03
de Desembre
de
2015 - 05:30
Podia David vèncer a Goliat? Sembla que sí. El 2014, la Generalitat de Catalunya va adjudicar 7.333 contractes públics i en un 68% dels casos aquests van caure en mans de pimes. En total, hi va haver 2.743 adjudicataris de la Generalitat i en un 73% dels casos eren pimes les que es van endur el contracte. Les grans empreses, el Goliat de la nostra economia, van aconseguir el 12% dels contractes públics. Amb aquest retrat, les xifres s'aproximen a poc a poc a la realitat del nostre país, en la que les pimes representen el 99% del teixit empresarial català.
"És innovador que s'utilitzi la contractació pública per dinamitzar el teixit empresarial, és una mesura per ajudar el nostre teixit i pal·liar els efectes de la crisi", declara Teresa Pitarch, qui dirigeix l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, un òrgan dependent de Presidència de la Generalitat que té per objectiu impulsar la participació de les pimes en l'accés als contractes públics. Creada en 2011 com una decisió estratègica del Govern català, l'Oficina ha canviat alguns matisos, petits apunts, per facilitar que 'David i Goliat' puguin competir en igualtat de condicions en temps en els quals el sector privat ho ha passat francament mal. "No calia crear noves empreses durant aquests anys, però sí mantenir les que tenim, i això implica poder obtenir contractes públics que, encara que a vegades es tardi a cobrar-los, els permet resistir davant la crisi", reconeix Pitarch.
Des del sector empresarial s'ha vist amb molt bons ulls la iniciativa, tal com explica Joan Vilar, president de l'Associació Catalana d'Executius, Directius i Empresaris (ACEDE) i de l'Associació Espanyola per a la Competitivitat de les Pimes (AECPYMES). "Creiem que hi ha un abans i un després des de la creació de l'Oficina. Primer, perquè és una oficina que ha donat més transparència als processos de contractació i en segon lloc, perquè per primer cop en Catalunya s'ha vist un suport a les petites i mitjanes empreses en matèria de contractació pública".
Segons Vilar, aquesta creació respon a una reivindicació provinent des del mateix món empresarial. "Abans que el president Mas estigués al Govern, quan era a l'oposició, ja el vam intentar convèncer perquè crees algun organisme dins de la Generalitat per fer algun seguiment de tots els concursos públics. Per tant, estem més que satisfets", recorda. També Moisès Bonal, responsable d'Estudis i Polítiques Sectorials de Pimec, declara que era una reivindicació des de sempre. "No s'havia aconseguit mai que es contés quina part de la contractació pública assolien les pimes i quina part les grans empreses, ho havíem demanat reiteradament i fins que no va arribar aquesta oficina no es contava".
Facilitar la competició
Exemple d'aquest suport són els petits canvis que s'han introduït, com la divisió dels contractes en lots. "Si treus a concurs la neteja de tot el departament de Presidència, probablement es presentaran una empresa gran o una multinacional, però si divideixes en lots els diferents edificis, la petita i mitjana empresa hi pot accedir, té més possibilitats. És una mesura simple que no s'havia impulsat mai", explica Pitarch. En aquest sentit, i segons explica el responsable d'Estudis i Polítiques Sectorials de Pimec, "la directiva europea fa "molt d'èmfasi" en què els contractes es puguin dividir en lots més petits, però la normativa estatal no va en aquest sentit. "Això dificulta, perquè com més gran és el lot, més exigència financera requereix i més empreses queden excloses", recorda.
Una altra mesura ha estat la publicació d'alertes de futures licitacions (un avís a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública) perquè les empreses estiguin a l'aguait amb la documentació requerida. "Les pimes no tenen un gabinet jurídic especialitzat a preparar concursos i necessiten el seu temps per preparar una oferta i donar-los el temps suficient. Això no costa molt", afegeix Pitarch.
Les pimes de Barcelona i Madrid surten guanyant
Amb els resultats –"s'han fet més notables pels efectes de l'economia", apunta- estan satisfets, ja que el percentatge del nombre d'adjudicacions a les pimes s'ha incrementat dos punts percentuals de 2013 a 2014, és a dir, surten guanyant en les competicions públiques. I és que tot i que els processos de la contractació "segueixen sent com sempre", matisa Vilar, l'empresari apunta que "abans, el 80% dels concursos públics els guanyaven les grans empreses, i des que hi ha aquesta oficina a Catalunya els concursos estan molt més equitatius".
Un exemple és el de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya qui recentment ha tret a licitació el seu servei de manteniment d'aplicacions informàtiques de gestió. Qui guanyarà, una pime o una gran empresa, es coneixerà el pròxim 25 de febrer en un acte en què s'obrirà el sobre amb el resultat d'aquest contracte per valor estimat de 537.500 euros i d'un any de durada.
Empreses de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida es poden presentar al concurs, però també madrilenyes, valencianes o andaluses. De fet, l'estadística de 2014 que manega la Generalitat de Catalunya revela que els contractes d'imports superiors als 100 milions d'euros els han aconseguit pimes que tenen la seva seu social a Barcelona i Madrid, principalment, seguides, això si, pels altres tres territoris catalans, per les que s'assenten a Saragossa, València i Sevilla... i així fins a vora una trentena de províncies diferents.
