Ha passat segle i quart des que els treballs successius de Maxwell, Hertz, Tesla i Marconi van posar a l’abast de tothom un sistema de comunicació que va fer fortuna, la ràdio. Després de tots aquests anys, aquest mitjà no només es resisteix a morir, sinó que es reinventa amb cada crisi per seguir present a les vides de la gent. En contra dels pronòstics, la televisió no va matar la ràdio i internet tampoc ha acabat amb ella, sinó que la xarxa encara li ha donat nova vida a través d’allò conegut com a podcasting, en un entorn en que les fronteres dels mitjans es desdibuixen per esdevenir un contínuum on el que importa és la informació transmesa perquè els dispositius físics han passat a ser simples refugis transitoris.
Des del punt de vista comercial, la radio estatal se sustenta sobre quatre grans grups, tres de privats i un de públic. A Catalunya, s’hi afegeixen les dues grans emissores (Catalunya Ràdio i RAC1), a més de la subsidiària de la ràdio pública estatal, Ràdio 4. El grup d’emissores de la Cadena Ser (Prisa Radio, a efectes empresarials) és líder en facturació, amb més d’un 40% de la inversió publicitària de tot el sector, el que es tradueix en uns ingressos de gairebé 150 milions d’euros. Dins del paquet de freqüències de la Cadena Ser, hi ha l’emissora musical Los40 i la colombiana Caracol Radio. A Catalunya, és molt a prop de treure’s de sobre l’emissora Ser Catalunya, hereva de l’antiga Ona Catalana, que va desaparèixer el 2007. Fins fa poques setmanes, el 20% del capital de Prisa Radio estava en mans de Grupo Godó, que en aquelles dates va acordar la venda de la seva participació per 45 milions d’euros. Per tant, ara el 100% pertany a la matriu, el Grupo Prisa. Tot i ser una firma establerta a Madrid, en els seus orígens Catalunya té un pes transcendent, perquè un dels pilars al voltant del qual es va constituir el conglomerat va ser Ràdio Barcelona, l’emissora pionera de l’Estat (si més no, des d’un punt de vista oficial), que havia començat les seves emissions el 1924. Quan, l’any 1926, Ràdio Barcelona es va associar a Unión Radio, un grup amb seu a Madrid, els accionistes catalans van perdre el control per sempre més de l’emissora. Amb el temps, Unión Radio va mutar a Sociedad Española de Radifusión, l’embrió de la Cadena Ser d’avui dia. Sobre la naturalesa del grup Prisa i dels seus propietaris actuals, el passat 11 de desembre del 2020 vam publicar aquest article que en aquests moments continua plenament vigent.
Per darrere de la Ser se situa la Cadena COPE (Cadena de Ondas Populares Española), vinculada de manera molt estreta a la Conferència Episcopal, és a dir, als aparells de l’església catòlica a Espanya. La societat matriu del grup és Radio Popular, SA – Cadena de Ondas Populares Española i va ser creada el 1971, quan tot un estol d’emissores parroquials es van agrupar en una única societat. Com dèiem, el màxim accionista del grup d’emissores és la Conferencia Episcopal Española (CEE), que en controla un 87% a través del seu hòlding Ábside Media. La resta del capital és mans d’accionistes de tot pelatge, entre els que trobem (o trobàvem) al navilier Vicente Boluda Fos (durant mig any, el 2009, va ser president del Real Madrid, període en el qual va deixar per a la història una frase amb les paraules “chorrear” i “Liverpool”), a l’ONCE o a diverses mútues d’assegurances, entre d’altres. El grup també inclou les ensenyes musicals Cadena 100 i Rock FM, així com el canal de televisió TRECE. Abans de la pandèmia, els seus ingressos creixien còmodament per sobre dels 100 milions d’euros anuals, de manera que és probable que, superat el sotrac pandèmic, enguany s’atansin ja als 150 milions.
La televisió no va matar la ràdio i internet tampoc ha acabat amb ella, sinó que la xarxa encara li ha donat nova vida
La tercera en discòrdia del pòquer estatal és Onda Cero, una cadena molt més jove que les seves competidores, atès que va néixer el 1990, mitjançant la fusió entre Rueda de Emisoras Rato -la cadena de radiodifusió de la família Rato- amb una freqüència que posseïa l’ONCE, l’Organització Nacional de Cecs d’Espanya. En aquella operació, l’ONCE va invertir-hi 4.500 milions de pessetes (27 milions d’euros), que van anar a parar a les butxaques de la família Rato com a contrapartida per la venda de les seves 63 emissores. Com que l’ONCE també era un accionista de referència a la nou nata Tele5 (ara Telecinco), totes dues emissores es consideraven germanes. A més, la denominació Onda Cero no era més que un transsumpte d’ONCE, però no tothom hi cau. Després d’una dècada d’explotació de la xarxa de freqüències, el 1999 els cecs es van desprendre de la cadena, que va anar a mans d’Antena 3 Televisión per 18.000 milions de pessetes (108 milions d’euros). Avui dia, forma part del conglomerat Atresmedia, que engloba Antena 3 Televisión, La Sexta, diverses cadenes de televisió minoritàries (Neox, Nova, Mega, etc.), l’esmentada Onda Cero, Europa FM, Melodía FM i d’altres negocis de la indústria audiovisual. Els màxims accionistes del hòlding són la família Lara, que controlen un 42% del capital a través de la societat Planeta Corporación SRL; per darrere d’ells hi ha RTL Group (alemanys, líders del mercat audiovisual europeu), amb un 19% i la resta està formada per una constel·lació de fons d’inversió.
El més petit dels grans al mercat estatal és l’operador públic Radio Nacional de España, nascut durant la Guerra Civil al bàndol franquista i amb el suport de la tecnologia nazi. Actualment compta amb un ampli ventall d’emissores per satisfer la seva audiència: Radio Nacional (antiga Radio 1, la freqüència generalista del grup), Radio Clásica (antiga Radio 2, ara dedicada a la música clàssica), Radio 3 (emissora musical), Ràdio 4 (emissora en català), Radio 5 todo noticias (només informatius) i Radio Exterior de España (foment de la cultura espanyola fora de l’Estat). Forma part del grup Radio Televisión Española, l’ens públic de radiodifusió.