La pandèmia de la covid-19 va empènyer persones, empreses i sectors sencers a reinventar-se per continuar avançant. En aquest context, el matrimoni format per Joel Dorado i Montse Ramos va detectar una oportunitat en un espai de 850 metres quadrats situat al sud de Rubí, dins d’un polígon industrial allunyat del nucli urbà.
Van apostar per un coworking industrial, un model encara poc habitual al nostre entorn però consolidat en països com els Estats Units o els Països Baixos. “Volíem crear un espai on autònoms, empreses i particulars poguessin desenvolupar feines per a les quals no tenien lloc, ja fos perquè s’havien quedat sense taller propi o perquè no disposaven del múscul econòmic necessari per obrir-ne un”, explica Ramos a VIA Empresa.
Ramos: “Oferim el lloguer d’espais totalment equipats amb la maquinària necessària perquè cada professional pugui desenvolupar el seu ofici”
Dorado, vinculat al sector de la construcció, i Ramos, especialitzada en esdeveniments corporatius, van impulsar The CoMAKING Space amb una idea tan simple com innovadora: portar el coworking al món industrial. “Oferim el lloguer d’espais totalment equipats amb la maquinària necessària perquè cada professional pugui desenvolupar el seu ofici”, detalla Ramos. El projecte s’articula al voltant de quatre àrees clau: mecànica, soldadura, pintura i fusteria. “Si el model ja funcionava en oficines, per què no aplicar-lo a la indústria?”, es pregunta.
El primer coworking industrial de l’Estat pren forma a Rubí
D’aquesta idea inicial en va néixer també un propòsit clar: esdevenir el primer coworking industrial de l’Estat, “un espai dissenyat perquè les persones tornin a pensar en si mateixes, en allò que fan, i despertin la seva creativitat”, afegeix la cofundadora.
Així va prendre forma The CoMAKING Space: una nau de dues plantes amb un total de 850 metres quadrats, organitzada en diferents zones dedicades a la mecànica, la soldadura, la pintura i la fusteria, totes completament equipades i estratègicament situades entre Barcelona i el Vallès. A més, el centre facilita la logística dels seus usuaris. Per exemple, si un fuster necessita rebre material, el proveïdor pot enviar-lo directament a l’espai, on l’equip s’encarrega de recepcionar-lo i traslladar-lo amb maquinària adequada fins a la zona de treball corresponent.
L’espai comercialitza aproximadament 1.500 hores al mes, amb un preu mitjà d’entre 15 i 20 euros per hora
Actualment, The CoMAKING Space rep una mitjana de 400 persones al mes, amb perfils molt diversos, des de joves emprenedors fins a professionals amb experiència que compaginen diverses activitats. Per donar resposta a aquestes necessitats, l’espai ofereix tres modalitats de subscripció: una tarifa bàsica de 15 euros mensuals, la Pro LT per 25 euros al mes i la Pro, més completa, per 150 euros mensuals. Pel que fa a l’activitat, l’espai comercialitza aproximadament 1.500 hores al mes, amb un preu mitjà d’entre 15 i 20 euros per hora.
Més enllà del coworking: tallers, formacions i team building
A més del lloguer d’espais de mecànica, soldadura, pintura i fusteria, el projecte ha anat evolucionant a partir de les necessitats dels usuaris. Tal com explica Ramos, "moltes de les millores han sorgit directament d’escoltar les persones que utilitzen l’espai".
En aquest sentit, la cofundadora destaca que la zona de soldadura s’ha ampliat: "Hem duplicat la capacitat de taules i hem incorporat nous workshops”. Entre aquestes activitats, sobresurt especialment el taller de ganivets, que ha tingut una gran acollida. “Hi ha molta gent fan de Forjado a Fuego i vam detectar que hi havia un fanatisme real. Vam decidir dissenyar aquesta experiència i estem molt contents perquè cada dissabte omplim i la gent en surt encantada”, explica.
Paral·lelament, Ramos i Dorado han impulsat un ampli ventall d’esdeveniments que complementen l’activitat principal de l’espai, com ara tallers familiars, formacions especialitzades, activitats de team building per a empreses i esdeveniments corporatius, etc.
El punt d'inflexió: créixer cap a Madrid i València o quedar-se a Rubí
Per tirar endavant el projecte, la companyia s’ha autofinançat amb una inversió aproximada d’un milió d’euros. Actualment, l’empresa factura entre 150.000 i 200.000 euros anuals. Tal com explica Ramos, els inicis no van ser fàcils: “Quan vam posar en marxa el projecte sabíem que necessitaríem uns anys per consolidar-nos, i el primer i el segon any no van ser tan bons”.
Actualment, l’empresa factura entre 150.000 i 200.000 euros anuals
Quan se’ls demana mirar més enllà, la cofundadora es mostra prudent i amb els peus a terra. Reconeix que aquest any serà clau per definir el futur del projecte i que hauran de prendre una decisió important: créixer o consolidar-se. Es plantegen si “embarcar-se” en l’expansió del negoci i replicar el model en ciutats com Madrid o València, on creuen que hi ha una demanda real per aquest tipus de serveis, o bé “aparcar la barca” i mantenir l’activitat actual. Tal com apunta, també hi pesa un factor personal: “Ja tenim una edat i hem de prendre una decisió aviat”.