La pobresa, segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), es defineix com la condició humana que es caracteritza per la privació contínua o crònica dels recursos, la capacitat, les opcions, la seguretat i el poder necessaris per a poder gaudir d’un nivell de vida adequat i d’altres drets civils, culturals, econòmics, polítics i socials.
L’impacte de la COVID-19 en la pobresa es preveu devastador pel que fa a l’increment de la taxa de pobresa arreu del món. La crisi energètica, d’una banda, i la de l’habitatge, de l’altra, són dues de les diverses crisis que s’han generat o agreujat en el context de la pandèmia i que han repercutit directament en l’augment de dos tipus de pobresa: la pobresa energètica i la pobresa residencial.
La pobresa energètica (pobreza energètica, en castellà; pauvreté énergétique, en francès; energy poverty i fuel poverty, en anglès) és la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar els subministraments bàsics d’electricitat, aigua o gas del seu habitatge, o que destina una part elevada dels seus ingressos a pagar aquests subministraments. Aquesta dificultat es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (igual o superior als 18 ºC a l’hivern), i és per aquest motiu que, malauradament, el terme pobresa energètica es fa més visible en els mesos més freds de l’any.
Els factors principals que incideixen en la pobresa energètica són el nivell de renda de les famílies, l’eficiència energètica de l’habitatge i els preus de l’energia que, en els darrers mesos, han registrat un augment sense precedents.
Una altra situació de pobresa és la pobresa residencial (pobreza habitacional o pobreza residencial, en castellà; pauvreté due au logement, en francès; shelter poverty, en anglès), que designa la situació d’una persona o d’una família que tenen dificultats per a pagar l’habitatge, entenent que hi ha dificultats quan s'han de destinar més del 40% dels ingressos al pagament de l'habitatge i els subministraments bàsics.
En tot cas, malgrat que aquestes especificacions permeten fer visibles les diferents situacions, cal tenir present que tant la pobresa energètica com la pobresa residencial són situacions de pobresa que afecten moltes llars, de manera que el més important és identificar i resoldre les causes que motiven la pobresa. Justament, el primer dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que guien la implementació de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides per al desenvolupament sostenible, aprovada el 25 de setembre del 2015, és la fi de la pobresa. Caldrà fer-ne via si volem arribar-hi a temps!
Podeu consultar aquests termes al Cercaterm.