Segurament a Catalunya hi ha poques persones que no hagin jugat al bingo en algun moment de la seva vida, ja sigui per Nadal, en alguna quina del poble i, pels més sofisticats, l’assistència als “bingos professionals”. Uns establiments que brillaven fa més de quaranta anys, amb plantilles àmplies i una facturació envejable. Tanmateix, com tota moda, el sector s’ha hagut de reinventar al llarg dels anys i lluitar contra una legislació que consideren “dura” i amb certs clixés “erronis”. “El bingo no és exclusivament pels més veterans”, confessen fonts del sector a VIA Empresa.
En una visita nocturna a una sala del grup Rank Group ubicada a l’Eixample de Barcelona, l'establiment destaca per una instal·lació que combina un bingo enorme, una part d’apostes esportives, màquines de joc, la ruleta electrònica, així com un lounge bar, amb una carta de còctels i un restaurant que ofereix dinars i sopar. La sorpresa de la nova normalitat després de la pandèmia té a veure amb el següent: la presència notòria d’un públic que va dels 18 als 35 anys. “Un 35% de les nostres visites són de joves i és una xifra que desmenteix molts mites al voltant del bingo com la senioritat”, apunta Albert Zorrilla, managing director del grup a Espanya.
“Els bingos s’han reinventat i busquen oferir activitats atractives per diferents públics, des de la celebració del centenari d’una àvia, actuacions musicals, trobades de grups d’amics, cites romàntiques o persones que venen soles per desconnectar del dia a dia”, destaca el líder del grup. “Hi ha l'estereotip que obrim les 24 hores del dia i no és veritat, ja que ens poden trobar a partir del migdia”, afegeix Zorrilla.
Zorrilla (Rank Group): "Un 35% de les nostres visites són joves i és una xifra que desmenteix molts mites al voltant del bingo com la senioritat"
Pel que fa al gènere predominant d’aquest estil d’oci, és paritari entre homes i dones. Respecte al pressupost pot ser molt diferent, segons cada poder adquisitiu. Per exemple un cartró de bingo pot costar dos euros i les begudes són assequibles.
Com es lluita contra l’addicció al joc?
L’expert es posa seriós a l’hora d’abordar un dels components vinculats al món dels bingos, com és l’addicció al joc. “Ens ho prenem molt seriosament. Per exemple, cada vegada que entra algú a les nostres instal·lacions ha d’ensenyar el seu carnet d’identitat i ho comprovem al fitxer de prohibits, és a dir, per conèixer si té l’entrada prohibida a un saló o si ell mateix ha fet coneixedor del problema d’addiccions a la Generalitat”. En cas d’aparèixer al fitxer, l’entrada serà denegada d’immediat.
A Catalunya hi ha 126 salons de joc per a set milions de persones i un total de 60 bingos, que han d’estar a més d’un quilòmetre de distància entre ells
Des de la Direcció General de Tributs i Joc, que pertany al departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya, apunten que "quan es juga a jocs d'atzar de forma moderada i saludable, aquesta activitat és una forma d'oci. S'està dins de les pautes de joc responsable. Però si es practica aquesta activitat de forma immoderada i sense límits, el joc es pot convertir en una addicció i pot comportar greus problemes a la vida personal, familiar i social". Per aquest motiu, les persones que pateixen addicció al joc o que consideren que estan en risc de patir-la poden demanar, de forma voluntària, que se'ls prohibeixi l'accés a salons de joc, casinos i bingos, al fitxer esmentat anteriorment.
“Si algú porta moltes hores davant d’una pantalla o en una activitat, se’l convida a fer una pausa”, destaca Zorrilla. “En aquestes instal·lacions tenim més de 75 treballadors, entre cuiners, personal de sala, de neteja i directors, alguns d'ells formats per detectar possibles problemes de salut i d’addiccions”, continua l'empresari.
La regulació més exigent d’Espanya
Un altre aspecte interessant és l’exigent regulació del sector, que té molt limitades les plataformes o canals de comunicació. En canvi, si que té perfil a Google My Business on els usuaris comparteixen la seva experiència o fotografies. “De fet, si algun dia ens oblidéssim de descarregar el fitxer de prohibits que s’actualitza cada dia per la Generalitat, ens podria arribar a caure una multa. O també ens podria caure el pèl si hi hagués un menor d’edat que entrés amb un carnet d’identitat fals”, destaca Zorrilla a VIA Empresa.
A hores d'ara, Catalunya és la comunitat autònoma d’Espanya que més regulat té el sector del joc, en comparació amb la Comunitat de Madrid, Andalusia o Múrcia, que són més "liberalitzades". És més, cada comunitat autònoma té potestat per decidir en aquest aspecte. Des de Rank Group suggereixen que seria millor si les diferents comunitats anessin juntes en materia de joc responsable, perquè per exemple “si algú consta a Catalunya a la llista de prohibits, pot anar a una sala de Madrid i no formar part de cap registre”.
Zorrilla (Rank Group): "Si algun dia ens oblidéssim de descarregar el fitxer de prohibits que s’actualitza cada dia per la Generalitat, ens podria arribar a caure una multa"
En aquests moments a Catalunya hi ha 126 salons de joc per a set milions de persones i un total de 60 bingos, que han d’estar a més d’un quilòmetre de distància i molt lluny de les escoles. De fet, no estan permeses noves obertures des de fa temps. Pel que fa a Madrid hi ha més de 600 salons de joc i s’ha permès obertures en reiterades ocasions. També Andalusia amb més de 880. Un sector àmpliament regularitzat que atrau nous públics, mentre lluita per defugir dels estereotips i "demostrar l’exigència contra la ludopatia i addiccions al joc". No ho té fàcil.