En total, l'import de les adjudicacions de l'any 2014 va ser de 1.603 milions d'euros, dels quals el 55,1% va recaure en les pimes i el 35,9% en empreses grans. Bonal reacciona a aquestes xifres apuntant que, tenint en compte que les pimes són el 99,9% de les empreses, "aquest indicador encara pot millorar. Hi ha encara una mica de distància entre la riquesa generada i la contractació pública obtinguda".
Els més valuosos, per a les grans empreses de Madrid
Pel que fa a les empreses grans, els contractes que superen els 100 milions d'euros han anat a parar a mans de companyies de Madrid en un 58% dels casos. Quant a les grans empreses de Barcelona, aquestes han aconseguit el 35% dels contractes de més alt import. Per la seva part, les de Girona, com també les grans firmes de les Illes Balears, amb contractes públics de fins a 15 milions d'euros i les grans empreses amb seu social a Tarragona s'han fet amb contractes de fins a 5 milions d'euros.
Què passa amb la morositat?
Si parlem de contractes públics, és inevitable parlar de morositat. Aquests dies el sector sociosanitari, farmacèutic i de la dependència denunciava impagaments per part de les administracions per valor de 2.000 milions d'euros en un acte conjunt celebrat a la seu de Pimec a Barcelona. En resposta a aquesta situació, Teresa Pitarch assegura que "lamentablement és un tema derivat de la crisi però també de situacions polítiques, com la situació que té Catalunya en aquests moments". Una reflexió que comparteix Joan Vilar qui considera que la Generalitat està incomplint la Llei de Morositat perquè no té els diners que han d'arribar de Madrid per pagar els seus proveïdors. "És una angoixa molt gran per a totes les empreses que estan prestant serveis per la Generalitat de Catalunya", apunta en relació a la tensa polèmica entre el ministre Cristóbal Montoro i el president català Artur Mas pel que fa al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i que, parcialment, s'ha cobrat aquest últim divendres.
Però, l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública està treballant per impulsar que, en el cas dels subcontractistes, aquests puguin cobrar en el moment que cobra el contractista principal, ja que a vegades cobra el primer però el segon no, o el segon no cobra fins que l'altre ho decideix. De la mateixa manera, Bonal al·ludeix a la directiva europea. "Aquesta sí que preveu que els Estats que ho vulguin, puguin fer que l'Administració pública pagui directament al seu contractista", però recorda que això en l'ordenament jurídic públic no es contempla", manté. Per la seva banda, Pitarch apunta que "estem mirant la manera en què es pugui establir amb un termini. És una mesura que haurem d'impulsar com més abans, millor", es compromet.
Activar ara
"És innovador que s'utilitzi la contractació pública per dinamitzar el teixit empresarial, és una mesura per ajudar el nostre teixit i pal·liar els efectes de la crisi", declara Teresa Pitarch, qui dirigeix l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, un òrgan dependent de Presidència de la Generalitat que té per objectiu impulsar la participació de les pimes en l'accés als contractes públics. Creada en 2011 com una decisió estratègica del Govern català, l'Oficina ha canviat alguns matisos, petits apunts, per facilitar que 'David i Goliat' puguin competir en igualtat de condicions en temps en els quals el sector privat ho ha passat francament mal. "No calia crear noves empreses durant aquests anys, però sí mantenir les que tenim, i això implica poder obtenir contractes públics que, encara que a vegades es tardi a cobrar-los, els permet resistir davant la crisi", reconeix Pitarch.
Des del sector empresarial s'ha vist amb molt bons ulls la iniciativa, tal com explica Joan Vilar, president de l'Associació Catalana d'Executius, Directius i Empresaris (ACEDE) i de l'Associació Espanyola per a la Competitivitat de les Pimes (AECPYMES). "Creiem que hi ha un abans i un després des de la creació de l'Oficina. Primer, perquè és una oficina que ha donat més transparència als processos de contractació i en segon lloc, perquè per primer cop en Catalunya s'ha vist un suport a les petites i mitjanes empreses en matèria de contractació pública".
Segons Vilar, aquesta creació respon a una reivindicació provinent des del mateix món empresarial. "Abans que el president Mas estigués al Govern, quan era a l'oposició, ja el vam intentar convèncer perquè crees algun organisme dins de la Generalitat per fer algun seguiment de tots els concursos públics. Per tant, estem més que satisfets", recorda. També Moisès Bonal, responsable d'Estudis i Polítiques Sectorials de Pimec, declara que era una reivindicació des de sempre. "No s'havia aconseguit mai que es contés quina part de la contractació pública assolien les pimes i quina part les grans empreses, ho havíem demanat reiteradament i fins que no va arribar aquesta oficina no es contava".
