Ben a prop del Museu de la Ciència de Barcelona es troba una de les empreses catalanes més punteres i innovadores. Amb un equip multidisciplinari format per físics, matemàtics, enginyers i informàtics aborden els grans reptes de la neurociència i la neurotecnologia amb eines disruptives de detecció i tractament de malalties que prometen revolucions.
Es tracta d'Starlab, que ara ha creat un dispositiu per facilitar la detecció primerenca de l'alzheimer amb l'objectiu de fer-lo arribar a tots els centres sanitaris. La història darrera de la companyia és cridanera i en els seus orígens abordava grans reptes humans com els viatges en el temps o el teletransport.
Una empresa del futur
Els orígens d'Starlab es remunten als anys 90 a Bèlgica, quan el projecte neix amb la idea de fer recerca futurista, trencadora i a molt llarg termini, amb finançament exclusivament privat. "Volien treballar temes com el teletransport o els viatges en el temps", explica el director de Starlab, Aureli Soria-Frisch.
Va ser l'any 2000 quan van decidir obrir una delegació a Barcelona, que poc temps després, quan va tancar la matriu belga, es va convertir en la punta de llança d'Starlab. El matemàtic i fisíc Giulio Ruffini i la investigadora i emprenedora Ana Maiqués van ser els impulsors del projecte a Barcelona i encara continuen al capdavant. Van aterrar suaument les seves investigacions, centrant-se en les tecnologies de l'espai, la neurociència i la neurotecnologia i obrint-se a finançament públic.
De Barcelona a l'espai
"La idea a Barcelona era continuar amb l'esperit trencador, però aterrant-les també a necessitats a curt termini d'altres empreses i proveir serveis a curt termini", destaca Soria-Frisch. De fet, actualment el 50% dels ingressos de la companyia provenen de serveis a altres companyies, mentre que l'altra meitat és finançament públic per a recerca.
Pel que fa a tecnologies de l'espai, van oferir solucions en àmbits com els senyals de posicionament de GPS i imatges satel·litàries. En el primer cas, per exemple, es podien utilitzar per mesurar el nivell del mar o dels pantans. En el segon, des de mesurar la salut dels arbres fins a predir l'aparició de les meduses a les platges. Starlab s'encarregava de tot: des de la idea original fins al producte.
Del cosmos al cervell
L'altra gran branca d'Starlab és la neurociència i la neurotecnologia, amb el cervell com a camp de joc. Espai i cervell, una relació que pot semblar molt llunyana, però que Aureli Soria-Frisch explica: "Els senyals que venen dels satèl·lits són molt petits, com els del cervell, i necessites electrònica de precisió per llegir-los i digitalitzar-los".
L'altre punt de contacte és l'ús massiu de dades en els dos casos i la intel·ligència artificial. Avui en dia, Starlab no compta amb l'àrea de tecnologies de l'espai, on la competència era molt gran. I l'aposta és clarament la neurociència i la neurotecnologia.
Estudiosos del cervell per millorar la vida de les persones
La diagnosis de malalties neurològiques i de salut mental i els tractaments a través de corrents elèctriques són els dos fronts que aborda Starlab. L'objectiu és clar: proporcionar solucions tècniques, productes i serveis per registrar informació del cervell, analitzar-ne les dades i aprofitar la informació per millorar la qualitat de vida de les persones.
Soria-Frisch: "La IA no ha de substituir el doctor en la presa de decisió, és un assistent pel personal mèdic"
Són tecnologies incorporades a un casc que fa servir neurotecnologia i intel·ligència artificial. En el cas de la diagnosi, té la capacitat de fer un cribratge dels pacients que pateixen una malaltia neurodegenerativa i de conèixer l’estadi en què es troben de manera primerenca: "El problema és que si les detectes quan la malaltia ja està desenvolupada, poc es pot fer, el cervell no és recuperable".
Però la seva tecnologia de monitorització va molt més enllà. Un dels avantatges és menys invasiva i més econòmica i còmode que la neuroimatge o les ressonàncies magnètiques, cosa que per estudis clínics o sector sanitari pot ser crucial. I tot amb ús de la intel·ligència artificial, perquè analitzi marcadors i senyals. Però el director d'Starlab és clar: "La IA no ha de substituir el doctor en la presa de decisió, és un assistent pel personal mèdic". Tot plegat volen que arribi a centres sanitaris de tot el país.
L'accés al mercat
Tots aquests dispositius mèdics requereixen anys de certificacions i proves. Per això, Starlab els ha posat a disposició d'altres sectors per poder captar finançament. Per exemple, en cosmètica o farmàcia, on els cascs de monitorització poden comprovar si un producte és relaxant o genera certs estímuls. "Ens permet disposar de finançament per les àrees de més risc", emfatitza el director d'Starlab.
L'altre dispositiu amb el qual treballen és la neuoestimulació amb corrents per tractar malalties que avui en dia no tenen tractament específic, com pot ser l'epilèpsia, la depressió o el mateix alzheimer. De fet, estan en estudis en aquests àmbits.
La intel·ligència artificial al nostre servei
Amb experts en intel·ligència artificial, Starlab vol treure'n tot el suc: "El principal camp d'aplicació és que et permet passar de diferents marcadors de diferents fonts de dades a un indicador de risc únic que li permet a la persona encarregada de la diagnosi prendre una decisió".
Així és com Starlab està fent del cervell la seva filosofia de vida. Desxifrar-ne els secrets per millorar la vida de les persones i posar-ho a l'abast de tothom. Alta tecnologia amb segell de Barcelona i que apunta alt: "Que a cadascuna de les consultes mèdiques hi pugui haver un dispositiu per fer una prova i poder detectar si hi ha risc que aquella persona desenvolupi una malaltia neurodegenerativa".