Del rètol a la conversa: el repte del català als comerços de Tremp

“Nosaltres sempre comencem les converses amb els nostres clients en català”. A la llibreria Singratalla de Tremp, aquesta és una manera habitual de relacionar-se amb la clientela. Si l’equip detecta que algú intenta expressar-se en català, però té dificultats, tampoc no li canvia la llengua: “No els interrompem, sinó que ens esperem que ens ho acabin de dir en català, i la resposta també sempre és en català”, explica Marta Farré, llibretera de l’establiment.

A banda de mantenir la llengua, la llibreria també s’implica en el Voluntariat per la llengua i el Totjoc arran d’una proposta de la tècnica de l’Oficina de Català de Tremp. La perspectiva lingüística també es reflecteix en altres àmbits del negoci: el web, les campanyes i els bàners són en català i la secció infantil està formada majoritàriament per llibres en català. A més, a la secció de jocs el català hi té una presència notable. “Ens encaixava molt amb la nostra dinàmica”, resumeix Farré.

L’experiència de Singratalla és un exemple del que poden fer els establiments perquè el català sigui una llengua més present en el dia a dia dels establiments. I respecte als usos lingüístics, l’Ofercat —una eina de diagnosi lingüística per conèixer l’ús del català al sector comercial— ha identificat a Tremp en quins àmbits cal incidir especialment per reforçar-ne l’ús.

Si vols saber-ne més

 

   

Del Pla Yingxin al Pla Àsia: adaptar l’aprenentatge del català a una Santa Coloma diversa

A la capital del Pallars Jussà, la fase d’estudi de l’Ofercat, que l’impulsa el Departament de Política Lingüística i el desplega el Consorci per a la Normalització Lingüística, va observar 105 establiments de Tremp els dies 16 i 17 de setembre de 2024. La diagnosi analitza aspectes com la llengua de la retolació, la salutació i la disponibilitat lingüística del personal per atendre els clients.

Els resultats, que l’Ofercat puntua del 0 al 100, mostren una evolució desigual. Mentre que els índexs de retolació es mantenen força estables i per sobre dels 80 punts, l’índex de llengua de salutació ha passat de 87 punts el 2001 a 67 el 2024 i la disponibilitat lingüística també ha retrocedit, de 86 a 78 punts.

L’índex de llengua de salutació ha passat de 87 punts el 2001 a 67 el 2024 a Tremp

La diferència és especialment visible en la restauració i l’hoteleria, el sector que s’ha prioritzat en la primera fase del pla. Segons l’estudi, només el 27,8% de les salutacions observades en aquests establiments eren en català, davant del 55,6% en castellà i del 16,7% en una combinació ambivalent de llengües. Alhora, les dades de competència lingüística indiquen que més del 80% de la població sap parlar català i un 92% l’entén.

Per incidir en una realitat en què el coneixement del català és majoritari, l’Ofercat combina assessorament, sensibilització i formació. Les primeres actuacions s’han concretat en una trentena de visites a bars i restaurants, la traducció o revisió de les cartes de tres establiments i la participació de dos restaurants a Comerços Aprenents, mentre que un tercer ja ha completat la formació.

El treball també s’estén al conjunt del teixit comercial. El Servei Comarcal de Català ha participat en la Taula de Comerç del Pallars Jussà per donar a conèixer els serveis lingüístics disponibles i ha assessorat l’Ajuntament perquè la informació sobre normativa lingüística s’incorpori als tràmits d’obertura de nous establiments. De cara al 2027, es preveu estendre les actuacions al sector de l’estètica i la bellesa, a més de contribuir a desplegar el Pla d’Impuls del Català que recentment ha aprovat el Ple Municipal de Tremp.

Per a Farré, els comerços tenen un paper important en l’ús social de la llengua. “Per a nosaltres, el català ens aporta valor i també és un signe d’identitat”, afirma. Per això, recomana que altres establiments s’adhereixin al Voluntariat per la llengua: considera que valdria la pena que ho fessin tots.

Experiències com la de Singratalla mostren com la llengua pot ser part de la identitat d’un negoci

A Tremp, el repte no és només mantenir el català visible en la retolació o complir els requisits legals: també ho és afavorir que augmenti la presència en la conversa quotidiana. L’Ofercat mostra els àmbits comercials on l’ús del català té més marge per créixer, mentre que experiències com la de Singratalla mostren com la llengua pot ser part de la identitat d’un negoci i ser present en la manera d’atendre, acompanyar i relacionar-se amb els clients.