No és, ni de lluny, la pirotècnica més gran del País Valencià. Pirotècnia Martí és una xicoteta empresa familiar de quarta generació, però sí que pot presumir de ser la més antiga -i la segona de l'Estat espanyol, només per darrere d'una canària- i d'haver guanyat uns quants premis: el bronze i plata en el Concurs Internacional de Focs Artificials de Donostia, primer premi en el Concurs de Mascletaes d'Alacant, primer premi en el Concurs Internacional de Focs d'Artifici Ciutat de Tarragona; premi Pymec a la xicoteta i mitjana empresa de Castelló... ha disparat la cobejada Nit del Foc de les Falles de València i encara podríem continuar parlant dels seus èxits. Parlem amb la seua directora general, Reyes Martí Miró, una dona amb les idees clares en un món d'homes (com malauradament era d'esperar, admet haver sofert "molts comentaris desagradables").
Pirotècnia Martí va néixer l'any 1868 de la mà de José Martí Usó, rebesavi de la cap actual. Era dinamiter i, per millorar l'economia familiar, va pensar que podia aconseguir uns ingressos extres fent focs artificials. "Feien voladors, traques... feien el material que era més fàcil de vendre. No es van començar a fer carcasses fins a la tercera generació", explica Martí. Abans els tubs es feien de canya; ara són de cartó, però han recuperat alguns dissenys antics gràcies a la restauració d'un fuster. Des del segle XIX fins hui, l'empresa ha canviat molt.
Del taller del pare a la fàbrica d'Onda (Castelló)
Primer, Reyes Martí va transformar el xicotet taller del seu pare, que només abastia els municipis dels voltants, en una fàbrica que "s'adaptara al segle XXI". En 2007 va prendre la que segurament és la decisió clau de la supervivència d'aquesta xicoteta societat envoltada de grans empreses: fer espectacles amb el 100% de la producció pròpia, de la fàbrica d'Onda, i van engegar una línia d'investigació especialitzada en el color.
"Vam pensar que si féiem com tots, comprar material xinés i disparar-lo, no destacaríem. Així procurem que tots els nostres espectacles siguen diferents"
"Vam pensar que si féiem com tots, comprar material xinés i disparar-lo, no destacaríem. Així procurem que tots els nostres espectacles siguen diferents", assegura, i presumeix de ser l'única empresa pirotècnica que segueix aquesta filosofia. Tenint en compte els premis que han anat recol·lectant, la decisió ha estat tot un encert.
La desconfiança de la Guàrdia Civil, les exigències de la normativa i la crisi econòmica
Com a xicoteta empresa, Pirotècnia Martí ha hagut d'anar superant obstacles. Un dels primers, si ho podem dir així, és l'anècdota que conta la directora: en els seus inicis, fa més de cent anys, "els pirotècnics estaven molt perseguits per la Guàrdia Civil, hi havia molta desconfiança i al meu avi no el tractaven molt bé"; hui aquest tipus d'empreses continuen sent supervisades per la Intervenció d'Armes del cos espanyol, però ja d'una manera més normalitzada. Durant la Guerra Civil, la pólvora podia ser or, però Martí diu que la seua família va haver de deixar de treballar perquè la dels focs d'artifici "no es pot aplicar a les armes de guerra".
La pràcticament nul·la normativa de fa un segle també s'ha desenvolupat ràpidament, sobretot a partir dels anys 80. Durant eixa dècada l'empresa va instal·lar murs de seguretat en el taller i hui les mesures "són impressionants". "Et pots fer mal, però no poden ocórrer grans catàstrofes", assegura la pirotècnica.
L'últim entrebanc, ben recent, va ser la crisi econòmica, que va reduir la facturació anual a la meitat durant tres anys. Martí diu que van començar "la recuperació" en 2018, i té bones expectatives de cara a 2019. Al creixement econòmic han ajudat les exportacions, que van començar fa tres anys i augmenten a poc a poc (hui representen el 15% de les vendes). "Sóc novençana encara en exportació", admet. De moment ja han enviat material a França, Holanda, Regne Unit i Suècia. Explica que en Europa, si no importen pirotècnia de la Xina, han de comprar a Itàlia o Espanya, els estats que concentren la producció, tot i que "el concepte és molt diferent".
Un negoci familiar i molt estacional
Com es pot imaginar, l'activitat d'una pirotècnica, pel fet d'estar intrínsecament lligada a les festivitats, és molt estacional. Martí concentra els disparaments en Falles de València –"tirem la producció de cinc mesos", assegura- i en les festes patronals de l'estiu. Lamenta, però, que "els grans esdeveniments se'ls porten sempre els mateixos" i "no es dóna l'oportunitat a altres empreses perquè pensen que no seran capaços... però sí".
Pirotècnia Martí té només 7 treballadors en plantilla, a banda d'altre personal que dóna suport en ocasions puntuals. Per fer-se una idea, grans empreses del sector -com les també valencianes Caballer o Europlà-, poden arribar als 70 o 80 treballadors. La directora prefereix no donar xifres de facturació per la modèstia de l'empresa familiar, però diu que "espera" assolir el milió "en uns anys", quantitat que hui encara està "molt lluny".
Tot i això, la fidelització en les exportacions i la participació de Pirotècnia Martí pel litoral mediterrani i cantàbric durant l'estiu li dóna un feedback positiu. "Fora del País Valencià, els valencians estem molt ben valorats. Som cridaners i alegres, i impregnem eixe caràcter als nostres espectacles", subratlla.
"Els grans esdeveniments se'ls porten sempre els mateixos, no es dóna l'oportunitat a altres empreses perquè pensen que no seran capaços... però sí"
Una anècdota. Li crida l'atenció la diferent recepció dels focs artificials al territori valencià i al nord, especialment al País Basc. A la terreta la pirotècnia està ben present en totes les festes de manera complementària, mentre que els bascos li dediquen una consideració diferenciada. "En Vitòria em va sorprendre que aturaren la música i les atraccions de la fira quan vam disparar el segon tro d'avís. Es respecta molt, hi ha més afició a veure els espectacles pirotècnics en les tres capitals basques, s'ho han treballat", conta. A més, valora el pressupost que hi dediquen i permet que es puguen "lluir". "Al País Valencià no tens despeses addicionals de transport ni allotjament, però els pressupostos són molt reduïts, no pots fer gran cosa", sospira.
També valora positivament el tracte que donen als pirotècnics al País Basc, però també a Navarra o Catalunya (begudes, menjar, dutxes, espai per descansar...), enfront de les condicions que tenen, per exemple, en Falles, on "ara et deixen un vàter i una caseta", però res de cadires ni beguda fresca contra la calor. "Per tot arreu acaronen i cuiden molt els pirotècnics", agraeix. Paradoxalment, el País Valencià, bressol de la pirotècnia, ha d'aprendre en aquest sentit.