la cadena Nostrum que ha baixat els preus i ha multiplicat les vendes dels seus plats preparats. Resumint, la manca de flexibilitat i adaptació als canvis del mercat és tòxica per les empreses. I encara et diré una causa més: la baixa qualitat de producte o servei. O sigui, no buscar l'excel·lència.
Caldrà prendre nota!
I no es pot perdre l'ambició. Si et relaxes... Malament. Hi ha competidors que estaran atents si t'acomodes. Hi ha molt poques empreses que siguin exitoses durant més de tres o quatre anys i, igual que en el món de l'esport, si et relaxes els rivals et poden passar al davant.
Vaja... com al Barça.
El cas del Barça és poc freqüent. Com passa amb les empreses, els cicles d'èxit no duren tant de temps. I si has jugat la Champions no motiva jugar la Copa del Rei. Amb les empreses quan vens d'anys bons hi ha qui oblida el client, no el cuida, no mima els treballadors...
Fins a quin punt la internacionalització és clau?
És molt important! Sobretot per compensar la caiguda del consum intern. A més, podem afegir que a Catalunya també hi ha el boicot i això fa que baixi el nombre de clients. Per això exportar és determinant.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.