17
de Juny
de
2014
Al segle XIX, Oscar Wilde va dir: "L'únic pitjor a què parlin de tu malament és que no parlin de tu". Dos segles després, el publicista, presentador de televisió i escriptor, RistoMejide, parteix d'aquesta premissa per posicionar la seva marca en la ferocitat del món publicitari i televisiu. En un acte realitzat a Lleida per celebrar els 25 anys d'Esade Alumni - escola on també va estudiar el publicista- Mejide aposta per provocar al públic, mentre desgrana les claus del branding.
Mejide té clara l'estratègia de creació de la seva marca. "El 2006, a Operación Triunfo vaig descobrir que no tenia ni idea de música, però que sóc publicista i sé vendre productes. I el millor producte que puc vendre sóc jo mateix". El mediàtic presentador assegura que el pitjor pecat del màrqueting i la publicitat és "passar desapercebut".
Segons Mejide, l'èxit d'una marca el determina la seva capacitat de generar imitacions i una respostaemocional davant d'una imatge". És a dir, és igual que la marca provoqui fàstic, complicitat o odi, és millor això que el silenci. "Si quan parles no molestes és que no has dit res", proclama el publicista.
Insistint en la importància de la reaccióvisceral i emotiva que ha de provocar una acció, Mejide creu que ens identifiquem amb una marca "quan va en contra algú". I per això es basa amb exemples de campanyesvirals a les xarxes socials o iniciatives de màrqueting originals (com les de Desigual) que permeten obtenir una gran notorietat, destinant molt pocs recursoseconòmics. A més, el publicista també assenyala que moltes marques es posicionen enfrontant-se les unes amb les altres.
Per confirmar aquesta teoria, Mejide es remet a una frase de JeffBezos, fundador d'Amazon: "La teva marca és el que diuen de tu quan tu no hi ets davant".
Les tres 'R' del màrqueting
El publicista també qüestiona l'ADN del màrqueting ortodox per construir el seu espai. Segons Mejide, autenticitat, diferenciació i notorietat (ADN) són els tres pilars de les marquestradicionals que ja no serveixen.
El presentador de televisió creu en la rellevància, la que pot oferir sortir a un mitjà de comunicació, que "la gent mira una mitjana de 250 minuts al dia"; la reputació, obtinguda a partir d'enfrontar-te a tothom menys a tu mateix; i la ressonància, aconseguida amb una barreja d'enginy, oportunisme i de fugida de la paraula prohibida: la indiferència. "Ets rellevant si substitueixes el que et manca pel que et sobra", conclou.
El nivell de 'branding'
Fugir de la indiferència té una conseqüència lògica: ser capaç de fer-se imprescindible en l'imaginari del consumidor. Segons Mejide, els usuaris consideren que un 82% de les marques són prescindibles. Davant d'això, el publicista oposa "el nivell de branding ha de ser el més elevat possible", el que al gaudir de la marca conclou: "Si no existís, s'hauria d'inventar".
Mejide té clara l'estratègia de creació de la seva marca. "El 2006, a Operación Triunfo vaig descobrir que no tenia ni idea de música, però que sóc publicista i sé vendre productes. I el millor producte que puc vendre sóc jo mateix". El mediàtic presentador assegura que el pitjor pecat del màrqueting i la publicitat és "passar desapercebut".
Segons Mejide, l'èxit d'una marca el determina la seva capacitat de generar imitacions i una respostaemocional davant d'una imatge". És a dir, és igual que la marca provoqui fàstic, complicitat o odi, és millor això que el silenci. "Si quan parles no molestes és que no has dit res", proclama el publicista.
Insistint en la importància de la reaccióvisceral i emotiva que ha de provocar una acció, Mejide creu que ens identifiquem amb una marca "quan va en contra algú". I per això es basa amb exemples de campanyesvirals a les xarxes socials o iniciatives de màrqueting originals (com les de Desigual) que permeten obtenir una gran notorietat, destinant molt pocs recursoseconòmics. A més, el publicista també assenyala que moltes marques es posicionen enfrontant-se les unes amb les altres.
Per confirmar aquesta teoria, Mejide es remet a una frase de JeffBezos, fundador d'Amazon: "La teva marca és el que diuen de tu quan tu no hi ets davant".
Les tres 'R' del màrqueting
El publicista també qüestiona l'ADN del màrqueting ortodox per construir el seu espai. Segons Mejide, autenticitat, diferenciació i notorietat (ADN) són els tres pilars de les marquestradicionals que ja no serveixen.
El presentador de televisió creu en la rellevància, la que pot oferir sortir a un mitjà de comunicació, que "la gent mira una mitjana de 250 minuts al dia"; la reputació, obtinguda a partir d'enfrontar-te a tothom menys a tu mateix; i la ressonància, aconseguida amb una barreja d'enginy, oportunisme i de fugida de la paraula prohibida: la indiferència. "Ets rellevant si substitueixes el que et manca pel que et sobra", conclou.
El nivell de 'branding'
Fugir de la indiferència té una conseqüència lògica: ser capaç de fer-se imprescindible en l'imaginari del consumidor. Segons Mejide, els usuaris consideren que un 82% de les marques són prescindibles. Davant d'això, el publicista oposa "el nivell de branding ha de ser el més elevat possible", el que al gaudir de la marca conclou: "Si no existís, s'hauria d'inventar".