Un escenari industrial, cent places ocupades, murmuri i expectació, un llibre a les mans i una pregunta a l’aire. Com competeix Catalunya en el món actual? Aquest dijous, al DFactory Barcelona, VIA Empresa ha posat l’interrogant al centre amb la presentació del seu tercer llibre: Quan l’empresa catalana mira al món. L’obra és el resultat d’un treball coral que radiografia la internacionalització des de múltiples flancs: casos d’èxit, context geopolític, entrevistes amb experts, veus institucionals, i una selecció d’opinions que en completen la mirada. És, alhora, una manera de mostrar com la nova etapa del diari ha recollit i consolidat un projecte encetat en l'anterior, però amb l’ànima de VIA Empresa intacta.
"Volem ser referents sigui quin sigui el format, de la mateixa manera que l'empresa i l'economia catalanes viuen la seva pròpia revolució”, ha sentenciat d’entrada Carlos Rojas, adjunt a direcció, qui ha obert l’acte i no ha dubtat a convidar a pujar a l’escenari a David Lombrana, cap de redacció i responsable del projecte. Reincorporat a l’equip aquest mes d’agost, Lombrana s’ha capbussat de ple en el llibre: “Tornar al diari i assumir aquest projecte ha estat tot un repte”, ha reconegut. El títol, ha explicat, vol capturar l’esperit i l’actualitat del moment: empreses que s’expandeixen enmig d’un escenari global complex, marcat per tensions, canvis i oportunitats.
Grau: “Volem arribar a una audiència que valori la qualitat per damunt de la quantitat; que entengui que llegir 'VIA Empresa' és, cada dia, una manera d’informar-se i de créixer”
Les paraules de Rojas i Lombrana han trobat continuïtat en la veu de Ramon Grau, president de Totmedia i editor de VIA Empresa, qui ha mirat més enllà de l’actualitat immediata per reivindicar l’essència del projecte: “Som un mitjà digital que defensa el valor del paper”, ha dit amb convicció. “Ens agrada fer valdre allò que molts donen per mort. La lectura reposada és la que ens ajuda a créixer com a empresaris i com a persones”. Amb més d’una dècada de vida, el diari continua fidel a la seva aposta per la profunditat i la reflexió. “Volem arribar a una audiència que valori la qualitat per damunt de la quantitat; que entengui que llegir VIA Empresa és, cada dia, una manera d’informar-se i de créixer”, ha conclòs Grau.
Una reivindicació compartida que també ha recollit amb entusiasme Jose Maria Santos, responsable d'institucions de l'Arc Mediterrani d'Ibercaja: "El llibre d'avui ens presenta un conjunt de projectes catalans que han triomfat a l'ecosistema mundial. Són el far del camí per a altres empreses que aspiren a competir en aquests mercats", ha destacat en la seva intervenció.
La Catalunya que mira enfora: ha mort el globalisme?
Un cop feta la introducció, la trobada s'ha endinsat en un diàleg obert sobre el paper del teixit empresarial català en el món. El comerç internacional ha estat el gran motor de l’economia mundial aquest 2025. De fet, la fórmula “comerç” i “relacions internacionals” acostuma a fer-nos pensar en un nom propi, però la taula rodona que ha articulat el debat central del llibre ha demostrat que hi ha molta més vida a extramurs de la Casa Blanca.
Amb aquesta premissa s’ha donat pas a la taula rodona -moderada per Rojas-. Quatre veus autoritzades i grans col·laboradors de la casa -Oriol Amat, catedràtic de la UPF - Barcelona School of Management; Cristina Serradell, directora de la unitat de negoci internacional d'Acció; Jordi Arrufí, director del programa Talent Digital de la Mobile World Capital; i Jaume Puig, director general de GVC Gaesco Gestión- han desgranat les claus de la internacionalització, la projecció exterior i els nous mercats. No hi ha hagut respostes fàcils, però sí una bona dosi d’anàlisi i reflexió.
