Aquest diumenge farà un any que un avís del servei d’emergències va capgirar el destí d’una de les grans sagues empresarials catalanes. A les 12:39 hores del 14 de desembre de 2024, els Mossos d’Esquadra rebien l’alerta: un home havia caigut d’una gran altura per un barranc de les Coves del Salnitre, a Collbató, en l’orografia abrupta del massís de Montserrat. La unitat de muntanya va rescatar el cos sense vida d’Isak Andic Ermay, fundador de Mango i propietari de la societat anònima unipersonal Punta Na.
I és aquest darrer nom, Punta Na, el que actua com una branca més dins l’estructura patrimonial de la família Andic. Domiciliada al primer pis del número 65 del Passeig de Gràcia, just al costat de la botiga Mango Teen inaugurada el juny de 2024, la societat agrupa les inversions immobiliàries de la família a Espanya, França, Turquia, la República Txeca i Grècia.
Per sobre d’aquesta, opera Punta Na Holding, la capçalera de l’entramat societari, que concentra el 95% de Mango, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil. El 5% restant de les accions de la multinacional està en mans del conseller delegat, Toni Ruiz, a qui Andic va cedir-li el percentatge de capital en reconeixement de la seva gestió.
La discreció que envolta Punta Na és tal que arran de la mort d’Isak Andic i la polèmica desencadenada al seu voltant, es va establir una segmentació de portaveus
La discreció que envolta Punta Na és tal que aquest diari ha hagut de contactar directament amb Mango per obtenir informació sobre la firma immobiliària. Des del departament de comunicació de la casa de moda catalana han explicat que, arran de la mort d’Isak Andic i la polèmica desencadenada al seu voltant, es va establir una segmentació de portaveus: uns es dediquen a gestionar les consultes de mitjans sobre la marca tèxtil, i els altres al vessant immobiliari.
En aquest darrer cas, la gestió recau en l'equip de la mateixa agència barcelonina, que és qui centralitza les consultes relatives al hòlding patrimonial i les seves branques. La interlocució, però, no ha pogut anar més enllà i ha quedat limitada a preguntes sense resposta, com ara la tipologia d’actius que mouen o l’abast de les seves inversions. Sí que s’ha reconegut, en canvi, que bona part d'aquestes es destinen principalment a botigues físiques de Mango.
Guanys de 62 milions, destinats a compensar pèrdues
Fundada el 1990, els comptes consultats declaren com a activitat principal la compra d'actius i locals per destinar-los al lloguer o a la venda, així com la participació en altres empreses. La societat patrimonial opera avui amb una plantilla de disset treballadors -deu homes i set dones- dedicada a la gestió d’immobles i inversions. El balanç de 2024 reflecteix un benefici net de 62 milions d’euros, que s’ha destinat íntegrament a compensar les pèrdues acumulades en exercicis anteriors. L’origen d’aquests números vermells es remunta a la pandèmia, quan Punta Na va reduir un 38% la seva xifra de negoci i va tancar el 2020 amb un resultat negatiu d’1,4 milions, segons va publicar El País.
Tanmateix, els beneficis provenen sobretot pel resultat financer, que ha multiplicat per set la seva aportació respecte a l’any anterior. Les ràtios corroboren el sanejament: el fons de maniobra s’ha disparat fins als 53,7 milions -amb una ràtio de 2,38-, la liquiditat immediata ha passat de 0,31 el 2023 a 3,22 el 2024, i l’endeutament s’ha reduït lleugerament, uns 0,07 punts. A més, els valors mobiliaris estan valorats en 337 milions d’euros, mentre que el patrimoni net s’ha enfilat fins als 507 milions, en comparació amb els 445 milions de l’any anterior.
El patrimoni net de Punta Na s'enfila fins als 507 milions d'euros, en comparació amb els 445 de l'any anterior
D'altra banda, val a dir que la governança recau en un consell d’administració format per quatre membres, els tres germans Andic i un quart conseller del qual no se n'ha fet pública la identitat. A més, la informació financera de Punta Na està avalada per la figura d’un auditor, que ha emès un informe per tal de certificar que els comptes anuals recullen amb veracitat la situació financera i patrimonial de l'empresa. Aquesta validació aporta transparència formal a una societat que, malgrat la seva discreció, concentra operacions de gran abast i actius estratègics.
El repartiment del pastís
La gestió hermètica de Punta Na va precipitar, amb la mort del fundador, un relleu immediat. Els seus fills, Jonathan, Judith i Sarah Andic van assumir la propietat a parts iguals i el canvi es va formalitzar en qüestió de dies. El Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME) va publicar el 19 de desembre de 2024 els nous càrrecs: Jonathan passava a presidir Punta Na Holding, mentre que la Judith i la Sarah entraven als consells de les patrimonials.
Alhora, els tres germans van impulsar un nou entramat societari destinat a la gestió de valors mobiliaris. Tal com recull Forbes, el juliol Jonathan va crear Black Indigo AR Corporation, Sarah va fundar Kiwi AR Corporation i Judith va registrar Pitaya AR Holdings. Amb un capital social de 1.187 milions d’euros, molt superior als 100.000 euros de les anteriors, totes tres comparteixen seu al número 65 del Passeig de Gràcia, epicentre històric de la família Andic.
La nova arquitectura societària es reflecteix en l’organigrama familiar: Jonathan presideix Punta Na Holding i Mango MNG Holding, a més de ser vicepresident de la multinacional; Sarah exerceix de vicepresidenta de MNG Mango Holding, secretària de Punta Na Holding i presidenta de Punta Na SA; i Judith figura com a vicepresidenta de MNG Mango Holding, consellera de Punta Na Holding i vocal a Punta Na SA.
Els tres germans van impulsar un nou entramat societari destinat a la gestió de valors mobiliaris, amb un capital social de 1.187 milions d’euros, molt superior als 100.000 euros de les anteriors
La configuració s’ha reforçat amb la decisió de la junta d’accionistes de Punto Fa, la societat que aglutina Mango, de transformar-se en anònima el juny d'aquest mateix any. El moviment dota l’empresa d’una estructura més pròpia de les grans corporacions, amb accions transmissibles i major flexibilitat de governança, tot i que la companyia ha descartat de moment la seva sortida a borsa.
Des d’aleshores, els tres germans han protagonitzat operacions de gran abast en el vessant patrimonial. Aquest estiu van tancar la recompra del centre logístic de Mango a Lliçà d’Amunt -que era propietat de Brookfield-, per uns 170 milions d’euros, i anteriorment havien adquirit per 60 milions el local de la firma italiana Prada al Passeig de Gràcia. Ambdues compres enforteixen la posició familiar sobre els immobles estratègics i garanteixen continuïtat al model patrimonial.
En definitiva, el laberint societari dels Andic situa Punta Na com una pedra que no es mostra, però que sosté part de l’edifici. Rere els balanços i els consells d’administració, la societat és també la joia immobiliària que brilla dins el diamant multimilionari de la família, que situa el seu fundador en el rànquing dels multimilionaris més rics de Catalunya. Malgrat la seva opacitat, Punta Na és una mostra de l'essència d’un llegat que s’estén més enllà de Mango i l'ombra de la mort del fundador.