Saba nova per esquivar la crisi

Després de perdre 1 de cada 4 clients, la multinacional catalana perfila nous negocis

"Ara els cotxes ja no vénen sols, els hem d'anar a buscar. I per fer-ho, hem de ser competitius". Amb aquest missatge, el conseller delegat de Saba, Josep Martínez Vila, ha deixat clar que la multinacional d'aparcaments i parcs logístics no és aliena a la crisi, al mateix temps que ha donat les tres claus per ensortir-se'n: "Diferenciació. fidelització i innovació".

Davallada del mercat
Saba va acumular 195,7 milions d'euros d'ingressos durant l'exercici 2012 –un 3% més que l'exercici anterior– i 79 milions d'euros de beneficis abans d'impostos –un 4% més que el 2011–. Un creixement que arriba malgrat el context de crisi econòmica, un escenari en el qual, segons el propi Josep Martínez Vila, Saba ha perdut un de cada quatre clients en els últims cinc anys.

Control de costos i sortida a borsa
"L'empresa està fent un gran esforç per controlar els costos, per millorar la eficiència i la productivitat", exposa el conseller delegat. Un esforç que ha de servir no només per no caure, sinó també per mirar el futur amb ambició. A l'horitzó, el gran repte de sortir a borsa, una missió que albiren en un espai de tres o quatre anys.

Salt a l'exterior
Martínez Vila ha detallat: "Fins ara no hi ha hagut grans operacions a l'exterior, però començarem a treballar en aquest sentit mirant a països estables". La part més significativa del negoci de Saba es troba dins les fronteres de l'Estat espanyol (un 62%), però l'empresa de serveis d'aparcaments i de parcs logístics també es troba a Itàlia (23% del negoci), Xile (8%), Portugal (4%), França (2%) i Andorra (1%). En total, Saba té presència a 80 ciutats del món, amb un inventari total de 195 aparcaments –129.548 places– i fins a 667 hectàrees de parcs logístics –amb una ocupació mitjana del 82%–.

Col·laboració público-privada
Saba ha mostrat les seves cartes de cara al futur. La companyia presidida per Salvador Alemany ha desgranat la seva aspiració d'incorporar-se a la societat mixta que l'Ajuntament de Barcelona està traçant per gestionar els 26 aparcaments del centre de la ciutat. Aquesta societat estarà formada en un 40% per l'empresa pública B:SM i en un 60% privat –part a la que opta Saba. Comptarà amb al voltant de 11.000 o 12.000 places de pàrquing barcelonines.

Josep Martínez Vila ha desgranat les bondats d'una gestió única afirmant que "la total integració en una sola societat és molt millor, s'aconsegueix ser molt més eficient a l'hora de prestar el servei". 

Perfeccionamemt dels serveis complementaris
El director general d'aparcaments, Jordi Díez, ha apuntat les principals línies que seguirà la companyia per no estancar-se a través de la innovació. Un dels pilars actuals de Saba és el pas endavant definitiu de Via T, un servei nascut ja el 2004, però que des de l'any passat ha viscut un "gran salt qualitat", segons Díez. Permet entrar i sortir de l'aparcament sense aturades ni tiquets, com els teletacs dels peatges, un sistema que ha quintuplicat el nombre de transaccions del servei.

Entrar en el negoci dels magatzems
No obstant això, Saba també té el punt de mira en com complementar el negoci principal dels aparcaments. Així, Jordi Díez ha anunciat el projecte Self storage. Un sistema de trasters d'un parell o tres metres quadrats que s'ubicarien en els propis pàrquings, ocupant un espai equivalent a uns 1.000 metres quadrats –unes 40-50 places de pàrquing–. El projecte resta pendent dels darrers tràmits municipals, però ja serà una realitat a finals d'aquest mateix any.

En un sentit similar es comença a dibuixar un altre dels camins que Saba vol seguir: magatzems per a logística urbana. L'empresa amb seu central a la Zona Franca pretén impulsar un projecte de microdistribució destinant espais dels seus pàrquings com a magatzems per a dipòsits de mercaderies.

El conseller delegat, Josep Martínez Vila, hi veu dos avantatges clau: "Els nostres aparcaments es troben situats en ubicacions molt estratègiques, als nuclis urbans, i estan oberts les 24 hores". Amb aquests arguments, Saba oferiria un espai a l'interior de les ciutats per millorar els canals de distribució de mercaderies. Una nova via a explorar per Saba i pels distribuïdors.

Avui et destaquem
El més llegit