Una Serradell contundent ha encetat el meló per destacar la fortalesa de les empreses a Catalunya: “Les empreses catalanes ho estan fent molt bé. Aquest arrabassament global ens ha agafat en un bon moment. Des de la crisi financera, la internacionalització s’ha consolidat com una necessitat", ha explicat. "Som un país petit, i si volem créixer, hem d’estar connectats al món”, ha afegit. Amat ha recollit el guant per rebaixar el pessimisme i relativitzar els titulars catastrofistes sobre la mort del globalisme: “No hi ha més incertesa que l'any 2008 o la pandèmia. El tauler es mou, sí, però la globalització no va enrere, simplement canvia d’actors, de blocs i d’aliances”, ha assegurat.
Amat: "No hi ha més incertesa que l'any 2008 o la pandèmia. El tauler es mou, sí, però la globalització no va enrere, simplement canvia d’actors, de blocs i d’aliances”
Puig hi ha afegit perspectiva econòmica: “L’amenaça d’una guerra aranzelària no s’ha traduït en una guerra real. L’impacte sobre el creixement econòmic és ínfim. Les economies avançades continuen creixent entorn del 3%. El món es reconfigura, però no s’atura”. I des del vessant tecnològic, Arrufí ha subratllat la fortalesa de Barcelona com a pol d’innovació: “Som el principal hub tecnològic del sud d’Europa, és una realitat que el Mobile World Congress (MWC) ha situat la ciutat al mapa, però encara ens queda camí per consolidar-nos perquè som més importadors que exportadors”, ha reconegut.
La projecció exterior: oportunitat i identitat
Un cop analitzat el context global, el debat ha girat cap a la projecció de Catalunya al món. “Fora, la imatge de Barcelona és potentíssima”, ha assegurat Puig. “Hi ha empreses catalanes petites que cotitzen a borsa i que són referents europeus, especialment en àmbits com la ciberseguretat”, ha destacat. En paral·lel, Serradell ha volgut donar valor a la tasca d’Acció per ajudar les empreses que decideixen fer el salt internacional: “L’any passat, 46 empreses catalanes van obrir filials a l’estranger, un 44% més que l’any anterior. Nosaltres les acompanyem, busquem socis locals i projectem Catalunya com un territori atractiu per invertir-hi”. Tot i això, ha reconegut: “Ens coneixen molt pel turisme, però no tant per la indústria o la tecnologia. Tenim un teixit ric i diversificat, ple de pimes que innoven, i aquest és el nostre millor actiu”.
Arrufí: "Durant la setmana del MWC es generen 500 milions d’euros de facturació només per tot el que implica organitzar el congrés"
Però si parlem de potenciar la nostra imatge i de connectar amb l’exterior, una de les grans oportunitats que tenen les empreses són els grans congressos, i aquí Arrufí hi ha tingut molt a dir: “Durant la setmana del MWC es generen 500 milions d’euros de facturació només per tot el que implica organitzar el congrés, sense comptar el negoci directe que es tanca gràcies a la presència global. Aquest tipus d'esdeveniments -ha subratllat- amplifiquen el llegat tecnològic i empresarial del territori".
Nous mercats: l’Índia, el Japó i l’Orient a l'horitzó
Amb la projecció internacional com a palanca, el debat ha virat cap als nous mercats. En aquest cas, totes les mirades s'han posat en l’Índia. "Al llibre, Alicia García-Herrero, experta en Àsia-Pacífic, la defineix com la “segona onada” de l’offshoring que abans va capitalitzar la Xina", ha contextualitzat Rojas. Acte seguit, Arrufí s'ha mostrat d'acord amb la definició: "L’Índia s’ha conegut sempre com la software factory del món. Silicon Valley i Europa hi encarreguen els seus productes digitals", ha assenyalat. Puig ha volgut apuntar cap al Japó i altres mercats orientals com a focus d’inversió estratègica. El gran atractiu? "La consolidació d’una classe mitjana que transforma el consum i l’economia. A més, el creixement d’infraestructures a l’Índia i el dinamisme de països com Vietnam, Indonèsia i Filipines dibuixen un escenari d’alt potencial", ha reconegut.
