Pallapupas, vint anys creant somriures als hospitals

Pallapupas és una entitat sense ànim de lucre formada per pallassos d'hospital que acompanyen els pacients durant la seva malaltia

Els pallapupas creen oasis d'humor i somriures enmig de les situacions més complicades | Cedida Els pallapupas creen oasis d'humor i somriures enmig de les situacions més complicades | Cedida

Angie Rosales treballava en una companyia de carrer a Mallorca quan la van convèncer per presentar-se a un càsting per ser pallasso d'hospital. Una professió que desconeixia i de la que en sabia ben poca cosa. Però només posar un peu a l'hospital, alguna cosa se li va remoure per dins.

Aquest impacte la va portar a fundar, més tard, Pallapupas a Catalunya, una entitat sense ànim de lucre que ha portat els somriures a pacients de centres sanitaris i UCI del país des del 2000. Des de llavors, han estès el seu humor per catorze hospitals catalans i milers de pacients, molts en situacions límits entre la vida i mort, han pogut gaudir uns minuts i deixar enrere les pors i les preocupacions. Un humor terapèutic.

Neix Pallapupas 

Quan es va traslladar de Mallorca a Barcelona, Rosales va proposar a l'entitat amb qui havia col·laborat, La sonrisa médica, fundar una sucursal a Catalunya. La idea no va tirar endavant i per això va decidir ser ella mateixa qui impulsés la seva pròpia organització. 

Rosales: "Que l'humor i el dolor poguessin conviure és el que més em va impactar. Ara veig que és plenament compatible"

"Em va impressionar veure l'estat anímic de les persones que eren als hospitals, amb pors, nervis i incertesa. I el que més em va frapar va ser com, en aquella situació, una parella de pallassos i l'humor podia transformar un moment de tant dolor", resumeix.

"Que l'humor i el dolor poguessin conviure és el que més em va impactar. Ara veig que és plenament compatible". Amb aquesta mentalitat va començar a tirar endavant Pallapupas, un nom que va sorgir de la unió de pallasso i 'pupa', l'expressió que els infants utilitzen per referir-se al dolor. El dissenyador Javier Mariscal va crear el seu logo.

ANGIE PALLAPUPAS   018

Angie Rosales, fundadora de Pallapupas | Cedida

Entren al primer hospital

El 2000, Pallapupas va començar a treballar en l'hospitalització pediàtrica a Sant Joan de Déu. "El que va facilitar l'entrada a altres hospitals, era que els metges, sobretot oncòlegs, parlessin entre ells", recorda Rosales. Ara col·laboren amb catorze hospitals i ja no només amb infants, sinó amb persones de 0 a 100 anys.

Un dels reptes que es va marcar Pallapupas, i que els diferencia d'altres associacions similars, era que volien col·laborar estretament amb els professionals sanitaris. 

Rosales: "El més fàcil per nosaltres era fer riure a les persones que veiem"

"Una de les coses que més clares vaig tenir era que el més fàcil per nosaltres era fer riure. El repte era treballar amb el personal de l'hospital, incorporar-nos al seu ADN per fer una experiència molt més positiva. Aquesta mirada més terapèutica de l'humor és un segell de Pallapupas", resumeix.

Però la primera entrada en un hospital no sempre era fàcil. Sempre es trobaven amb professionals que no veien clara la presència de pallassos en UCIs. Una opinió que va canviant: "En la majoria dels casos, amb el resultat que veuen en els seus pacients, els que són contraris, van acceptant-ho". 

Rosales: "La gran lliçó és com de terapèutic pot ser l'humor en una situació totalment límit" 

Rosales, destacant diferents estudis científics, té molt clar l'efecte terapèutic dels somriures: "L'humor és fonamental. La gran lliçó és com de terapèutic pot ser l'humor en una situació totalment límit. Com més límit és la situació, més t'aferres a la vida i l'humor et dona l'oportunitat de plantar-te davant d'aquesta situació". 

Pallapupas, una ONG professionalitzada

Una de les característiques que ha convertit Pallapupas en un referent, amb gairebé una trentena de pallassos treballant en hospitals catalans, és la seva organització interna i la seva professionalització. Un exemple d'això és que no són voluntaris, sinó pallassos professionals amb contractes laborals. I tots seleccionats a través d'un càsting i havent passat una formació.

