Amb l’arribada de l‘estiu sol arribar, també, el temps de vacances: temps per descansar i trencar el ritme quotidià, gaudir de la família i dels amics, llegir a la fresca, passar un dies arran de mar o a la muntanya, o volar lluny de casa per anar a veure món.
Si a l’hora de viatjar opteu per desplaçar-vos en avió, vaixell, tren o autobús, i allotjar-vos en algun establiment turístic, pot passar, especialment en el moment àlgid de la temporada d’estiu, que ensopegueu amb el temut overbooking, mot anglès amb què sovint s’anomena el que en català coneixem com a sobrereserva.
Fa referència a l’acció d'una empresa del sector turístic d'acceptar una reserva de places per a un allotjament, un viatge o una activitat superior al nombre de places realment disponibles, amb l'objectiu de cobrir possibles anul·lacions i no-presentacions i assegurar-se una ocupació plena.
El terme, semànticament transparent, està creat per composició, amb l’adjunció de la preposició sobre i el substantiu reserva, i calca el procés de creació de l’anglès overbooking (format per la preposició over ‘sobre’ i el substantiu booking ‘reserva’) tal com també es pot documentar en altres llengües properes (sobrecontratación, sobrerreserva o sobreventa en castellà; surréservation en francès).
Malauradament, no està a les nostres mans aturar aquesta estratègia comercial que causa tants maldecaps als qui ho pateixen. El que sí que podem evitar fàcilment és l’ús de l’anglicisme overbooking, perquè amb el mot català sobrereserva (i no *sobrerreserva) ens entenem millor, tot i que l’enuig provocat per la situació sigui el mateix.
Podeu consultar aquest i altres termes relacionats amb el turisme en aquestes tres infografies sobre la terminologia pròpia dels aeroports, dels allotjaments o del treball en el sector turístic.
I també podeu consultar aquesta terminologia en el Cercaterm. Bon estiu!