Puig: "L’amenaça d’una guerra aranzelària no s’ha traduït en una guerra real. L’impacte sobre el creixement econòmic és ínfim"
Ara bé, expandir-se no implica necessàriament replicar models o fer copy-paste a tots els països, tal com assenyala al llibre l'entrevista a Judith Viader, CEO de Frit Ravich. Cada regió i cada país té les seves particularitats. En aquest sentit, Amat ha volgut recuperar una frase d'un anunci que resumeix l’essència de l’èxit global: The art of being local worldwide, és a dir, l’art de ser local arreu del món. Des d’Acció, Serradell ha reforçat la idea amb dades d'anàlisi constant dels mercats per ajudar les empreses a prioritzar i comparar on exporten els competidors europeus per detectar els països amb més recorregut. Àsia continua sent un mapa ple d’oportunitats, "però encara hi ha marge de millora", ha conclòs.
Trump, els EUA i el nou ordre mundial
En plena redefinició del mercat internacional, el quart bloc ha girat entorn la figura que continua sent un referent indiscutible, encara que la seva presència no serà eterna. Amat ha recordat que, més enllà de les mesures immediates, cal pensar a llarg termini: “Trump no hi serà sempre. La internacionalització s’ha de plantejar a llarg termini, adaptant estratègies sense dependre només del que passi als Estats Units", ha sentenciat.
Amat: “Trump no hi serà sempre. La internacionalització s’ha de plantejar a llarg termini, adaptant estratègies sense dependre només del que passi als Estats Units"
Serradell ha aportat perspectiva econòmica. "La pandèmia i la interdependència han posat en relleu vulnerabilitats. Ara, les empreses busquen produir localment i diversificar els socis comercials, modificant la percepció que el comerç és una suma de si tu guanyes, jo perdo”, ha subratllat. El focus en la dependència americana en innovació i patents l'ha posat Arrufí: “Catalunya compta amb 160 centres tecnològics globals, la majoria vinculats als Estats Units. Aquesta realitat obliga a reforçar la infraestructura estratègica pròpia, amb iniciatives com la creació de xips europeus i serveis de núvol.” Tot i així, ha remarcat, convé mantenir bones relacions amb la Xina. “Hi ha dependència en infraestructures i xips, però també una oportunitat de cooperació. Catalunya és el territori que més spin-off genera a l’any, ha recordat.
Finalment, Puig ha analitzat la temporalitat de les decisions polítiques. Segons el col·laborador, el segon mandat de Trump mostra un patró clar: la influència decreixent a partir de la meitat del mandat. "Històricament, als dos anys del segon mandat, la influència del president americà cau en picat", ha recalcat amb contundència.
Empresa, empresa i empresa
Ben arribats a la cloenda de l'acte, val a dir que enmig d’un escenari global convuls, VIA Empresa ha volgut posar -un cop més- l’empresa catalana al centre del debat i reivindicar la internacionalització com a motor de país. El volum inclou tota mena de continguts i formats "molt arrelats al diari, molt nostres": deu casos d'èxit, entrevistes amb figures clau de la geopolítica i l’empresa catalana, setze columnes d’opinió i sis tribunes d’entitats que aporten mirada, criteri i compromís.
L’equip de redacció ja pensa en la quarta edició, fidel a una idea que no canvia, i el seu ideari, avui més que mai, es manté intacte: empresa, empresa i empresa.
És, en definitiva, un projecte editorial que ha traçat una cartografia clara: Catalunya no s’aïlla, s’expandeix. I tampoc espera, competeix. El llibre consolida una etapa, però no la tanca. L’equip de redacció ja pensa en la quarta edició, fidel a una idea que no canvia, i el seu ideari, avui més que mai, es manté intacte: empresa, empresa i empresa.
Compra aquí el llibre Quan l'empresa catalana mira al món de VIA Empresa.