Escolta l'article ara…
Imaginen, dibuixen i aixequen a pic i pala muntanyes de fusta i formigó cada matí. Es tracta dels professionals de la construcció, un col·lectiu amb un perfil demogràfic molt marcat: el 70,8% ronda entre els 30 i els 55 anys, d'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al 2022, mentre que la presència femenina s'ha situat en 166.833 afiliades a la Seguretat Social el 2025. Al mateix temps, l'ofici veu com la incorporació dels joves s'alenteix -tal com revela un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Associació de Promotors Constructors d’Edificis de Barcelona (APCE)-, però la demanda no afluixa: el mercat català va avançar un 1,7% el 2024 i estima un creixement d'entre el 2% i el 3% el 2026 per a l'edificació residencial, segons la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC). Una realitat que els protagonistes d'aquesta història empresarial familiar coneixen pam a pam.
El pati de jocs de la Sandra i en Sinto Pallé sempre ha estat la serradora de fusta del seu avi. Entre troncs i taulons de sorra, els germans van créixer al bell mig d'un negoci familiar forjat l’any 1965 a Ribera de Cardós, un petit poble del Pallars Sobirà. "La nostra sorra del mar era la serradura d’on sortia el tronc", relata a VIA Empresa Sandra Pallé, cofundadora de Pallars Fustes. L’activitat va arrencar com una serradora tradicional de fusta estructural, i més enllà de la feina industrial, l'avi impregnava el taller d'una filosofia humanista. "Considerava que els treballadors eren de casa: havíem de cuidar i escoltar les seves inquietuds", recorda. L'àvia s'encarregava de preparar l'esmorzar a la plantilla per afrontar cada jornada, en un entorn “on fa molt fred i hi ha molta neu”, sobretot en dates assenyalades com la diada de Sant Josep -patró dels fusters- i altres sants i celebracions.
L’any 2014, Pallars Fustes va néixer com a firma pròpia amb el bagatge de tres dècades d’ofici en una serradora del Pallars Sobirà
Amb el pas dels anys i la incorporació de maquinària d’última generació, els germans Pallé van fer un salt cap a l'arquitectura en fusta. L’any 2014, van decidir crear la seva pròpia companyia a la Costa Brava, en concret a Sant Antoni de Calonge. Si bé és cert que el Pallars els va donar l'ofici i el respecte pels materials nobles, també els va imposar alguns límits. Les distàncies, els costos de transport i la dimensió reduïda del mercat feien difícil continuar el seu camí només des del Pirineu. La decisió va ser, per tant, estratègica. “El riu sempre va avall, i si volíem evolucionar, calia anar com el riu”, subratlla Pallé.
La Costa Brava els oferia un mercat més ampli, amb més activitat constructiva i un perfil de client estranger “que mostra més interès per qüestions com la sostenibilitat”. El repte, però, era majúscul: arribar a un territori en què el formigó encara té un pes molt important en la construcció i donar a conèixer una alternativa minoritària. “La construcció amb formigó representa un 95% del que hi ha, així que vam haver de fer molta conscienciació”, reconeix Pallé. Malgrat les dècades d’ofici i aprenentatge acumulat, els cofundadors van aixecar Pallars Fustes pràcticament des de zero. L’entrada i la xarxa de contactes establerta a través de l’Associació Gironina d’Empresàries els va ajudar a situar-se i a conèixer el territori. Després ja va arribar una fórmula tant antiga com efectiva: “Picar portes, i el boca-orella”.
Més de 2.750 projectes i un acompanyament integral
Amb més de 2.750 projectes executats, la firma aprofita l'especialització de cada germà: en Sinto és enginyer i lidera la direcció tècnica, mentre que la Sandra és economista i n’assumeix la comercial. Alhora, Pallars Fustes cobreix tot el cicle del projecte, des de la presa de mesures topogràfiques i el predimensionament fins al càlcul estructural, el modelatge en 3D, el mecanitzat de peces i el muntatge final.
Aquest model encaixa amb la construcció industrialitzada, un sistema que permet fabricar l'estructura al taller i reduir els temps d'execució i residus. En paral·lel, la incorporació de fusta laminada i fusta contralaminada (CLT) ha permès superar la visió tradicional del material. Avui, la companyia dissenya des de cobertes i porxos fins a estructures complexes d'habitatges, i en destaca la durabilitat centenària, l'eficiència energètica, el confort acústic i la resistència al foc.