Facilitar la competició
Exemple d'aquest suport són els petits canvis que s'han introduït, com la divisió dels contractes en lots. "Si treus a concurs la neteja de tot el departament de Presidència, probablement es presentaran una empresa gran o una multinacional, però si divideixes en lots els diferents edificis, la petita i mitjana empresa hi pot accedir, té més possibilitats. És una mesura simple que no s'havia impulsat mai", explica Pitarch. En aquest sentit, i segons explica el responsable d'Estudis i Polítiques Sectorials de Pimec, "la directiva europea fa "molt d'èmfasi" en què els contractes es puguin dividir en lots més petits, però la normativa estatal no va en aquest sentit. "Això dificulta, perquè com més gran és el lot, més exigència financera requereix i més empreses queden excloses", recorda.
Una altra mesura ha estat la publicació d'alertes de futures licitacions (un avís a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública) perquè les empreses estiguin a l'aguait amb la documentació requerida. "Les pimes no tenen un gabinet jurídic especialitzat a preparar concursos i necessiten el seu temps per preparar una oferta i donar-los el temps suficient. Això no costa molt", afegeix Pitarch.
Les pimes de Barcelona i Madrid surten guanyant
Amb els resultats –"s'han fet més notables pels efectes de l'economia", apunta- estan satisfets, ja que el percentatge del nombre d'adjudicacions a les pimes s'ha incrementat dos punts percentuals de 2013 a 2014, és a dir, surten guanyant en les competicions públiques. I és que tot i que els processos de la contractació "segueixen sent com sempre", matisa Vilar, l'empresari apunta que "abans, el 80% dels concursos públics els guanyaven les grans empreses, i des que hi ha aquesta oficina a Catalunya els concursos estan molt més equitatius".
Un exemple és el de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya qui recentment ha tret a licitació el seu servei de manteniment d'aplicacions informàtiques de gestió. Qui guanyarà, una pime o una gran empresa, es coneixerà el pròxim 25 de febrer en un acte en què s'obrirà el sobre amb el resultat d'aquest contracte per valor estimat de 537.500 euros i d'un any de durada.
Empreses de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida es poden presentar al concurs, però també madrilenyes, valencianes o andaluses. De fet, l'estadística de 2014 que manega la Generalitat de Catalunya revela que els contractes d'imports superiors als 100 milions d'euros els han aconseguit pimes que tenen la seva seu social a Barcelona i Madrid, principalment, seguides, això si, pels altres tres territoris catalans, per les que s'assenten a Saragossa, València i Sevilla... i així fins a vora una trentena de províncies diferents.
En total, l'import de les adjudicacions de l'any 2014 va ser de 1.603 milions d'euros, dels quals el 55,1% va recaure en les pimes i el 35,9% en empreses grans. Bonal reacciona a aquestes xifres apuntant que, tenint en compte que les pimes són el 99,9% de les empreses, "aquest indicador encara pot millorar. Hi ha encara una mica de distància entre la riquesa generada i la contractació pública obtinguda".
Els més valuosos, per a les grans empreses de Madrid
Pel que fa a les empreses grans, els contractes que superen els 100 milions d'euros han anat a parar a mans de companyies de Madrid en un 58% dels casos. Quant a les grans empreses de Barcelona, aquestes han aconseguit el 35% dels contractes de més alt import. Per la seva part, les de Girona, com també les grans firmes de les Illes Balears, amb contractes públics de fins a 15 milions d'euros i les grans empreses amb seu social a Tarragona s'han fet amb contractes de fins a 5 milions d'euros.
Què passa amb la morositat?
Si parlem de contractes públics, és inevitable parlar de morositat. Aquests dies el sector sociosanitari, farmacèutic i de la dependència denunciava impagaments per part de les administracions per valor de 2.000 milions d'euros en un acte conjunt celebrat a la seu de Pimec a Barcelona. En resposta a aquesta situació, Teresa Pitarch assegura que "lamentablement és un tema derivat de la crisi però també de situacions polítiques, com la situació que té Catalunya en aquests moments". Una reflexió que comparteix Joan Vilar qui considera que la Generalitat està incomplint la Llei de Morositat perquè no té els diners que han d'arribar de Madrid per pagar els seus proveïdors. "És una angoixa molt gran per a totes les empreses que estan prestant serveis per la Generalitat de Catalunya", apunta en relació a la tensa polèmica entre el ministre Cristóbal Montoro i el president català Artur Mas pel que fa al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i que, parcialment, s'ha cobrat aquest últim divendres.
Però, l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública està treballant per impulsar que, en el cas dels subcontractistes, aquests puguin cobrar en el moment que cobra el contractista principal, ja que a vegades cobra el primer però el segon no, o el segon no cobra fins que l'altre ho decideix. De la mateixa manera, Bonal al·ludeix a la directiva europea. "Aquesta sí que preveu que els Estats que ho vulguin, puguin fer que l'Administració pública pagui directament al seu contractista", però recorda que això en l'ordenament jurídic públic no es contempla", manté. Per la seva banda, Pitarch apunta que "estem mirant la manera en què es pugui establir amb un termini. És una mesura que haurem d'impulsar com més abans, millor", es compromet.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat