El sector de les cures a les persones amb dependència haurà de pagar un 6,5% més als seus treballadors. L'Audiència Nacional ha dictaminat a favor dels seus representants sindicals en una demanda interposada per la UGT Serveis Públics que reclamava l'aplicació correcta d'una clàusula de revisió salarial inclosa al conveni col·lectiu, en un procés que, subratllen des del sindicat, ha vingut després d'"intentar totes les viesdeconciliació possibles" amb les empreses ocupadores.
En concret, la sentència de l'Audiència Nacional afecta l'aplicació de l'article 8 del VII conveni col·lectiu de la dependència, que recull una clàusula de revisió salarial automàtica; així com a l'increment dels conceptes retributius dels treballadors segons el creixement de l'IPC real durant el 2021. Així, el jutge ha dictat una pujada de sous d'un 6,5%, d'acord amb la inflació de l'exercici passat.
La denúncia arriba després de la negativa de les patronals del sector a aplicar l'increment salarial que corresponia segons els termes del conveni estatal, que es troba en situació d'ultraactivitat indefinida. L'actitud dels empresaris en aquest sentit, segons lamenta UGT, "implica a més de l'incompliment del conveni una desconsideració cap al treball de les plantilles". L'acord de 2019 afecta uns 300.000 treballadors de centres diversos, des de residències i centres de dia a empreses d'ajuda a domicili o teleassistència.
A més de la revisió salarial, la sentència imposa a totes les patronals demandades una sanció de 1.000 euros per "conducta processal temerària". La secretària de dependència d'UGT Serveis Públics, Ana Francés, critica que les empreses havien "deixat en l'oblit" de les promeses de millores laborals que es van fer després dels complicats mesos que els treballadors del sector van viure durant la pandèmia.
Els magistrats han recriminat a les tres patronals del sector, FED, LARES i AESTE, el seu posicionament davant el conflicte, en tant que "la literalitat del conveni és molt clara". La pujada dels salaris segons l'IPC s'ha d'aplicar, segons l'acord col·lectiu, sempre que en un exercici el PIB registri un creixement superior al 2% - amb un 5,1% al tancament de 2021-. Segons els magistrats, "la pobresa argumental desplegada per la patronal és demostrativa que pretenen mantenir una posició de resistència injustificada a l'aplicació de la normativa convencional al marc de la negociació entre les parts d'un nou conveni col·lectiu, que ha de ser objecte de correcció".