Servir paelles preparades als restaurants. És l'origen revolucionari de Paellador, que va néixer el 1992 a Igualada amb la idea de fer amb l'arròs el que altres empreses ja havien aconseguit amb productes com les hamburgueses o les pizzes: desenvolupar una solució preparada que permetés oferir un resultat homogeni de manera senzilla. Així, Francesc Seuba, fundador de Paellador, es va proposar que qualsevol restaurant pogués incorporar-la a la seva carta. Més de tres dècades després i sota la denominació de grup Meritem, aquella idea s'ha convertit en una companyia que dona feina a una setantena de persones, factura més de 14 milions d'euros i serveix uns cinc milions de racions anuals menjar, amb molta presència a zones turístiques.
La idea de democratitzar la paella
"Era una novetat absoluta. No hi havia cap empresa que fes paelles per a restaurants", explica Xavier Herreros, director general de Paellador. La idea inicial era vendre les paelles a través de supermercats, però ben aviat van descobrir que l'oportunitat era a l'hostaleria. Preparar aquest plat en un restaurant podia col·lapsar fàcilment una cuina i la seva proposta permetia que establiments que fins aleshores difícilment podien tenir paelles a la carta les poguessin oferir als seus clients.
Xavier Herreros: "Vam ser dels primers a vendre solucions de quarta i cinquena gamma per a l'hostaleria"
Era un camí nou i, per tant, no va ser senzill: "Els inicis van ser difícils, sempre ho són. El producte es va desenvolupar de zero, molt assaig i error". Paellador va haver de difondre un concepte molt desconegut a principis dels anys noranta. "Vam ser dels primers a vendre solucions de quarta i cinquena gamma per a l'hostaleria i ara ja és molt habitual", assenyala el director general. Un sistema no exempt de debat per la qualitat del que serveixen els restaurants i el fet que siguin elaboracions fetes fora de les seves cuines. Herreros té clar que "l’hostaleria afronta grans reptes en rendibilitat dels negocis i disponibilitat de mà d’obra" i que la missió de Paellador és "ser una ajuda" per a ells.
"Hi ha debat, però la quarta o cinquena gamma pot ser bona o dolenta. Nosaltres no incorporem additius, per exemple. Tenim una cura extrema perquè els nostres productes siguin completament saludables i amb els màxims estàndards", emfatitza Herreros, que tanca: "El mercat va cap aquí". També, recorda, els lineals dels supermercats amb els plats preparats.
De les paelles a les Crujicoques
Inicialment, el model tenia alguns elements propers a una franquícia. Paellador seleccionava restaurants que treballaven amb la marca i els concedia una certa exclusivitat territorial. L'any 2000, però, la companyia va començar a transformar el sistema cap a una distribució més oberta: qualsevol establiment interessat podia adquirir els productes, amb la marca Paellador o sense.
Mentrestant, la companyia ja havia començat a mirar més enllà de l'arròs. El 1994 van arribar les Crujicoques, que es van fer molt populars en bars i restaurants. Més tard, s'hi van incorporar noves famílies de productes: pasta amb salsa, plats tradicionals, pizzes, tapes o pastissos. "Va ser un camí molt natural. Un cop tens obert el canal de distribució, veus què més necessita el restaurant", explica Herreros.
D'aquesta manera, Paellador ha evolucionat fins a convertir-se en un proveïdor global de solucions de quarta i cinquena gamma per a l'hostaleria. Tot i la diversificació, l'arròs continua sent el cor de l'empresa i representa aproximadament la meitat de la producció. També disposa d'una línia gurmet que comercialitza sense marca, mentre que entre la resta de famílies destaquen especialment els plats preparats i les tapes. Tot plegat sota el nom de grup Meritem.
Paellador ha evolucionat fins a convertir-se en un proveïdor global de solucions de quarta i cinquena gamma per a l'hostaleria
El director general de Paellador té clares les dues claus que han guiat l'empresa en els seus 35 anys: "Qualitat i servei han estat absolutament fonamentals des de l'inici. Una cosa sense l'altra ens portaria al fracàs". La qualitat afecta el producte, però el servei és especialment determinant en un sector com la restauració, on quedar-se sense una referència pot significar no poder oferir un plat de la carta. Aquesta combinació els ha permès construir una cartera d'uns 4.000 clients, majoritàriament restaurants, i cobrir tot el territori espanyol, incloses les Balears i les Canàries.
La internacionalització també ha anat guanyant pes. Actualment, les exportacions representen aproximadament un 12% del volum de negoci i arriben a mercats com França, Portugal, Suïssa, el Regne Unit o els Estats Units. A l'exterior no viatgen només les paelles. Paellador exporta les diferents famílies del seu catàleg i Herreros posa un exemple especialment gràfic de fins on ha arribat la diversificació de la companyia: "Fins i tot venem pasta a Itàlia". Tot es produeix a Igualada, on la companyia compta amb una plantilla d'unes 70 persones. De les instal·lacions surten cada any al voltant de cinc milions de racions, aproximadament la meitat de les quals són arrossos.
El dia que tots els clients van tancar
La trajectòria ascendent va topar el 2020 amb una situació crítica per a una empresa que depenia gairebé íntegrament de l'hostaleria. "La pandèmia va ser un drama. D'un dia per l'altre, la totalitat dels nostres clients van tancar", recorda Herreros. La facturació es va desplomar pràcticament a zero. La situació encara va ser més excepcional pel fet de tenir la fàbrica a Igualada. Abans que el confinament s'estengués al conjunt de l'Estat, la Conca d'Òdena ja havia quedat tancada per l'esclat del brot de coronavirus. Van ser els primers a confinar-se.
Els ERTO i els préstecs habilitats durant la covid van ajudar l'empresa a superar el sotrac, però recuperar l'activitat anterior va requerir gairebé dos anys
"La clau per sobreviure va ser el nostre personal i la nostra gent. Ho vam encarar tots junts amb el propòsit de sortir-nos-en tots junts", explica el director general. Els ERTO i els préstecs habilitats durant la covid van ajudar l'empresa a superar el sotrac, però recuperar l'activitat anterior va requerir gairebé dos anys. La recuperació ha acabat portant Paellador a superar els números de 2019, que havien estat de rècord. El 2025 va superar els 14 milions d'euros de facturació i va assolir el rècord històric de vendes, una xifra que Herreros preveu tornar a superar aquest 2026.
Tornar sempre a l'arròs
Malgrat haver-se convertit en un proveïdor molt més diversificat, Paellador no té intenció d'allunyar-se del producte amb què va començar. Els arrossos continuen representant aproximadament la meitat de la producció i són una de les principals àrees en què vol continuar creixent: "Som especialistes i és el nostre core business". Alhora, la companyia veu un potencial important en els plats preparats i les tapes.
Més de 30 anys després, el sector s'ha acabat acostant a aquella idea que el 1992 Paellador havia de sortir a explicar restaurant per restaurant. Les solucions de quarta i cinquena gamma s'han normalitzat i la falta de personal, la pressió sobre els costos i la necessitat de fer més eficients les cuines han reforçat un model que aleshores resultava revolucionari. Mentrestant, Paellador ha arribat a les cinc milions de raccions anuals i a sobreviure a al tancament simultani de tots els seus clients. I Xavier Herreros repeteix la recepta: "Qualitat i servei. Sembla fàcil, però és això".
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat