D’ençà del 1997, el mercat elèctric espanyol va començar un lent procés de liberalització després de moltes de dècades de funcionament, amb un sistema de preus regulats amb companyies que eren gairebé monopolis al seu territori natural. Una altra característica bàsica del sistema que la llei del 1997 va trencar era la integració de tot el procés dins una mateixa companyia, és a dir, els mateixos productors s’encarregaven del transport i de la comercialització de l’energia. El sector estava format per una barreja de companyies privades, com Iberdrola, Hidroeléctrica del Cantábrico o Unión Eléctrica Fenosa, amb algunes de públiques, com Fecsa o Enher. Les públiques estaven sota el paraigua d’una empresa mare que les havia anat absorbint a poc a poc, anomenada Endesa (originalment, l’empresa franquista Empresa Nacional de Electricidad, SA). Amb el canvi de legislació -que va trigar anys a afectar a tot el mercat- van aparèixer noves firmes de generació d’energia i també noves comercialitzadores.
En un entorn de mercat que ja gaudia d’una àmplia liberalització, l’11 de desembre del 2010, es va constituir a Girona la primera cooperativa d’energia renovable de tot l’Estat, Som Energia, que sorgia d’una iniciativa del neerlandès Gijsbert Huijink i dins del perímetre de la Universitat de Girona, on ell era professor. La relació dels socis amb la cooperativa presentava dues vies possibles, per una banda, podien actuar com a petits inversors de projectes d’energies renovables, amb rendibilitats esperades de fins al 5%, i per una altra, podien esdevenir consumidors de l’energia que la cooperativa tenia previst produir. Els pioners van ser els 340 associats que van fundar la firma, amb la voluntat ferma de fomentar el consum i la producció d’energia renovable a través de biogàs, parcs eòlics i plaques fotovoltaiques. Just un any després de la formalització de la cooperativa, ja van encetar el seu primer projecte d’energia verda mitjançant un acord amb una firma lleidatana experta en la instal·lació de plaques fotovoltaiques. En aquell moment, el nombre de socis s’havia enfilat fins als 1.300 i el president era Marc Rosselló Casas, que avui dia continua treballant a la companyia. A començaments de l’any 2013 ja eren uns 8.000 socis i van acabar l’exercici amb prop de 10.000. La facturació va pujar fins als 4,5 milions d’euros. En aquell moment havien deixat de ser una rara avis perquè se’ls havien unit d’altres cooperatives del sector energètic, com Zencer, Goiener o Enerplus.
El 2024, últimes dades públiques, Som Energia va facturar 70 milions d’euros, amb un resultat positiu de gairebé un milió, i una xifra d’associats que ja és superior a les 87.000 persones
Però el fet de ser una cooperativa, com afecta a la manera de funcionar de Som Energia? Aquesta és una pregunta recurrent que els gestors de l’empresa han hagut de respondre sovint, tant en els inicis com avui dia. El factor diferencial és la filosofia de no tenir ànim de lucre, perquè permet que -a diferència d’una societat anònima- els excedents no es reparteixin en forma de dividend, sinó que quedin aparcats als comptes de la firma per tal de disposar de recursos per escometre noves inversions en projectes de generació. A la pàgina web de Som Energia deixen ben clar que estar constituïts com a cooperativa no implica de cap manera que els socis puguin tenir energia de franc, perquè el compte de resultats de l’empresa és molt semblant al d’una companyia convencional, en el sentit que hi ha unes despeses associades a la generació d’energia i, addicionalment, unes altres vinculades al funcionament com a negoci, on les més rellevants són els salaris de totes les persones que hi treballen. El paper que ocupa Som Energia dins de l’esquema del sistema elèctric és el de productor i comercialitzador, mentre que el transport a través de línia elèctrica es fa amb xarxes de tercers.
Els principis que van portar a la creació de Som Energia i que avui continuen vigents són la democratització de les energies renovables, la transformació del model energètic i la recerca d’un futur sostenible. El segon dels propòsits, el que fa referència a la modificació total del model, prové de l’objectiu que l’energia d’origen renovable arribi a ser el 100% de l’energia del mercat. En el manifest que l’entitat té publicat, hi apareixen conceptes com valors, responsabilitat compartida, justícia climàtica, sostenibilitat o comunitat, entre molts d’altres, la qual cosa permet fer-se una idea de la filosofia que presideix la seva trajectòria.
El 2024, últimes dades públiques, van facturar 70 milions d’euros, amb un resultat positiu de gairebé un milió, i una xifra d’associats que ja és superior a les 87.000 persones, el que representa un creixement considerable. L’energia produïda anualment és d’uns 70 GWh, majoritàriament procedent de plaques fotovoltaiques, mentre que el volum de contractes de subministrament és de 120.000. Pel que fa a la governança de la companyia, per sobre dels nivells executius que gestionen el dia a dia de l’activitat, existeix l’anomenat Consell Rector, que formen vuit persones i que està presidit per Aje Arruti. Els càrrecs d’aquest organisme no són retribuïts. En aquests moments, la plantilla de Som Energia supera les 130 persones. Un cop a l’any, com a mínim, l’entitat celebra la seva assemblea general, que és on s’aproven o rebutgen les propostes més transcendents en matèria financera, d’estratègia o de polítiques internes, entre d’altres. Segons explica la mateixa empresa, entre 2012 i 2024 han produït més de 162.000 MWh d’energia verda, amb el que han evitat l’emissió de més de 26.000 tones de CO2. Amb més de tres lustres de trajectòria, Som Energia és la prova que un negoci pot ser viable i rendible independentment del seu model de propietat.