"Ens organitzem en funció de la cadena de valor, el més important és la missió i ho hem posat al centre", resumeix Rosales. 

Rosales: "No és beneficència. Són persones que les circumstàncies de la vida els han portat aquí, i anem a oferir-los un espectacle de qualitat"

"No és un pallasso que aprèn quatre coses i entra a un hospital. És una professió, té unes particularitats molt concretes. Requereix uns coneixements artístics i tècnicoteatrals. I també un vessant l'aspecte sanitari, de com s'intervé en unes cures, quiròfan... No era suficient amb un grup d'artistes voluntaris", explica Rosales. I és que des del 2004, els Pallapupas també entren a quiròfans per acompanyar pacients en les seves operacions.

"No és beneficiència. Són persones que les circumstàncies de la vida els han portat aquí, i anem a oferir-los un espectacle de qualitat i que l'humor i el riure els ajudi", destaca Rosales.

Una feina entre la vida i la mort

No qualsevol professional pot ser un pallasso d'hospital. Els llaços que es creen amb els pacients i les emocions que es viuen, converteixen l'experiència en extrema en algunes situacions, com la mort de persones amb qui has compartit tant.

"La lliçó més gran és que l'important és tenir present la mort per viure una millor vida. La vida s'ha de gaudir mentre la tinguem, perquè s'acaba i no saps quan. És un gran aprenentatge. A tots els pallapupas ens ha fet tenir millor vida", emfatitza la fundadora de l'entitat.

Per això, als pallapupas els cal també un suport psicològic per gestionar l'acceptació del fracàs. "Algunes persones milloren, però altres empitjoren i moren. I s'ha d'acompanyar en la gestió de les emocions. La vida de les persones no està a les nostres mans. És un procés d'anar entenent i integrant la mort a les nostres vides", reflexiona Rosales.

Moments que valen tota una vida

pallapupas gent gran

Els pallapupas ofereixen espectacles a persones de totes les edats | Cedida

Però també hi ha moments que t'omplen i que justifiquen tota una vida. Angie Rosales en recorda algunes. Com el retrobament amb una noia, a qui havien visitat durant anys quan tenia un càncer infantil. "Quan la vam trobar de gran, em va dir que havia estat tan fort el que havia viscut, que s'estava formant com actriu. Per mi va ser molt emotiu. I les paraules dels pares, que ens diuen que vam ser un suport enorme per la filla i per ells", explica.

O també quan durant mesos van estar visitant un pacient a l'UCI que havia tingut un accident en moto. Els metges els deien que segurament no se n'assabentava de res, però el seguien visitant i oferint-li espectacles. "Molts mesos després, quan va sortir a planta, va escoltar la nostra veu i va dir li sonava molt. I va ser molt emotiu".

Un crit de sensibilització

El 2020, el pressupost de Pallapupas es va enfilar fins al milió d'euros aproximadament. Gairebé el 80% dels fons provenen dels seus socis privats i de l'organització d'esdeveniments i activitats, mentre que les subvencions públiques representen al voltant del 14%. "Fins al 2012 pagaven els hospitals, però amb la crisi va canviar radicalment", explica Rosales.

Per la fundadora de Pallapupas, és imprescindible que l'administració i el sector sanitari doni el valor que mereix aquesta tasca i recorda com entitats similars, per exemple a Israel, estan contractades de manera regular en tots els hospitals. "Amb l'impacte que tenim i l'evidència científica, per què triguem tant a fer que aquesta figura estigui dins dels hospitals? Què estem esperant", reivindica Angie.

És per això que fa una crida a les institucions perquè avancin en aquest camí i deixin de veure els pacients com un conjunt d'òrgans. Pallapupas ofereix una visió integral de les persones i, gràcies al seu humor i somriures, l'ansietat, les pors i les preocupacions escampen durant una estona. És la ingent feina que Pallapupas fa vint anys que ofereix i que tants i tants malalts han agraït.

Avui et destaquem
El més llegit