Rolser és una de les marques de carrets de la compra -també per a altres usos!- més coneguda del món. Van començar als anys 60, però la seua trajectòria es manté immutable sobre quatre pilars: innovació, disseny, sentit pràctic i màxima qualitat. Això els permet facturar 16,3 milions d'euros per any i donar feina a 110 treballadors directes a la fàbrica de 21.000 metres quadrats de Pedreguer (Marina Alta, Alacant), des d'on ixen els productes cap a més de 60 països. Si una filosofia els ha acompanyat durant dècades, és la de "reinventar-se i tornar a començar". Aquesta és la història d'una empresa que, contra vent i marea, ha tingut èxit sent fidel a la seua gent, treballadors i consumidors.
Una petició dels austríacs Spar
Tot va començar de la mà del matrimoni Server-Pérez, dedicat a la indústria de la pansa, que va haver de reinventar-se entrant en l'artesania i la palma amb un negoci de cabassos i barrets. L'any 1971 va arribar la revolució: la marca austríaca Spar es va implantar a l'Estat espanyol com a primera cadena de supermercats amb un nou format de compra basat en l'autoservei; ja no era el botiguer qui donava al client el que demanava a granel. Van encarregar a Rolser la fabricació d'una ferramenta que facilités als consumidors aquesta nova manera de comprar i així va néixer el carret de la compra.
"Reinventar-se. Créixer. Evolucionar. Tornar a començar" és el lema i clau d'èxit de Rosler
L'empresa de Pedreguer no es va acontentar amb eixe primer client i, amb visió de futur, va publicar el seu primer catàleg amb tres models de carrets i el va enviar a diferents cadenes de distribució. L'extint grup de grans magatzems Galerías Preciados va ordenar la primera gran comanda. "Reinventar-se. Créixer. Evolucionar. Arribar a l'objectiu i, una vegada aconseguit, tornar a començar", és el lema de Rolser. Així, cabassos i barrets quedaren al marge i l'empresa de Pedreguer va passar a fabricar només el nou producte estrella.
"Era una cosa nova que va costar una mica d'introduir. Primer va arribar a les ciutats grans; als pobles va costar més", explica el conseller delegat i cofundador de Rolser, Joan Server, fill del matrimoni Server-Pérez. Admet que ell no ha "inventat el carret", però sí que tenen "una gran quantitat de patents" relatives a sistemes de plegament i altres conceptes de transport. "Hem sigut renovadors", afirma, orgullós. El nom de l'empresa ve de rol-ling (objecte rodant) i el cognom dels fundadors Ser-Ver.
El carret, "un element de lluita" contra el plàstic
Server no amaga que "quan van eixir les grans superfícies i la gent anava a comprar en cotxe als hipermercats", van "espantar-se". Els mals presagis no es van complir i ara veu optimista la reducció de l'ús dels plàstics a la compra i com una oportunitat. "Quan es van començar a cobrar les borses ja vam experimentar un creixement de les vendes que esperem que ara també es produïsca", sosté.
Rosler veu com una gran oportunitat la tendència de la reducció de plàstics a la compra i l'obligació de pagar les borses als supermercats
Però no parla només del seu propi benefici, sinó de la necessitat de caminar cap a una societat més sostenible: "El problema de la desaparició de la borsa de plàstic en la caixa és que no evitem res. Ens donen una gran quantitat de plàstic en la carn, en el peix, en la llet... estem gastant tones en altres coses que li fan més mal al medi ambient. Pense que el carret pot ser un element de lluita contra això". De fet, Rolser va organitzar recentment la jornada #ThinkGreen amb l'objectiu de reduir l'ús del plàstic.
Una acció actual de la companyia és fomentar l'ús del carret de la compra entre la gent més jove i altres usos. "També és per transportar coses que no siguen molt grans, per anar a fer un pícnic al camp o a la platja, per anar al gimnàs... Estem fent moltes campanyes en aquesta línia. Als Estats Units, on estem entrant ara des de zero, és més fàcil ensenyar-los tots els usos des de zero. Allà és útil per portar la roba a la bugaderia, per exemple, perquè no tenen rentadora en casa. Ací costa més explicar-ho", assegura el conseller delegat.
