Com competirem contra els robots

El desenvolupament tecnològic posa en risc la supervivència dels treballs menys qualificats, mentre que obre el camí de tot tipus de nous oficis especialitzats

La indústria 4.0 obre oportunitats a la robòtica i reptes als sectors tradicionals | Acistock
La indústria 4.0 obre oportunitats a la robòtica i reptes als sectors tradicionals | Acistock

Una investigació de l'acadèmic Shai Danziger (Columbia Business School) demostrava que els jutges israelians eren molt més benèvols en els seus judicis després de l'hora de dinar. El professor de l'Oxford Martin School, Carl Benedikt Frey, recuperava aquesta curiositat a la jornada El futur del treball, organitzat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), per fer patent una obvietat. "Els treballadors humans no som infal·libles; tenim molts prejudicis i situacions que ens condicionen". La reflexió serveix per intentar donar resposta a la gran pregunta de la dècada vinent: els robots acabaran amb els nostres treballs? Serà també aquest un dels temes del Mobile World Congress (MWC) d'aquest any, ja que un dels MWC Tours & Experiences mostrarà com tecnologies com el blockchain, la intel·ligència artificial, la robòtica i/o altres tecnologies disruptives estan incidint en les empreses actuals.

Benedikt es veu "incapaç de predir el futur", però apunta a diverses tendències. "El punt de partida és que, en les darreres dècades, el cost dels ordinadors ha disminuït de forma increïble i, per contra, cada cop són capaços de fer més coses". Un repàs cronològic superficial ens mostra com, als anys 20, les computadores s'encarregaven de les feines automatitzades i, en l'actualitat, l'aplicació de dades i el desenvolupament de la intel·ligència artificial estan permetent crear models capaços d'aprendre i realitzar tasques com traduccions i diagnòstics mèdics.

L'expert apunta que, en un futur pròxim, les màquines podran desenvolupar les tasques mecàniques i aquelles que es puguin aprendre a base de paràmetres i certeses. Quin risc suposa això pel futur del mercat laboral? "El que ens hem de preguntar és què no fan les màquines, i el nostre avantatge competitiu està en tres àmbits: creativitat, intel·ligència social i manipulació", indica.

Posem xifres. Segons les dades presentades per Benedikt, en l'actualitat, el 7% dels llocs de feina no requereixen cap de les tres habilitats citades anteriorment, pel que és aquest nínxol de treballadors el que està en perill. Tot i representar un alt percentatge de la població, l'acadèmic veu en aquesta situació una oportunitat. "En un període de 20 anys tindrem l'opció de desfer-nos d'aquestes feines i dedicar-nos a tasques realment productives. La productivitat no és que un taxista faci un trajecte molt més ràpid, sinó que deixi el taxi i es dediqui a feines amb més valor afegit".

De fet, Benedikt demana una nova perspectiva en l'anàlisi sobre el paper dels robots en el mercat laboral. "La pregunta que ens hem de fer no és si ens deixaran sense feina, sinó quines noves professions apareixeran gràcies al desenvolupament tecnològic".

Benedikt: "La productivitat no és que un taxista faci un trajecte molt més ràpid, sinó que deixi el taxi i es dediqui a feines amb més valor afegit"

En aquest sentit, l'expert diferencia entre les perspectives de la població amb estudis superiors i els menys qualificats. "Els treballs que desapareixeran són els que cada cop tenen pitjors remuneracions; en canvi, els titulats no pateixen tant per la robotització i automatització del treball". De fet, Benedikt apunta a l'essencial paper que han de jugar les universitats per tal d'adaptar els seus programes a la propera realitat. "Cal formar estudiants d'acord amb la creativitat, el debat, la reflexió i la resolució de problemes".

Les professions del futur: salut i R+D

La directora del McKinsey Global Institute, Susan Lund, comparteix la visió de Benedikt, tot i que dubta sobre la capacitat dels robots d'arribar a substituir totalment a alguns treballadors. "Les tecnologies i la intel·ligència artificial acabaran amb els processos rutinaris i amb part dels treballs cognitius, però això pot voler dir que els empleats simplement es concentraran en les parts de la seva feina que no es poden automatitzar i que, per tant, tenen més valor", apunta.

Un dels robots presentats a la keynote 'The Fourth Industrial Revolution' de l'últim MWC | GSMA
Un dels robots presentats a la keynote 'The Fourth Industrial Revolution' de l'últim MWC | GSMA

A l'especialització, Lund hi suma l'aparició de noves professions, més especialitzades i, segons la seva visió, marcades per tres macrotendències: la demografia, el canvi climàtic i el mateix desenvolupament tecnològic.

"En l'àmbit demogràfic, la població no para de créixer, especialment en zones com l'Àfrica, i tots aquests nous habitants tindran la perspectiva de poder treballar, i hem de ser capaços de formar-los i crear el seu marc d'ocupació. Alhora, a zones envellides, com Europa, creixeran inevitablement l'ocupació en el sector salut", apunta. L'experta tampoc dubta del gran impacte que tindrà el canvi climàtic en el mercat laboral i el paper que tindrà l'evolució tecnològica per revertir els seus efectes. "L'escalfament global és, en part, conseqüència del desenvolupament tècnic dels darrers segles, i la seva resolució també vindrà per la creació de noves tecnologies, pel que els camps de recerca i innovació seran també un focus de creixement laboral en el futur".

Lund: "A zones envellides com Europa creixeran inevitablement l'ocupació en el sector salut"

Finalment, el mateix desenvolupament tecnològic, marcat per la "mecanització, l'aparició de robots col·laboratius, la intel·ligència artificial i els Smart Production Systems, que, per una banda, ja estan generant llocs de treball per la seva creació, però que, alhora, posen en risc els llocs de treball de part de la població".

El paper de l'oci

A banda de saber si els robots acabaran amb la nostra feina, l'altra gran pregunta a fer-se és, realment ens importa? Benedikt se sorprèn el veure com tots els debats sobre l'evolució tecnològica en el mercat laboral es fan des de la perspectiva de l'amenaça, i mai des de l'oportunitat de millorar la qualitat de vida de les persones. "Des de l'any 1900, els salaris han crescut un 800%, però el temps destinat a l'oci només ho ha fet un 10%; és un creixement ínfim i, al final, el temps lliure és consum i desenvolupament".

L'investigador indica que l'automatització de les feines pot ser "l'oportunitat per tenir la vida que desitgem, treballant només uns mesos a l'any", però és pessimista respecte a l'èxit d'aquest enfocament. "El que veiem és que, per molt que tinguem l'opció, prioritzem els ingressos que generem al nivell de vida que tenim. Volem més diners per pagar les coses que fem al pocs temps d'oci de què disposem".

Més informació
“Els humans estan traient molts llocs de feina als robots”
Empreses que ja fitxen robots
Els robots ja són entre nosaltres
La democratització de la indústria 4.0
Avui et destaquem
Comentaris