"És evident que en situació de crisi els salaris sempre baixen", assegura JordiCosta, professor d'EADA expert en relacions laborals. Ho ha patit tota la societat, i els directius empresarials no en van ser una excepció. Ara bé, la bretxa salarial entre els treballadors i els directius ha anat creixent progressivament en els últims anys i, el col·lectiu de l'alta direcció ha estat dels primers en entreveure una mica de llum al final del túnel.
Segons un estudi realitzat per ICSA Grupo i EADA, els sous dels directius espanyols han crescut un 6,96% de mitjana durant el 2013. Per Jordi Costa, que els directius siguin els primers en recuperar poderadquisitiu pot venir condicionat per dos factors: "Segurament van ser els primers a patir retallades salarials, i ara les empreses volen centrar els esforços retributius en les figures que consideren de més valor".
Indústria i banca, els que més creixen
D'aquesta manera, els directius del sector industrial són els que més s'han beneficiat d'aquest canvi de tendència el darrer any, amb un salari que de mitjana supera per poc els 80.000 euros. Per darrera se situen els de banca i assegurances amb poc més de 78.000; mentre que els de comerç i turisme són els que menys han vist créixer els salaris, i se situen a prop dels 75.000 euros.
Ernest Poveda, president d'ICSA, ha assenyalat que "el poder adquisitiu dels directius no s'ha vist afectat per la inflació en tot el període de crisi, ja que s'ha situat un 3,42% per sobre". D'altra banda, en la comparativa per comunitats autònomes, els directius catalans se situen en un salari mitjà de 82.268 euros, per sobre dels 80.300 de la mitjana espanyola; i només superats pels madrilenys.
Marc Roca, soci fundador de One2One Interim Management, explica que les diferències territorials encara es poden segmentar més dins de Catalunya. "Hi ha molta diferència entre Barcelona i la resta de províncies". Roca, especialitzat en el lloguer de directius, assenyala que "sempre ha estat així, però ara ha anat a més. Entre un directiu de Barcelona i un de Girona hi pot haver entre un 10 i un 15% de diferència de salari".
Pel que fa a les principals posicions directives, Poveda assenyala una major tendència a l'alça entre les pimes, on "el directiu té més força i és més determinant". Segons aquest estudi, un director general d'una gran empresa té un salari mitjà de més de 135.000 euros, mentre que el d'empresa mitjana se situa a prop dels 120.000, i el d'una petita no arriba als 75.000 euros.
Retribució variable, una opció a l'alça
Poveda assenyala "una importància creixent de la retribucióvariable, que cada cop ocupa més part del salari, i a la qual els directius hi estan més predisposats". Un model que el president d'ICSA considera "necessari per ajustar els salaris a la competitivitat dels treballadors i les seves empreses".
Per Jordi Costa, és una evidència que "cal un nou sistema de retribució, amb compensacions variables i en espècies, que amb el mateix esforç econòmic per l'empresa aporten un major poder adquisitiu al treballador".
Roca, però, assegura que la remuneració en espècies "ha canviat molt respecte els anys de bonança". Si abans era habitual oferir assegurances mèdiques, l'escola dels fills, vehicle d'empresa o habitatge, "ara normalment queda poca cosa més enllà de les retribucions variables habituals en funció d'objectius o facturació"
Polarització creixent
Tot plegat contrasta amb la realitat que viuen els comandaments i treballadors, que han vist reduïts els seus salaris en un 3,18 i un 0,47% respectivament. Segons Poveda, "les diferències cada cop augmenten més, i s'està produint una polarització i una convergència a la baixa entre comandaments i treballadors".
Aquesta realitat pot provocar "construir sobre una base molt feble", segons Poveda; que reclama un model apropiat a cada sector i organització on "tots els nivells de l'empresa vegin recompensat el seu treball i esforç".