En tot cas, es mostra orgullós del fet que el carret siga molt utilitzat entre la gent gran i les que tenen "unes limitacions" perquè així fan "una funció social". I creu que els afavoreix la tendència entre els joves de tornar a comprar al mercat i directament als agricultors.
Problemes: diversificació amb un mal començament i un greu incendi
Parlem de Rolser i pensem en carrets -de la compra o per altres coses, però carrets, al cap i a la fi-; ara bé, la diversificació ha estat una fita important en l'evolució de l'empresa de Pedreguer. Hui també fabriquen escales i centres de planxat per "oportunitats" que es van presentar (empreses de la contornada que tenien "dificultats" i les van acabar absorbint). Tanmateix, el camí no ha estat fàcil. "Sempre dic que les empreses són fracassos, que després es converteixen en millores importants", observa Joan Server amb humilitat.
Així confessa una de les pitjors errades que va viure l'empresa. Quan van fer la inversió en la fàbrica d'escales d'alumini, al producte se l'enfonsaven els esglaons. Tenien una qualitat que s'allunyava molt de l'excel·lència que caracteritza Rolser. "Va ser un fracàs", admet el conseller delegat, i afegeix: "Vam haver de recollir el material de les tendes perquè no podíem consentir-ho. Aleshores vam fer una escala que era la millor de totes, i que és la que encara venem". Conscients que la imatge que havien donat era molt dolenta, van llançar una campanya de publicitat molt cridanera que deia: "L'escala Rolser supera la prova de l'elefant". En efecte, un paquiderm descansava la pota i la trompa sobre els esglaons.
Un altre obstacle que va haver de superar Rolser, tot i que aquest va ser per infortuni, fou un greu incendi que va cremar la pràctica totalitat de la fàbrica. Els Server, enfonsats, van pensar a tancar l'empresa; els treballadors, en canvi, es van oposar i entre tots -família fundadora inclosa-, "netejant de dia i de nit", "en poc temps estaven treballant com si no hagués passat" res. "Sempre estarem agraïts als treballadors pels ànims que ens van donar i per tota la feina que van fer per tornar a arrancar", destaca el cofundador. Ja ho deia el lema de l'empresa: "Reinventar-se. Créixer. Evolucionar. Tornar a començar".
Una empresa familiar, "com més s'assemble a una empresa convencional, millor"
Hem vist que la tossudesa, la perseverança i la resiliència són tres adjectius que defineixen molt bé l'equip de Rolser. Quan Joan Server es va fer càrrec de l'empresa l'any 1966, tenia un deute de 800.000 pessetes. Diu que "treballant molt" van superar el forat i que tots els beneficis que s'han obtingut s'han reinvertit en la companyia (maquinària, instal·lacions, reconstrucció de la fàbrica incendiada...); fa només tres anys que van començar a fer dividends.
El conseller delegat té clar que, una vegada consolidada l'empresa familiar, "com més s'assemble a una empresa convencional, millor": "Ha d'haver-hi un consell d'administració, uns accionistes i saber separar el fet de ser família, ser treballador i ser soci".
Ara Joan Server (Pedreguer, 1951) està immers en el que diu que és "el gran repte", "el canvi generacional". Ell ja està "quasi jubilat" i vol que la "gent jove" es faça càrrec de la direcció i de tots els projectes.
Un dels que hauran d'assumir serà la internacionalització de l'empresa. Hui venen en 60 països i els principals compradors fora de l'Estat espanyol són França, Alemanya i el Japó; a més, tenen una planta de producció en l'estranger, però Server prefereix no concretar a on. El conseller delegat treu pit i diu que, on "més orgullós" està de vendre, és a la Xina: "Allà és com un article de luxe i, d'alguna forma, anem a casa del competidor. És un repte i una alegria". També continuaran investigant nous formats de carrets: ja estan treballant un carret de golf i una maleta de cabina per a l'avió. En la línia de Rolser: "Reinventar-se. Créixer. Evolucionar. Tornar a començar".