Saba aparca el cotxe i obre trasters al centre de la ciutat

L'operador català líder a Espanya i un dels més grans d'Europa aposta per activitats complementàries al seu servei estrella, per optimitzar algunes places d'aparcaments buides i fidelitzar l'usuari

Al centre històric, als aeroports, en un centre comercial, en zones turístiques i en centres hospitalaris. A tot arreu hi ha algun aparcament de Saba, l'operador de referència en l'àmbit de la mobilitat, que aquest 2015 impulsarà la diversificació geogràfica i les activitats complementàries. L'empresa catalana, que aposta per una col·laboració público-privada del sector, compta amb 184.000 places d'aparcament en total, distribuïdes entre sis països. Espanya s'endú la major part del negoci, amb més de 126.000 places que representen un 70% de la seva facturació.

Des de la separació d'Abertis el 2011, tres dates marquen un abans i un després del negoci de Saba. L'adjudicació de la gestió integral dels 14 aparcaments d'Aena el novembre del 2013; els 51 aparcaments d'Adif el desembre del mateix any; i la recent concessió dels 26 aparcaments municipals de Barcelona, a través de la societat mixta Bamsa, l'octubre del 2014. "Durant el 2011 i bona part del 2012 va ser la travessia del desert, no va sortir cap operació rellevant; aquest és un mercat on sempre s'ha d'estar preparat per quan arribi el moment en què les administracions decideixen posar uns actius al mercat", explica el conseller delegat de Saba, Josep Martínez Vila, en una entrevista amb VIAempresa.

El 2016 s'espera que Saba torni a ocupar els titulars dels diaris, amb la sortida a borsa. "Ens vam marcar cinc anys de recorregut i anem per bon camí, hem augmentat el perímetre i la rendibilitat de la companyia", argumenta el conseller delegat.



Un 'core business' amb additius
Localització estratègica i obertura 24 hores són els dos atributs del model d'aparcament de centre ciutat que ofereix Saba. Ara, la companyia busca activitats addicionals relacionades amb la mobilitat que aprofitin les virtuts del seu core business i optimitzin algunes plantes d'aparcaments que, com a conseqüència de la crisi, han quedat buides de cotxes. "Segurament, en el marc en el qual ens movem, l'impacte econòmic de la crisi és inferior a altres sectors, però el nostre marc té un grau d'inflexibilitat dels costos més elevat; nosaltres no podem tancar la quarta planta d'un aparcament com qui tanca una part de la fàbrica; la inversió ja està feta", matisa Martínez Vila. La solució? Implementar noves palanques per optimitzar la seva activitat des del punt de vista de la distribució.

En aquest sentit, les tres activitats complementàries de Saba van des d'un punt de suport per afavorir la micro-distribució urbana dels comerços i establiments del centre de la ciutat, passant per unes taquilles particulars per als consumidors que volen un punt de recollida, fins als trasters de proximitat per als usuaris que necessiten més superfície.

"De moment és un escenari teòric però ens agradaria fer una prova pilot aquest 2015 en dos aparcaments del centre de Barcelona; ubicats a Urquinaona i a Lluís Companys, tan bon punt tinguem l'autorització de l'administració", informa el conseller delegat. Segons Martínez Vila, un punt de suport per als establiments "oferiria una alternativa al model de distribució de mercaderies que hi ha establert en el tram que es coneix com l'última milla de distribució, evitant l'hora punta del matí".

De la mateixa manera, taquilles particulars perquè el consumidor pugui enviar-se el que compra per Internet, sense necessitat d'haver de ser a casa o enviar-s'ho a la feina; o trasters de proximitat per guardar el material d'esquí i els apunts de la universitat, es converteixen en dues activitats complementàries ideals per optimitzar els aparcaments. "Un traster petit adreçat a l'entorn de proximitat és molt adequat pels temps actuals, on les necessitats de l'usuari van canviant i els pisos ja no són per a tota la vida", declara el directiu.

Proactivitat en l'àmbit comercial
"El món de la infraestructura és un món de molt enginyer i molta responsabilitat". Amb aquesta frase, Martínez Vila exemplifica l'enfocament a servei que va experimentar Saba, en els inicis, "quan els cotxes venien sols". Ara la mentalitat ha canviat i cal "anar a buscar els vehicles".

En aquest context, l'operador de referència en l'àmbit de la mobilitat, respon a la crisi amb un missatge proactiu: "Hem de pensar en tot allò que pugui fer que el servei sigui més còmode, més amigable i més fàcil per a l'usuari".

L'eix vertebrador d'aquesta estratègia és la incorporació del ViaT als aparcaments, acció que suposa no haver d'agafar el tiquet a l'entrada i no haver de passar pel caixer a la sortida. Durant el 2014 ja s'han fet més de 2.2 milions de transaccions amb el ViaT, un milió més que el 2013 i, en qüestió d'una setmana s'implementarà el sistema als aparcaments de les estacions d'AtochaSants.

Però el ViaT va més enllà, amb descomptes i promocions per al client. "El ciutadà sap on són els nostres aparcaments? No, la gent entra en un pàrquing per proximitat, per necessitat. En el nostre negoci qualsevol factor extern pot ser un gran obstacle. Si fan obres al carrer de l'aparcament, ja hem begut oli", comenta el directiu.

Saba aconsegueix aquest objectiu mitjançant l'aplicació mòbil, un canal molt encertat si tenim en compte que el 81% dels mòbils que s'utilitzen a Espanya són telèfons intel·ligents. "Volem convertir els usuaris en clients, que gaudeixin dels descomptes i que reconeguin els nostres aparcaments enfront dels garatges privats", conclou Martínez Vila.
Avui et destaquem
El més llegit