Una constel·lació de satèl·lits de baixa òrbita sota l'estàndard 5G que garanteixi connectivitat a qualsevol dispositiu de l'internet de les coses en qualsevol indret del món, per molt remot que sigui. És el repte de Sateliot, una iniciativa catalana que està revolucionant la connexió en llocs sense cobertura i que s'ha posicionat com el primer operador de telecomunicacions 5G per a l'Internet de les Coses des de l'espai. Un projecte que permetrà que un dispositiu d'un cultiu perdut entre les muntanyes o un contenidor enmig de l'oceà transmeti informació de manera regular. La digitalització de l'economia a l'abast de tothom.
"No hi ha ningú més al món que tingui una constel·lació 5G per a l'Internet de les Coses que permeti connectar dispositius convencionals", destaca Jaume Sanpera, cofundador i CEO de Sateliot, que acaba de tancar una ronda de finançament de 70 milions d'euros. L'ambició és màxima: esperen arribar a una facturació de 1.000 milions d'euros el 2030.
Sanpera: "Som un emprenedor en sèrie"
"Soc un emprenedor en sèrie", ironitza Sanpera, que havia creat fins a vuit companyies abans de l'actual aventura. El 2017 va deixar una empresa especialitzada en internet via satèl·lits i és on va detectar moltes oportunitats de mercat. Explica que en el món hi havia 5.000 milions de coses connectades en zones amb cobertura convencional, mentre que només hi havia 4 milions de dispositius a través de satèl·lits.
El repte era clar: facilitar la connexió en indrets sense cobertura terrestre. Per aconseguir-ho, hi havia dues premisses: fer la cobertura satel·litària més econòmica i accessible i que els satèl·lits poguessin treballar amb dispositius convencionals. Ara es requereixen dispositius especials per connectar-se via satèl·lit, fent-ho més car i inviable: "No podia ser que per connectar un sensor en una extensió agrícola haguessis de pagar 300 o 400 euros. Era obvi que hi havia una necessitat no coberta".
Una idea boja?
"La idea semblava una bogeria", reconeix Sanpera, que reivindica que han estat els primers contribuïdors a fer-ho possible: "Es donava per fet que aquest mercat no existia, però hi havia un forat en els llocs sense cobertura mòbil". El més complicat per Sateliot era crear un sistema que permetés connectar els satèl·lits a qualsevol dispositiu.
El projecte ha requerit anys d'investigació, però els avenços han estat constants. El 2021 van llançar el primer satèl·lit, que va ser el conegut com a Enxaneta, amb l'ajuda de la Generalitat. El 2022 van aconseguir l'aprovació del sistema i el 2023 van enviar a l'espai un altre satèl·lit. El 2024, van llançar, amb un coet d'SpaceX, la primera constel·lació al món de satèl·lits 5G, que ara estan posicionant.
Com funciona?
Els satèl·lits de baixa òrbita de Sateliot fan la volta a la terra cada 90 minuts i ofereixen cobertura en un lloc concret quatre cops al dia, podent recollir-hi un missatge. És un sistema que per ara servirà per projectes que no necessitin una connexió constant. Però el ventall és molt gran: control de pluges i aigua en agricultura, localització de contenidors i control de temperatura pels refrigerats, estat d'infraestructures, localització de ramats o detecció precoç d'incendis. Qualsevol indústria que requereixi digitalització i no tingui cobertura terrestre.
Sanpera explica les diferències amb el projecte de satèl·lits de Musk, segurament molt més conegut: "Elon Musk té constel·lacions per donar connectivitat d’alta capacitat: pots veure Netflix en alta definició al mig dels Pirineus. El nostre, en lloc de costar 300 euros, en val 5. I pots enviar petits missatges, com un sensor d’agricultura que transmet el nivell d’aigua d’un dipòsit". I la gran diferència és que els de Sateliot són compatibles amb els dispositius actuals.
L'estratègia ara és arribar al centenar de satèl·lits per poder oferir connectivitat de manera més constant. Ara mateix tenen projectes signats arreu del món per valor de 200 milions d'euros. Els seus clients són les operadores de cada país, que després ofereixen el servei als seus clients. Amb el Brasil com a principal mercat, per la seva gran extensió, amb moltes zones sense cobertura, i una activitat industrial rellevant.
Un sector crític i 1.000 milions d'euros
En els últims tres anys, la connexió via satèl·lit ha pres una nova dimensió a causa de la guerra a Ucraïna, on l'exèrcit ucraïnès ha pogut resistir, en part, gràcies a la connexió que li oferia l'empresa d'Elon Musk, que ha retirat a conveniència. Sanpera és molt contundent: "El que ha fet Musk a Ucraïna és una bogeria. Ha jugat a ser Déu. Ha deixat sense connectivitat a l’exèrcit ucraïnès en zones ocupades perquè ell ho decideix. No estem ni en mans d’un país, sinó d’una empresa privada".
Per això, alerta que "la seguretat d’Europa no pot dependre d’una companyia privada i d'un senyor que no té un comportament comprensible" i reivindica projectes locals com el de Sateliot, que té el gran objectiu final d'acabar amb les zones sense cobertura i fer-ho de manera accessible. El Banc Europeu d'Inversions li ha injectat 30 milions d'euros, en el primer préstec a una empresa espacial de l'Estat espanyol. Per tot plegat, el sector de la defensa i el militar també passarà a ser un dels rellevants per Sateliot, tot i que Sanpera explica que l'eina tindrà utilitzat tant en l'àmbit civil com militar.
De Catalunya a l'espai
Ja amb la fase comercial en marxa, Sateliot és una referència al món. Fa pocs anys, els miraven amb desconfiança i ara la seva solució és reconeguda i coneguda en fires d'arreu del món. És un projecte únic que han desenvolupat a la "catalana": "Amb molta imaginació i pocs recursos". "Quan parles amb la gent de fora, se sorprenen que ho hàgim fet en sis anys; però a nosaltres se’ns ha fet llarg", remata.
L'ambició és màxima: "A 5 anys vista, tindrem centenars de satèl·lits volant. Donant cobertura a operadors a desenes de països. El nostre pla és facturar 1.000 milions d'euros el 2030". I la fita és revolucionària i trencadora: "L'objectiu és passar de cobertura telefonia a cobertura de satèl·lit de manera directa. S’acabarà el no tenir cobertura, les dues tecnologies estaran integrades".