Entre els avantatges de construir amb fusta, també sobresurt la reducció de fins a un 40% de les emissions de CO₂ i el manteniment d’una temperatura molt més estable a l'interior, fet que es tradueix en un estalvi de fins al 30% en calefacció i aire condicionat. A més, el procés de prefabricació permet escurçar el temps de muntatge a l'obra fins a la meitat, i minimitza les molèsties a l'entorn. A tot plegat s'hi afegeix el menor pes del material, que redueix la necessitat d'inversió en fonamentacions i estructures auxiliars, i genera un estalvi mitjà del 15% en els costos estructurals.
Malgrat aquests beneficis, Pallé explica que la fusta va quedar històricament relegada pel pes dels grans lobbies del formigó, una política forestal poc orientada a la fusta d'obra i la manca de tradició en comparació amb països com Suècia, Noruega, Alemanya, Àustria o Suïssa. "D'uns anys ençà, la irrupció de la fusta contralaminada ha capgirat aquesta tendència, amb territoris com el País Basc i Catalunya al capdavant de la transformació", assevera. Aquest sistema permet aixecar estructures complexes d'habitatges plurifamiliars de fins a deu plantes, tant a l'àrea metropolitana de Barcelona com a la Costa Brava.
La fusta va quedar relegada pel pes dels grans 'lobbies' del formigó, una política forestal poc orientada a la fusta d'obra i la manca de tradició en comparació amb Suècia, Noruega o Alemanya
A més, la construcció industrialitzada en fusta s'ha convertit en una resposta eficaç davant la manca de mà d'obra que pateix el sector. Segons l'estudi de la UPF i l'APCE, la tendència a l'envelliment de la mà d'obra en la construcció manté la seva tendència a l'alça des de fa deu anys. Concretament, els treballadors majors de 55 anys el 2012 representaven el 12,8% del total i en una dècada el percentatge s'ha enfilat fins al 19,9%.
Arrelament a Girona i aposta pel talent femení
Dins del seu catàleg, Pallé destaca equipaments com el Centre Cultural del Vi i la Gastronomia de Calonge, una estructura de tres plantes en què es va combinar el formigó amb un entramat pesat de fusta. “És maco de veure que el material que realment ho sustenta no és el formigó, sinó la fusta”, assenyala Pallé. La firma també ha intervingut en espais singulars com l'Auditori de Castelló d'Empúries, un equipament de grans dimensions on la fusta conviu i dialoga amb la pedra interior de l'edifici històric.
Malgrat el canvi d'escala i d'entorn, l'empresa aposta per un creixement controlat a Girona per garantir la presència directa a cada projecte: “S’ha de ser a prop de l'obra”, resumeix Pallé. En aquest sentit, l’horitzó dels germans Pallé es troba ben lluny de la internacionalització. De fet, el seu gran desig és “que el client integri la fusta com la primera opció constructiva, per davant dels materials tradicionals”.
Pallé: “Volem donar oportunitats a tothom de la mateixa manera, i encara més al talent femení"
Amb un equip nucli de tres persones en la construcció i el muntatge, així com el suport de la plantilla durant els pics de feina, la companyia també assumeix el compromís d'incorporar talent femení en un sector "històricament masculinitzat". Per Pallé, es tracta d'un repte disruptiu, però alhora d'un “supervalor”: “Volem donar oportunitats a tothom de la mateixa manera, i encara més al talent femení. Intentem oferir facilitats als treballadors, com una bossa d'hores, que també és important”, remarca, i recorda que aquest és només un dels valors que recull del llegat dels seus avis.
Consciència ambiental i un guardó “que arriba al cor”
Tot plegat topa, però, amb una manca de consciència ambiental generalitzada. “Ens falta molta sensibilització, fins i tot amb el reciclatge i les escombraries bàsiques del dia a dia. Si ens costa separar el plàstic del vidre, imagini arribar a un punt d'exigència més alt”, lamenta Pallé. Aquestes conviccions són precisament les que van portar Pallars Fustes a ser reconeguda a la 39a edició dels Premis Pimec el passat dimecres, 30 de setembre.
L’Hotel Bell Repòs, Pallars Fustes i Som Energia van arribar com a finalistes del Premi Valors al Compromís Social Empresarial, escalfats pel suport de la primera edició de Girona Empresa, celebrada el passat mes de juliol amb l'impuls de la Diputació de Girona. El premi va recaure en Pallars Fustes: "Ens van arribar al cor", va destacar la presentadora, Danae Boronat, durant el lliurament del guardó. “Estem molt agraïts i pensàvem que la Danae va dir aquesta frase a micròfon tancat. Fa molta il·lusió”, conclou Pallé. Un reconeixement que els engresca a continuar al peu del canó d'un llegat arquitectònic ben singular.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat